Domingo Seguí, marcetista
«La gent treballadora
estimava l’alcalde Marcet»
31-3-2007

Són ganes de tocar els nassos», diu el doblador de fil, Domingo Seguí Llambés, 74. Es refereix als qui volen canviar el nom de la Plaça Marcet i batejar-la com a Plaça Hospital perquè consideren Josep Maria Marcet i Coll massa franquista per figurar al nomenclàtor.
El seu pare va ser un dels molts repressaliats pel franquisme que Marcet va afavorir. I li va estar agraït tota la vida.

Domingo Seguí, marcetista
—Quina és la història del seu pare?
—Abans de la guerra, el meu pare, Jaume Seguí, havia estat secretari de l’UGT a Sabadell.
—Va fugir a França?
—És clar. Però quan ja portava quatre anys sense atrevir-se a tornar, un cunyat seu, amic del Marcet, li va demanar si podia intercedir pel retorn del meu pare.
—Sense condicions?
—El Marcet només li va preguntar «té les mans brutes de sang?» Li va dir que no i ell va respondre «doncs ja pot venir que jo l’avalo».
—Tan fàcil?
—No tant. Abans va passar un mes a la presó de Figueres i tres a La Model de Barcelona. Quan van veure que no tenia cap delicte de sang, el 1943 el van deixar anar, va tornar a casa i va trobar feina de corredor de llanes.
—Segur que aquest retorn «tan plàcid» va ser gràcies a l’alcalde?
—Seguríssim. Era ell qui feia les gestions perquè no passés res.
—El retorn d’exilats a altres ciutats catalanes no era tan fàcil?
—No ho crec. Marcet manava molt dins del franquisme. Ningú no li discutia res.
—El cas del seu pare no va ser l’únic?
—Nooo! Moltíssima gent de Sabadell va tornar de França o va sortir de la presó gràcies al Marcet. Jo en vaig conèixer sis o set.
—Els recorda?
—Un transportista valencià que vivia a Sabadell, el Baltasar Seba, també va tornar de França gràcies al Marcet. Però n’hi ha molts més.
—Per què Marcet es mullava tant?
—Perquè era un home molt seriós, amb molta personalitat i molt honrat.
—Com a empresari...?
—Com empresari feia cases pels treballadors, un economat, una guarderia, un metge... tot pels seus treballadors. Per què li van posar la plaça sino?
—Digui-m’ho vostè.
—Perquè se la mereixia! Un dia va pagar tot el dinar de casament d’un cosí de la meva dona que treballava a Ca’l Marcet.
—Paternalisme.
—Sí, sí, però cap altre empresari feia aquestes coses. La gent treballadora l’estimava.
—I com alcalde?
—-Bó. Tot ho va fer bé.
—Però era franquista.
—És clar que ho era. Llavors ho era tothom. Perquè ens hi obligaven, ves!
—Vostè també?
—Home, si ens deien a professó, tots a professó i amb uniforme i tot. Que venia el Franco a Sabadell? Tots a veure el Franco. S’havia de fer i es feia. I ja està. És que hi havia un dictador, eh?
—Vostè és de dretes?
—No. Jo sempre he sigut treballador i quan he pogut votar sempre he votat les esquerres. Sempre.
—De quin partit seria avui Josep M. Marcet i Coll?
—Mmm... (pensa) Potser del PP, no? Dic jo, no sé, però si abans era del Franco... Però seria bon alcalde igualment. L’important no és el partit, sinó que ho fotin bé. Que ho fan bé avui els d’Esquerra Republicana? He-he-he.
—Ningú no en parlava malament?
—Mai! Ningú! Ep, jo no vaig sentir mai ningú que parlés malament del Marcet. I el meu pare li va estar agraït tota la vida. Un dia li va poder dir personalment i tot.
—Què deien d’ell?
—Que si havia de donar un cop de puny a la taula, el donava i ben fort. Era un home alt, plé. Imposava, eh? Però ho fotia bé.
—Doncs li volen treure el nom a la Plaça.
—Perquè era del Franco. Però, home, si cadascú té les seves idees, respectem-les. És com aquests que ara busquen morts per les terres de l’Ebre.
—Recuperació de la memòria histórica.
—Deixeu-los tranquils els morts, home! Què hi hem d’anar a buscar allà?
—Els familiars descansen quan saben on són les restes del seu pare o avi.
—Potser sí, però em sembla que canviar el nom a una plaça no tranquilitza ningú.
—Per què tots els beneficiats pel Marcet no surten ara a defensar-lo?
—Noi, no ho sé. Potser tenen por.
—Per què no en té vostè?
—Perquè dir la veritat no costa res, home. Si era així, era així! I ho sap tothom, eh?
Recuperem o perdem memòria històrica?

EL NOM CORRECTE
Per què ERC i els col·lectius alternatius que demanen el canvi de nom de la Plaça Marcet, no demanen també el de la Plaça Antoni Llonch, tan franquista com Marcet, és un misteri.
Per què no demanen el canvi de nom dels carerrs Portugal i Alemanya, batejats així per la bona relació de Franco amb Hitler i Salazar, és un altre misteri.
Sí se sap, però, que personalitats de l’esquerra com l’ex-alcalde Farrès, l’ex-regidor Moix, l’històric militant d’ERC Tramunt, o l’historiador Simó Bach, sempre van prioritzar l’aspecte personal de Marcet per damunt del polític. Per tots ells, el nom de la plaça era correcte.