Herminia Corbacho: Llei de dependència per a malalts mentals
«Volem revindicar legalitats,
no demanar almoina»
28-2-2007

la presidenta de Salut Mental, gallega de Pontevedra, sabadellenca des de 1974, que va ser professora de l’escola Romànica i és mare de malalt mental, Hermínia Corbacho Fernàndez, 70, està dedicant tot els seus esforços, que són molts, a organitzar la manifestació de demà a Barcelona. Se sent víctima de la més gran injustícia.

Herminia Corbacho: Llei de dependència per a malalts mentals
——Per què tants nervis Hermínia?
—Mira el que ens estan fent.
—Què us estan fent?
—Ara resulta que la Llei de la Dependència per la que tant hem treballat, al final no té en compte els malalts mentals.
—M’ho explica millor?
—Els malalts es cataloguen segons uns barems de dependència. Només el que arriba a 100 punts reberà totes les ajudes.
—Un esquizofrènic, per exemple, no arriba a 100 punts?
—No arriba ni a 25 perquè el que més puntúa és la discapacitat física que impideix l’autocura.
—El problema és que el malalt mental es pot autocurar?
—Físicament sí perquè saben agafar una pastilla amb els dits i posàr-se-la a la boca.
—Llavors?
—El problema és que no se’n recorden o no volen fer-ho perquè 4 de cada 5 no reconeixen la seva malaltia. Aquesta llei no contempla ni la incapacitat cognitiva ni la voluntat.
—Vol dir que aquell que no té voluntat de medicar-se hauria de tenir una persona a casa?
—O algun recurs semblant. Però aquí si no tens punts no tens ajudes.
—No fora massa un professional a casa només per això?
—Si no ho fa ell, ho ha de fer un familiar que ja està totalment esclavitzat.
—Què més necessita un malalat mental?
—Que li facin dinar perquè si no li poses menjar a taula ell no menja. Que li organitzin la roba, que li organitzin el lleure, una feina...
—La nova Llei de la Dependència hauria de preveure tot això?
—És clar, però no ho fa. Com també hauria de ser un dret la donació de pisos tutelats per a malalts mentals.
—Poden viure en pisos?
—Tutelats, sí. A Salut Mental Sabadell n’hem promogut dos, de quatre persones cada un, després de molt pidolar. Però estem cansats de demanar almoina. Volem exigir legalitats.
—Quants malalts mentals quedarien fora d’aquesta Llei de Dependència?
—Almenys el 80% de pacients depenents per factors psiquiàtrics no són reconeguts pel barem que proposa la Llei.
—Per què esperàveu que us tinguéssin en compte?
—Perquè se’ns va dir. El primer esborrany de la llei contemplava els malalts mentals. Però al final els han tret.
—I dijous (demà) us manifesteu a la Plaça Sant Jaume.
—És que ens hem de fer sentir. No entenc com els mitjans de comunicació donen tanta importància a coses que afecten a una o dues persones i en canvi això que afecta a milers de catalans no és cap notícia.
—Qui convoca la manifestació?
—La Federació Catalana de Familiars de Persones amb Malaltia Mental, FECAFAMM, que aplega 34 entitats de tot Catalunya.
—Omplireu la plaça?
—Ai no sé, no sé. Espero que sí. I que hi hagi molts periodistes i surti per totes les televisions (somriu).
—Per que us planteu davant de la Generalitat si la llei ve del govern de Madrid?
—Perquè volem que sigui la Generalitat la que transmeti les nostres inquietuds al govern de Madrid.
—L’objectiu de la vostra entitat és...
—Millorar la qualitat de vida dels malalts mentals i els seus familiars. Ja tenim 300 famílies associades.
—Esteu fent la feina que hauria de fer l’Estat?
—Absolutament. A França sense anar més lluny, un malalat mental té dret, per llei, a feina, pis tutelat, ingrés hospitalari...
—...tot allò que aquí heu de fer vosaltres.
—Exacte. Tot el que fem nosaltres de manera dessinteressada, com una ONG, i encara havent de demanar almoina a les institucions.
—Què més feu?
—Suport anímic a la família, inserció laboral, tallers ocupacionals... Ah! I el Club La Xamba, és clar.
—Què és?
—Activitats per integrar els malalts socialment. Tant en visites a entitats ciutadanes com en tallers de cuina, pirografia, relaxació, risoteràpia, art-teràpia...
—Els agrada?
—Jo diria que és el més rehabilitador i terapèutic de tot el que tenim. El Club La Xamba és el nostre recurs estrella. És fantàstic.
—Us felicito.
—La veritat és que també l’hem aconseguit pressionant i pressionant. Sempre reunions i més reunions. És la nostra feina: demanar almoina.
Una mica humiliant

SEGURETAT
L’atenció als malalts mentals és també un problema de seguretat. Un malalt mental sense medicar o mal atès pot cometre un «accident» amb resultat de mort.
La persona llençada a les vies del metro la setmana passada va ser empesa per un malalt mental.
Aquest és doncs un altre argument per a que els 12.000 malalts mentals de la demarcació hospitalaria de Sabadell (6.000 a la ciutat) rebin tota l’atenció política, social, hospitalària i ara, sobretot, legal.