Erika Magem, hotel al Marroc
«Cada dia escombrem duna
a la porta de casa»»
17-2-2007

El -—Des que va experimentar el silenci del desert, el 1996, la sabadellenca Erika Magem Puig, 38, divideix la seva vida a parts iguals entre Merzouga, al Sàhara marroquí, i Sabadell.
Aquí és productora d’espectacles i es mou entre bambolines de La Faràndula, el Principal i altres escenaris. Allà és la dona de l’Alí Yakoubi, 30, pare del seu fill, amb qui té l’hotel Riad Totmarroc. Entre tots dos munten viatges a mida pel país. L’Alí l’ajuda en algunes respostes.

Erika Magem, hotel al Marroc
—Com veu viure les inundacions del mes de maig?
—Una cosa raríssima. Ni els més vells havien vist mai res semblant.
—Coses del canvi climàtic?
—Segurament perquè allà a penes va ploure. Però com que ja no hi havia llit de riu, l’aigua ens va anar envaïnt com un tsunami que avançava pel desert.
—Va destrossar edificis, diuen.
—A nosaltres tot un mur. L’aigua va quedar embassada i va desfer moltes de les construccions de fang. A uns italians els ha destrossat tot l’hotel.
—El vostre Riad Totmarroc és al peu mateix d’una duna, no?
—Al costat mateix de la duna més gran de totes. Cada dia escombrem duna a la porta de casa.
—Com de gran?
—Depèn. Quan bufa vent de nord medeix 190 metres d’alçada. Quan bufa de sud només 185.
—És veritat que en aquesta duna s’esquia?
—I tant. A Merzouga tothom té esquís, botes d’esquiar i taules de snowboard. Nosaltres en lloguem als turistes des de fa deu anys.
—Com s’esquia a la sorra?
—És més ràpid que la neu, sobretot si està mullada. Però hi ha un problema: has de pujar a peu amb els esquís a l’esquena.
—Quan ja no es pugui esquiar al Pirineu ni als Alps posaran telecadires al desert?
—A la nostra duna espero que no (riu). Jo almenys m’hi negaré. Però un altre país desèrtic amb més dunes i més altes podria fer aquesta inversió turística. A Algèria o Aràbia, per què no?
—Però qui esquia al desert?
—Els primers els nanos de Merzouga. Quan plou una mica són els primers d’enfilar-se a la duna amb un plàstic i deixar-se caure com si fos un trineu. I després els turistes.
—Com és el vostre hotel?
—És un riad, o sia un palauet, amb només quatre habitacions per hostes i on també viu la família de l’Alí.
—Quatre habitacions són molt poques.
—Potser ara ampliarem a vuit, però ni una més. La gràcia és viure amb els parents de l’Alí, ajudar, si es vol, a fer la cuina o la compra, viure una festa familiar, anar a un casament.
—Viure el Marroc domèstic?
—Exacte. El de la gent. Per dins. Hi ha client que ens ve a casa cada agost. I no ens avorrim, eh?
—Organitzeu rutes a mida, diu la vostra web.
—L’Alí és guia professional des de petit. S’ho coneix tot i ens adaptem a tot: rutes per les ciutats imperials, travesses a cavall d’Essaouira a Agadir, viatges d’empresa, un autocar de 25 persones ple de nens, pistes en 4x4, quad, bicicleta...
—Marroc en bicicleta?
—Ara estem muntant una ruta en bicicleta per tres senyors de Sant Cugat. Els donem la ruta amb els punts de GPS i assistència en 4x4, i els esperem al final de cada etapa amb la haima muntada i el sopar preparat.
—En dromedari pel desert?
—També fem sortides de tres o quatre dies dormint al desert. I pels muntanyencs, trekings a l’Atles amb cuiner i mules que porten l’equipatge.
—Totes les rutes passen pel vostre hotel?
—Normalment no hi caben i els allotgem en albergs veïns.
—I vostè on viu?
—Als dos llocs perquè també treballo a Sabadell. Però ara ja fa molts mesos que no baixo i tinc un mono...
—Necessita el desert?
—Enlloc desconnecto tant com allà. Allà baix sóc feliç, llegeixo hores i hores.
—Li ha fet conèixer l’Alí?
—Jo fa deu anys vaig anar-hi de turista amb una amiga. Em va agradar tant que vaig abandonar la meva feina de mestra al Xaloc de Sabadell i amb l’amiga vem muntar un alberg.
—Així de fàcil?
—La veritat és que vem tenir molts problemes, entre altres vem haver de canviar de local. L’amiga se’n va anar però a mi, mica en mica em va anar atrapant aquell ambient, aquella calma, aquell paisatge, aquella energia...
—...aquell Alí?
—Primer em vaig enamorar del lloc i després de l’Alí. Primer era guia, després soci de bon rotllo i després... (riu) el roce hace el cariño.
—Heu tingut un fill
—El Nil que ja té tres mesos. El nostre petit berber (riu). La meva il·lusió és que s’eduqui entre les dues cultures, que aprengui àrab i català.
Salam salut

TOT QUEDA A CASA
En total són quatre els sabadellencs que tenen hotel al desert del sud marroquí. Cada un amb el seu estil, tots quatre es coneixen i es respecten.
El Riad Totmarroc (www.totmarroc.com) de l’Alí i l’Erika és a 200 i 150 quilòmetres respectivament dels dos establiments del també sabadellenc Roger Mimó a Tinerhir i El Khorbat, a 60 del luxós mega-resort Xaluca de Lluís Pont a Maadid i a 250 del Tabarkat que van obrir fa un parell d’anys Josep Castañé i Elisabeth Ros.