Rafel Grasa: la bomba atòmica d’Iran
«Un Iran nuclear no és més perillós
que qualsevol altre país nuclear»
10-3-2007

El catedràtic de Relacions Internacionals i Secretari General de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, Rafel Grasa Hernàndez, 53, és una veu més que autoritzada sobre el tema de l’energia nuclear a l’Iran.

Rafel Grasa: la bomba atòmica d’Iran
—Té o no té dret legal a tenir la bomba atòmica la República Islàmica de l’Iran?
—No perquè és país signatari del Tractat de No Proliferació Nuclear.
—Israel i Sudàfrica també ho eren i la van construir.
—Sudàfrica després hi va renunciar.
—Israel no i encara la té.
—Que una cosa sigui il·legal no vol dir que no es faci.
—Si és il·legal, per què no rep, doncs, Israel, la visita d’inspectors de l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica, OIEA?
—Això ho decideix el Consell de Seguretat de Nacions Unides. I tots sabem que les polítiques de doble raser s’han utilitzat sempre.
—Com va aconseguir Israel que ningú l’aturés?
—Simplement va construir la seva bomba amb discreció i ja està.
—I ningú l’ha sancionat?
—No. I això que amb el temps Israel ha reconegut que disposa d’armes nuclears.
—Per què hi va renunciar Sudàfrica?
—Una de les primeres mesures del Congrés Nacional Africà en arribar al poder va ser destruir les tres bombes atòmiques que tenia per complir amb la legislació internacional.
—Quina és la situació a Pakistan i Índia?
—Tots dos tenen armes nuclears i han fet assajos i tot. Curiosament, Estats Units no en mostra cap preocupació.
—Potser perquè no són perillós.
—Bé, l’enemistat entre tots dos països és manifesta. Competeixen per Caixmir i són veïns.
—Iran és més perillós que Índia o Pakistan?
—No. El risc pel conjunt de la humanitat està en la proliferació nuclear. No específicament en Iran.
—Llavors per què passa tot el que està passant?
—Iran pot estar fora de la llei, com altres. Però no és més perillós que Iran tingui armes nuclears que no que les tingui qualsevol altre.
—Quins països són perillosos?
—Si ens remetem als antecedents, fins ara l’únic que ha tirat dues bombes atòmiques en la història, ha estat Estats Units a Hiroshima i Nagasaki. I actualment és l’estat que té l’arsenal nuclear més gran.
—Vol dir que Estats Units és el país més perillós?
—No necessàriament. A la guerra de Corea, el general McArthur va demanar utilitzar-la i el president d’Estats Units, amb molt bon criteri, va dir que no.
—A Vietnam tampoc es van utilitzar.
—Ni a la crisi de míssils cubans, en plena guerra freda.
—Quin és el risc doncs?
—Que hi hagi un accident. I com més gran és l’arsenal nuclear mundial, major és el risc d’accident.
—Què cal fer?
—Convèncer els països que la proliferació no és bona. El perill és que els estats pensin que tenir la bomba atòmica és bo perquè els fa poderosos i més segurs.
—Cosa que és certa. Si tens la bomba s’ho pensen dos cops abans d’atacar-te. O no?
—Les cinc potències del Consell de Seguretat la tenen i per tant la gent pot pensar «per ser gran s’ha de tenir l’arma nuclear».
—I no és així?
—No del tot. Estats Units va perdre la guerra del Vietnam i la URSS la d’Afganistan.
—Què proposa doncs, en el terreny pràctic?
—Que tots els països de l’Orient Mitjà, inclús Israel, renunciïn a l’armament nuclear.
—Està o no Iran treballant per tenir-la?
—No hi ha cap seguretat.
—Fa uns anys Israel va atacar un reactor nuclear a Iraq. Farà ara el mateix amb Iran?
—No. Ni Estats Units tampoc.
—Com ho sap?
—Jo no veig gens probable una intervenció americana a curt termini. Estats Units ja té prou amb el que té.
—Ha d’acceptar Iran els inspectors de l’OIEA?
—Evidentment. Està obligat a fer-ho perquè va assumir el règim de no proliferació. I se li ha d’exigir que compleixi.
—Però si a Israel no se li va exigir!
—És cert. Israel va fer una política nuclear molt callada, molt discreta. Va anar fent la seva i, efectivament, s’ha passat per alt aquest tema.
—És com aquella partida de cartes en que els que van guanyant canviant les normes del joc quan altres comencen a guanyar i a sobre permeten fer trampes a l’amic?
—En teoria les potències nuclears militars es comprometien en el Tractat de No Proliferació a disminuir progressivament els seus arsenals.
—I?
—No s’ha fet.
La justícia internacional també és un «catxondeig»

JUSTÍCIA O/I INTERÈS
Persones suposadament intel·ligents no parlen des de la perspectiva d’allò que és just, sinó d’allò que ens interessa. «Deixa’t de punyetes, diuen, ens agradi o no, nosaltres som al bàndol dels americans i, per damunt de tot, hem de protegir els nostres interessos».
Pel professor Grasa, però «es pot conciliar la lògica geopolítica amb l’ètica. S’ha demostrat que es poden retirar soldats espanyols de l’Iraq i no passa res. Estar a l’Otan no ens obliga a acceptar tot allò que mani Estats Units».