Pere Suñer, ex-exorcista de l’Arquebisbat
«L’infern és soledat i tristesa»
3-3-2007

Convidat per l’Agrupació d’Educadors Cristians de Sabadell, el jesuïta de Ripoll, Pere Suñer Puig, 76, va ser dimecres a l’Acadèmia Catòlica per parlar del diable.
No en va ha estat durant tres anys l’exorcista oficial de l’Arquebisbat de Barcelona.

Pere Suñer, ex-exorcista de l’Arquebisbat
—Com treballa un exorcista de l’Arquebisbat?
—Amb molta cura perquè dels casos que t’arriben, el 95% no són possessió diabòlica, sinó malalts psíquics. Si és esquizofrenia o histerisme no hi intervinc.
—En quants casos sí ha intervingut?
—Es poden comptar amb els dits de la ma.
—Quins símptomes confirmen la possessió diabòlica?
—Una inteligència molt superior a la seva, transformacions de la cara, vòmits verds molt estranys, parla de llengües que desconeixen.
—Quin idioma li parlaven?
—A vegades em contestaven en llatí quan jo els feia l’exorcisme en llatí. I aquella persona mai no havia estudiat llatí.
—Tot s’assembla molt a la famosa pel·lícula.
—Sí. El Exorcista és real en moltes coses. El que no és possible és que el dimoni entri en el cos de l’exorcista.
—Odien tot el referent al cristianisme?
—Sí, a mi m’insulten amb unes blasfèmies horroroses. Quan veus aquesta aversió a tot el diví, saps que és una autèntica possessió.
—Què tenen en comú?
—Els que jo m’he trobat tots han començat jugant amb l’esoterisme: la oui-ja, bruixots, espiritisme...
—Sempre els cura?
—Tots menys un. Una persona després d’exorcisada va continuar allunyada de Déu, va seguir fent mala vida i va recaure en les mateixes misèries. No hi vaig poder fer res.
—Quin és el ritual?
—El que publica el Vaticà. L’oficial. El nou, transformat per Joan Pau II, ja està traduït al català.
—En què consisteix?
—Són unes oracions que s’han de resar davant el possès. Res més. Has d’anar llegint i seguint les pautes que et marquen.
—No té cap dubte de que qui hi ha allà dins és el diable.
—No.
—No pot ser l’esperit d’un mort?
—No. Les ànimes normalment se’ n van al cel, el purgatori o l’infern. Quan hi ha tanta maldat, sofriment i destrucció és el dimoni.
—Com pot estar tan segur?
—Home, en tot cas pot ser una ànima influenciada pel dimoni.
—Diu que és el dimoni perquè és anticristià però en altres cultures també hi ha possessos.
—I tenen altres rituals conforme a les seves creences. Però també parlen del diable o alguna cosa semblant.
—Neró, Atila, Hitler, Idi Amin... eren possessos?
—No necessàriament. Potser només van cedir a la temptació del diable: supèrbia, afany de domini, afany de diner... sense estar posseïts per ell.
—Per què Déu, bó i misericordiós, permet que el diable actuï lliurement.
—Bona pregunta. Però la resposta és: no se sap.
—Què he de fer jo per no caure a la temptació?
—Encomanar-se a Déu. Si resem el Pare Nostre ja estem dient: no ens deixeu caire a la temptació i deslliureu-nos del maligne...
—Del maligne no, de qualsevol mal.
—No. De qualsevol mal és una mala traducció del grec al llatí. El Pare Nostre original diu deslliureu-nos del maligne.
—Amb això n’hi haurà prou?
—Sí. L’exorcisme no és altra cosa que pregària.
—Com és l’infern?
—És soledat i tristesa.
—Com me’l puc imaginar?
—És difícil d’imaginar perquè no és material, sinó espiritual. L’infern existeix, però no és cap lloc. És on va l’ànima que s’allunya de Déu pels seus pecats.
—De l’infern en pots sortir?
—No. L’infern és definitiu. D’allà no en surts mai més.
—No li sembla una mica exagerat?
—És el dogma de l’Església catòlica.
—I del purgatori?
—Del purgatori sí que en surts perquè allà hi ha ànimes amigues de Déu Nostre Senyor. I un cop purificades van en una única direcció, sempre cap a dalt (aixeca l’índex al cel).
—Són les ànimes en pena que parlen amb els esperitistes i els fantasmes que veu la gent?
—Hi pot haver algun cas. Però el 99% de tota aquesta literatura és fictícia.
—N’hi ha que diuen que surten del seu cos i veuen aquest esperits.
—En tot això hi ha molta imaginació. No dic que enganyin, però fan juxtaposició de somnis, altres fenòmens i una imaginació una mica malalta.
—No creu que ara mateix aquesta sala pot estar plena de éssers flotants invisibles que ens miren i escolten?
—No. A menys que parlem d’àngels de la guarda.
Qüestió de terminologia

BERTOLIN
L’exorcista més famosa de Catalunya és la sabadellenca Àngels Bertolín. A la seva consulta de l’Avinguda Barberà acudeixen pacients de tot Espanya, Europa i fins i tot Amèrica.
Pere Suñer no n’ha sentit parlar mai i, tot i que ella també treballa en principis cristians, ell desautoritza la seva feina: «Respecto la seva bona voluntat, però si no et nomena el bisbe no pots exercir aquesta feina», diu.
-