Marta Figueras: tertúlies filosòfiques
«En filosofia l’important
són les preguntes i no les respostes»
17-3-2007

Un grup de llicenciats ha inventat un nou tipus d’espectacle-debat basat en la filosofia que es representa a l’Agora del Centre Cívic Sant Oleguer.
Especialitzada en filosofia contemporània alemanya, la professora de filosofia a la UAB i d’anglès a una acadèmia, Marta Figueras Badia, 27, coordina l’actual cicle sobre el poder.

Marta Figueras: tertúlies filosòfiques
—Com es pot convertir la filosofia en espectacle?
—Molt fàcil. És un espectacle escrit i intrpretat per nosalres que acaba en tertúlia filosòfica.
—A quí heu copiat la fòrmula?
—A ningú. El 1997, quan encara erem estudiants, voliem treure de l’academicisme el món del pensament i acostar-lo al carrer.
—I us vau posar a fer teatre?
—Més que teatre, al Jordi Sànchez se li va ocòrrer fer aquestes lectures dramatitzades de 20 minuts. Vam fer tot un cicle sobre l’amor.
—Va tenir èxit?
—Molt. Vam repetir a Granollers, Canovelles i Manresa.
—I ara hi heu tornat.
—Sí. Ara que ja estem tots més o menys col·locats hem recordat com ens ho passavem de bé i hem organitzat un cicle sobre el poder.
—Vau començar l’octubre amb el poder de la retòrica de Plató.
—I vam seguir amb el poder polític al Calígula de Camus, el poder de l’amor a l’Othello de Shakespeare, les xarxes de poder a Foucault i demà (avui) el poder de la vida de Shopenhauer.
—Quants queden?
—Acabarem el mes que ve amb una relectura del Gènesis bíblic per parlar del poder de Déu.
—Avui toca el poder de la vida. Què vol dir?
—Que per molt desesperat que estiguis i per més que et tempti la mort, la vida sempre t’empeny endavant.
—La mort no té poder?
—Sí i es veurà en el diàleg entre la mort i Shopenhauer que s’escenifica a l’Àgora. Pero tots tendim a la vida.
—Però com s’escenfica, per exemple, Foucault?
—Doncs mira, per Foucault vam crear un diàleg entre un professor i el seu alumne. El noi volia aconseguir una cosa i el seu mestre l’impedia apel·lant a unes regles.
—I tots dos citaven a Michel Focault?
—Sí. I eren postures radicalment diferents.
—Foucault és, doncs, contradictori?
—No. Tots els textos filosòfics es poden interpretar d’una manera o una altra. Per exemple Foucault defensa la sexualitat o l’ataca segons com t’ho miris (riu).
—Per aquest camí no es deu arribar a cap conclusió.
—Impossible. En filosofia mai no hi ha conclusions.
—Llavors de què serveix?
—Per obrir la ment. Per saber que hi ha altres persones que pensen diferent. En filosofia l’important són les preguntes i no les respostes.
—Podem avançar sense respostes?
—És que respostes en tenim moltes a cada pregunta. Vull dir que és el conjunt d’aquestes respostes el que ens fa avançar.
—Això em comença a sonar a política.
—En la tertúlia de Calígula es va parlar de l’ètica dels polítics espanyols actuals.
—I, amb perdó, es va arribar a alguna conclusió?
—Un senyor va arribar a la conclusió que s’havien d’eliminar tots els polítics (riu). Però només era la seva opinió.
—Teniu molt públic?
—Quan ho feiem dijous només venien set o vuit persones. Ara que ho fem els dissabtes uns 25. És un problema de promoció. La gent no sap que ho fem.
—Per venir a veureu’s s’han de tenir tres o quatre llicenciatures?
—Què va. Vé gent de tots els nivells.
—I ho capten?
—Sí. Fixa’t que ja no hem triat un Kant que és molt dificíl. Però tothom pot entendre un Plató o un Shopenhauer.
—Doncs a mi de Shopenhauer només el nom ja em fa por.
—No home no (riu). Mira, si vols saber coses de Shopenhauer llegeix «El amor, las mujeres y la muerte». Veuràs que era un pessimista misògin molt interessant, convençut de que no podem escapar al destí.
—Et cau bé un misògin?
—Cap problema. Cada autor té el seu context. De Heidegger diuen que era nazi i a mi m’encanta.
—Pensar es una bona manera de passar un dissabte a la tarda?
—Sí, pot ser molt divertit.
—Anem pel món adormits?
—Jo diria que anem massa ocupats i ens parem massa poc a pensar quí som i què fem.
—Desperta més una bona posta de sol o un pilot de llibres?
—Descartes va triar tancar-se amb llibres i Heidegger caminar per les muntanyes. Jo, evidentment, em decanto pel segon. Necessito el que m’envolta perquè el que m’envolta sóc jo.
—La gent que pensa és més bona?
—No. En cap cas.
Buf!

AVUI SHOPENHAUER
L’acte començarà a les 7 d’aquesta tarda, al local que Amics de l’Àgora tenen al Centre Cívic Sant Oleguer (Sol i Padrís, 93).
Dos llicenciats en filosofia han preparat un diàleg en que Shopenhauer, el filòsof del pessimisme, rep a casa seva la visita de la mort.
Tots dos reflexionaran sobre el poder, el sentit de la vida i la necessitat que té l’home d’entendre la mort. S’aborda així el desig com a força energètica que genera la vida perquè els espectadors puguin parlar després, no amb els actors, sinó amb els personatges.