Enric Prat: historiador dels moviments per la pau
««La política de Zapatero continua sent militarista»
29-3-2007

El doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra, Enric Prat Carvajal, 50, presenta aquest vespre a la Biblioteca del Vapor Badia, el seu llibre Moviéndose por la Paz. De Pax Christi a las movilizaciones contra la guerra (Hacer, 2006).

Enric Prat: historiador dels moviments per la pau
—Per què serveixen els moviments per la pau?
—Han estat decisius per aconseguir l’abolició del servei militar obligatori, la Prohibició de les Mines Antipersona i la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq.
—Segur que l’abolició de la mili va ser un èxit de l’objecció de consciència o només va ser un simple ajustament pressupostari del govern?
—El vertiginós augment del nombre d’objectors de consciència va ser determinant. També va ajudar, però, la tendència a la professionalització dels exèrcits.
—En el principi va ser Pax Christi: això vol dir l’Església o alguns sacerdots?
—Del 1953 a 1974 eren laics i alguns sacerdots jesuïtes i caputxins. A partir de 1974 només laics.
—L’entrada a l’OTAN ens va obrir els ulls?
—Sí. Molts col·lectius socials, polítics i culturals es van mobilitzar contra la decisió del Govern d’incorporar a Espanya a l’OTAN.
—Teníem por?
—Sí. Es va interpretar que en plena guerra freda ens aproximaria a possibles conflictes bèl·lics.
—La dona és més pacifista que l’home?
—No. Les dones no són pacifistes per naturalesa.
—Està pensant en Golda Meir i Margaret Thatcher?
—I en les dones militars d’Estats Units que torturaven a Abu Graib. O les que participen en accions terroristes.
—Desmuntem doncs el mite?
—Diguem que han comés menys accions violentes, però només perquè han estat excloses històricament de centres de poder com governs i exèrcits.
—El terrorisme demostra que també els pobles creuen en la força de les armes?
—Malauradament, hi ha sectors que practiquen, donen suport o justifiquen accions terroristes. Afortunadament, però, la gran majoria de poblacions opten per accions no violentes, legals o no.
—Quin és el fruit més important del moviment en els darrers 50 anys?
—El pronunciament de tants col·lectius socials i institucions.
—Vol dir que tots plegats estem més conscienciats ara?
—I tant. La consciència antibel·licista s’expressa regularment en les enquestes d’opinió i en les multitudinàries mobilitzacions contra la guerra.
—Segur? Tenim maltractament a les dones, bullying, mobbing i pallisses a indigents, immigrants i gais. És que som menys bel·licistes, però més violents?
—Aquest és un dels reptes de l’educació per la pau: aconseguir la desaparició de tot tipus de violència.
—Als EUA, especialment després de l’11-S, la paraula «pacifista» està mal vista. Aquí hi arribarem aviat?
—No. Una gran majoria de ciutadans de Catalunya valoren molt positivament les idees pacifistes, el moviment per la pau i la desobediència civil.
—Podem somniar amb la desaparició dels exèrcits?
—Per què no? És possible que en un futur la majoria d’éssers humans decideixin prescindir dels exèrcits i resoldre els conflictes d’una manera no violenta.
—I a això com s’hi arriba?
—Cal una tasca permanent i tenaç d’educació per la pau i de foment de la cultura de pau.
—Hem de creure amb les missions de pau fetes per militars?
—No. Les forces militars no són adequades per la resolució pacífica de conflictes. Entre altres raons perquè utilitzen armes i perquè l’instrucció que reben és de mentalitat bel·licista.
—Doncs ens diuen que només ells poden fer-ho.
—És fals. Ells no tenen una formació apropiada. Són més eficients els experts en mediació de conflictes, les ONGs especialitzades en accions humanitàries i les entitats de reconstrucció post bèl·lica.
—Per què Espanya treu les tropes de l’Iraq, però segueix exportant tantes armes a països en conflicte?
—Per que la política de Zapatero continua sent militarista. Vam celebrar la seva decisió a l’Iraq. Però critiquem que les mantingui a l’Afganistan i les elevades despeses militars.
—I el comerç d’armes?
—El critiquem encara més perquè s’exporten especialment a països empobrits, que violen els drets humans o en conflictes bèl·lics.
—Aporten alguna cosa a la pau les escoles de ioga o meditació?
—Hi ha col·lectius del pacifisme, els d’inspiració gandhiana com Amics de l’Arca o Artesans de la Pau, que practiquen ioga per construir el que anomenen pau interior i no-violència interior.
Començar per un mateix

AVUI AL BAD
La presentació aquest vespre al Vapor Badia (19h) del llibre Moviéndose por la paz comptarà amb la presidenta de la Lliga dels Drets dels Pobles, Rita Huybens i del representant d’Un altre món és possible, Lluís Casanovas.
Enric Prat és membre del Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs de Justícia i Pau i del consell assessor de les revistes Viento Sur i Sin Permiso.
Els 80 va lluita a la Comissió Sabadell per la Pau i el Desarmament i els 90 contra la 1ª Guerra del Golf.