Manel Fuentes, periodista
«Si per anar a Madrid et disfresses
la cagues»
22-3-2007

L’animal de ràdio i televisió que és Manel Fuentes Muixí, 36, va tancar dilluns a la Universitat Autònoma de Bellaterra, la seva gira Honoris Causa per set universitats catalanes del programa Problemes domèstics que emet Catalunya Ràdio cada migdia de 12 a 1.

Manel Fuentes, periodista
—Ara toca universitats?
—Si tu. Des del cole que no vivia una cosa igual. Mira que de jove havia anat a la UAB en cotxe, en tren amb bitllet, amb tren sense bitllet... Però en autocar i de Catalunya Ràdio, t’asseguro que mai.
—Ja ets honoris causa?
—És que si no ets el Rei d’Espanya això d’honoris causa t’ho has de posar tu mateix.
—Rei d’Espanya que tu vas ser el primer en imitar?
—D’una manera explícita i dient clarament que era el rei, tal com jo feia a Crònicas Marcianas, sí.
—Era un risc?
—Hi havia la possibiitat de que em fotessin al carrer, és clar. El primer que obre la porta és el que s’arrisca.
—I a Jordi Pujol?
—Això segur. Fa uns deu anys a Catalunya Ràdio i mira que ja portava temps manmant, eh? És molt lamentable que s’ hagués esperat tant.
—Els que venen al darrera no imiten al Rei o a Pujol, sinó a Fuentes imitant al Rei o a Pujol?
—Al principi sí. Després han anat trobant el seu propi estil.
—Tens síndrome d’abstinència de Crónicas?
—No gens. Jo sempre he sigut fidel al meu camí. En un cert moment ja no ens necessitàvem i ens vam separar. Res més.
—Quin és el teu camí?
—Combinar actualitat i humor. Fa deu anys que ho faig. És on em sento més còmode.
—Van seguir el Club de la Comedia, la Noche con Fuentes i, ara, Caiga quien Caiga. Quin èxit és, no?
—Sí, especialment a Catalunya. Som líders cada divendres.
—La fòrmula és copiada?
—La fòrmula és argentina i treballem amb producció argentina, però tenim molt marge de maniobra.
—Les olleres de sol i la càmera al lateral de la taula?
—Imatge de marca, És el peatge que hem de pagar.
—El vostre look està inspirat en Reservoir Dogs de Tarantino?
—Els argentins diuen que sí, que hi va haver-hi un punt d’inspiració.
—La secció Proteste ya! posa justícia al món?
—Això és una aportació nostre absolutament genuïna. Volem aprofitar la força de la televisió per aconseguir progressos.
—Doncs aquest divendres no vau aconseguir un centre de salut per un poble de Galícia.
—La Xunta s’ho està mirant i en farem el seguiment. Però en altres programes hem aconseguit escoles per nens que estan en barracons, llum elèctrica a un camp de futbol, denunciem el mal estat de les carretrres de Zamora...
—Donéu més canya al PP que al PSOE?
—No. Repartim estopa a parts iguals.
—Els polítics busquen els vostres reporters o us defugen?
—Els que són importants s’escapen de nosaltres. Els que volen pujar ens busquen.
—Per treballar a mitjans no catalans s’ha de tenir molta ma esquerra?
—No. Estem en un mercat global i si fas bé les coses ningú es fica amb tu.
—Buenafuente i tu heu demostrat que l’humor català pot encaixar a Espanya?
—Ja ho havien demostrat Xavier Sardà i El Tricicle.
—Mai t’han presentat com «un catalán, pero de los buenos»?
—No, mai. Al revès, riem molt.
—Per exemple?
—Com que molta gent de l’equip som catalans i el programa el fem a Madrid, els diem que ja no volem la independència, sinó invadir-los, he-he.
—Es podia fer broma a Madrid de l’estatut?
—Igual que ho faria des de Barcelona. Si et disfresses la cagues. No et fas un favor ni a tu ni a l’equip.
—I el boicot català?
—Vam anar a la seu del PP, a Madrid, i els hi vam demanar perdó, amb molta conya, per ser catalans. Els vam posar tant en evidència que fins i tot reien ells.
—La consigna és no perdre la dignitat?
—Sempre s’ha de ser valent, sense complexes.
—Això s’apren a Crónicas Marcianas amb Xavier Sardà?
—Sí, però també amb Joaquim Maria Puyal i tants altres.
—L’amistat amb Bruce Springsteen és prou coneguda. Però, fins a quin punt sou amics? Us convideu a sopar?
—Sap que el versiono amb el meu grup de rock i li sembla bé. Però de la meva vida privada no en parlo mai públicament.
—Hi ha altres músics a part de Bruce?
—M’agraden molt la BB, Ben Harper, Ryan Adams i, sobretot, Jesse Malin.
D Generation

PROBLEMES DOMÈSTICS
Escolta tu que al final quasi no hem parlat de la ràdio», s’acomiadava Manel Fuentes.
I tenia raó perquè dilluns a l’Aula Magna de la UAB, 400 estudiants de comunicació van demostrar amb la seva presència a l’emissió en directe de Problemes Domèstics que la ràdio continua forta i viva.
Fuentes va parlar amb molts estudiants, els va demanar preguntes per Miss Lleida i els va dir que aquesta gira per 7 uniersitats catalanes era una resposta a tots els correus electrònics que rep d´ells.