Joan Solà: Física Quàntica i New Age
«Els àtoms som nosaltres»
16-2-2007

La física quàntica és tema recurrent en contextos aparentment tan poc científics com la autorealització, la força del pensament, la meditació, l’autoajuda o la religió. Tots ells, com la ciència-ficció, troben en la física quàntica el fonament científic perfecte que els avala.
El professor de Física Teòrica a la Universitat de Barcelona, especialitzat en partícules elementals i cosmologia, nascut a Santa Coloma de Farners i resident a Sabadell des de fa més de vint anys, Joan Solà Peracaula, 50, ho sap prou bé.

Joan Solà: Física Quàntica i New Age
——Us molesta que els profetes de la New Age mencionin tant la Física Quàntica?
—No. La divulgació és bona. Molesta quan se n’abusa, però no pots evitar que el blat i el jull ens arribi tot barrejat.
—Entrar en la Física Quàntica i acabar filosofant és inevitable?
—Doncs sí. És una de les disciplines que motiven més discussions filosòfiques. Per exemple la llibertat humana.
—Què hi té a veure?
—A diferència de la mecànica determinista anterior que preveia amb exactitud el què pot passar, la mecànica quàntica només diu les possibilitats de que passi. És a dir, creix el nostre marge de llibertat.
—És menys ciència?
—No. Fins i tot la teoria de l’atzar és científica perquè la probabilitat, com el risc, també es calcula.
—Per centrar-nos: Física Quàntica és aquella que diu que l’energia només es pot mesurar en relació al fotó o quàntum de llum, correcte?
—Més o menys. I entenent per quàntum la partícula més petita i indivisible de la llum.
—És veritat que quan els físics estudieu els quanta (quàntum en plural) us adoneu que ara hi són i ara no hi són?
—Sí, és veritat. I també això és mesurable en laboratori. Casimir va descobrir que fins i tot en el buit hi ha electrons i positrons que es creen i es destrueixen.
—I a continuació hi ha qui diu que quan les partícules no hi són, és perquè estan en un altre dimensió, un altre món paral·lel al nostre.
—És una interpretació possible. Hugh Everett i Price de Witt, que són dos científics molt respectats, parlen dels mons paral·lels i els multiuniversos.
—M’està dient que, en aquests moments, un altre Joan Solà està parlant amb un altre Víctor Colomer, en una altra dimensió?
—Sí. A vegades passen les mateixes coses en mons superposats.
—Però en quin cap cap una cosa semblant?
—Només és una interpretació i a nosaltres mateixos ens costa d’entendre. Però els experiments demostren que a nivell de partícules és així.
—I us pregunteu per què recordem el passat i no el futur!
—És una pregunta molt raonable. El principi de causalitat, és a dir estem aquí perquè abans estàvem allà, és qüestionable.
—Qüestioni-se’l, sisplau.
—Alguns científics proposen trajectòries no lineals sinó tancades en cercle. Es a dir, estem aquí perquè abans ja havíem estat aquí. Si fas un cercle en el temps ja no hi ha passat ni futur.
—Però que això passi en les partícules elementals no vol dir que ens hagi de passar a nosaltres. O sí?
—És clar que sí. Nosaltres estem formats d’àtoms. Nosaltres som els àtoms.
—Podem envellir a diferents velocitats?
—Clar. Si viatgem a la velocitat de la llum, quasi no envellirem.
—Per això per ara és impossible. Com ho sabeu doncs?
—Un rellotge atòmic col·locat en l’avió més ràpid durant dos anys s’ha endarrerit un segon. I, en un rellotge atòmic, un segon és una eternitat.
—Tot té energia?
—Sí.
—Aquesta llibreta també?
—Aquesta llibreta té una energia potencial respecte del terra, una altra respecte del carrer i si la mous tindrà energia cinètica. Però, a més, només per ser matèria, encara té una altra energia.
—Canvia la meva energia si jo estic enfadat o content?
—Quan està enfadat gasta una energia que haurà de recuperar menjant.
—O meditant o fent ioga?
—Meditar, fer ioga o fer exercici serveix, més que per acumular energia, per harmonitzar la que ja tens, fer-la més eficient i malgastar-la menys. Optimitzar-la.
—Els pensaments tenen energia?
—Sí. L’activitat cerebral és energia electromagnètica.
—Masaru Emoto fotografia molècules d’aigua de formes diferents segons si abans ha estimat o insultat l’aigua. S’ho creu?
—Aquest home no és cap científic. Però no rebutjo l’experiment. No és irracional.
—El pare de la Física Quàntica Max Planck va dir: «Hem d’assumir una ment intel·ligent i conscient darrera aquesta força que tot ho mou».
—Era un home molt religiós i volia veure un Totpoderós darrera aquestes estructures. Però també era un gran científic i per això mai no va publicar aquesta frase en una revista científica.
—La Física Quàntica aporta més preguntes que respostes?
—Sí, però la quantitat de respostes que aporta és immensa.
Al principi va ser la pregunta

...I FILÒSOF
Abans de descobrir la física ja li agradava la filosofia. Parla de Aristòtil, Plató, Kant i Sant Tomàs amb la mateixa familiaritat que d’Einstein, Planck, Hawkings i Heisenberg.
Amb un centenar d’articles publicats a Physics Letters, Physical Review o Nuclear Physics, el dia 23 viatja a Brasil per donar dues ponències sobre la constant cosmològica, és a dir la baula perduda entre micro i macrocosmos i «el problema més important que es planteja avui la Física».