Roger de Gràcia, caçador de paraules
««Algun dia parlarem del català pijo de Barcelona»
16-3-2007

El programa revelació d’aquesta temporada a TV3, que algunes setmanes ha superat en audiència fins i tot a Ventdelplà i Polònia, és Caçadors de paraules.
El seu presentador, ceramista, llicenciat en comunicació audiovisual i novell en aquestes feines, el barceloní Roger de Gràcia Clotet, 31, ha estat el primer sorprès. Dimecres va presentar a Ràdio Sabadell (foto) i Diari de Sabadell el seu llibre Maleïts amics (Ara Llibres).

Roger de Gràcia, caçador de paraules
—Èxit brutal?
—Sí. Brutal seria l’adjectiu perfecte perquè indica que no ens ho esperàvem.
—La clau de l’èxit?
—Potser que parlem de la llengua però sense castigar ningú.
—En qüestions de llengua, certament, TV3 sempre ens renya.
—Nosaltres només busquem informació i entreteniment.
—La clau de l’èxit no ets tu?
—Segur que no.
—Ho veus? Encara no ets xulo i això es nota.
—Doncs mira (riu), provaré de ser xulo per veure si el programa funciona igualment.
—Ja veurem d’aqui a un any.
—M’ho passo tant bé fent el programa, que no he de xulejar de res.
—Has creat un personatge?
—De cap manera. El que surt a la tele sóc jo cent per cent.
—Per què et van triar?
—Com deia l’Acebes hi havia dues línies d’investigació: o posaven un filòleg academicista molt savi o un altre més comunicador i divertit.
—I va guayar la segona línia d’investigació.
—Sí, em van triar per pallasset i xafarder, però també perquè tinc passió per la llengua.
—Caçaves paraules abans del programa?
—No, però sempre m’han interessat les etimologies.
—Participes en els guions?
—No, els guions són d’Enric Gomà i Xavi Garcia. Jo només poso alguna cosa de la meva collita.
—Quan dedicareu tot un programa el català pijo de Barcelona?
—Ha-ha. Doncs mira és un tema que s’està parlant des del principi del programa. Jo crec que algun dia el farem i serà molt celebrat. Sobretot fora de Barcelona.
—Quan el veurem?
—Aquesta primera temporada segur que no perquè ja la tenim tancada. Si en fessim 18 més, segur que hi entrarà.
—La parla pija dóna per molt?
—Per molt. El pijo i el xava és exclusiu de la classe alta barcelonina i està farcit de castellanismes propis de la ciutat.
—La militància anti parla catalana dels pijos barcelonins els converteix en més culpables que els emigrants del creixement del castellà?
—No sóc sociòleg ni lingüista, però esta clar que la situació del catala a Barcelona és molt complexe.
—Només a Barcelona capital es dóna aquesta raça tan especial de fills de catalans que es neguen a parlar-lo.
—Sí, són aquests ‘senyoritos’ amb poder que sempre han parlat castellà perquè el català feia poble. Això, efectivament, a Igualada no passa. El català de Barcelona és realment molt especial.
—Seria un programa centralista?
—Sí, però el primer i encara per riuren-se’n de nosaltres mateixos. Jo crec que Caçadors de paraules és el programa menys centralista que s’ha fet mai a TV3.
—Potser perquè hi ha un guionista sabadellenc?
—Pot ser sí (riu) però és que, a més, em sembla que de tot l’equip l’únic barceloní sóc jo.
—Què canviaria en el programa si es fes des d’Eivissa, Fraga o Alcoi?
—Només que el presentador xerraria en un altra variant dialectal. Res més.
—Es mereix també tot un programa el català escaient del llurs, quelcom i nogensmenys?
—I la guixeta que ja ha passat de moda. Com que ens feien llegir libres del Pedrolo i la Monterrat Roig ens pensaven que el català correcte era aquest.
—I no ho és?
—Ho és, però no l´unic. De tota manera convé que tampoc baixem gaire la guàrdia, eh?
—Eduqueu en la diversitat?
—Sí, informem de la gran varietat lèxica, fonètica, sintàctica i semàntica del català.
—Totes les variants són licites?
—Per descomptat! I sisplau que ningú se n’avergonyeixi. La varietat dialectal és la riquesa del català.
—A vegades ens en riem dels de Lleideee.
—I fem malament perquè alguns d’ells ja se senten prou acomplexats. Per això la idea del programa és que totes les parles catalanes són bones.
—Aquest programa t’ha canviat la vida?
—Déu n’hi dó. Anem de corcoll perquè rodem quatre dies a la setmana. Però vaja, també vas a un balneari o a un rodatge porno. És divertit.
—Com portes la fama?
—Es curiós que et parin pel carrer per dir-te paraules. Ho agraeixo molt.
Apadéu





QUIMI, EL GURU
Tots els programes de Caçadors de paraules acaben amb les saàvies sentpencies d’un mestre que tracta a Roger de Gràcia com alumne o «petit saltamartí».
El mateix Roger no pot explicar per què va ser en Quimi Portet (músic i ex-Último de la Fila) el triat per fer de guru de l’idioma.
«Jo què sé (riu). No ho sap ni ell perque l’han posat de mestre. Però una cosa és certa, el Quimi és un tio molt maco, té idees molt boges i una opinió original i fonamentada sobre qualsevol tema».