Eduard Gonzàlez: calces i sostenidors
«Tinc alguna cosa
que agrada a les dona»
13-2-2007

Eduard Gonzàlez Santiago, 55, sap que les dones són coquetes fins a la mort.
Parla amb elles de panxes, culs i pits amb tanta naturalitat que la seva paradeta de roba interior femenina, al ‘mercadillo’ dels dilluns al Mercat Central de Sabadell, començat per la seva mare, ja ha superat el mig segle.

Eduard Gonzàlez: calces i sostenidors
—Que fa un senyor de Barcelona a un poble com Sabadell?
—Doncs hi vinc quatre cops per setmana: dilluns, dimarts, dijous i dissabte a quatre mercadets diferents.
—I que fa «un home del sexe masculí» tan dins de l’ànima femenina?
—Doncs el mateix que faria una dona. O, quasi, quasi millor que els dones.
—Ah si?
—Sí, tinc alguna cosa que agrada a les dones.
—Ep!
—Sí, sí. És que és així.
—Algun secret que jo hagi de saber?
—Un caràcter obert, la professió que m’agrada.
—A aquella senyora fins i tot li ha preguntat per la cama.
—Sí perquè la última vegada que va venir em va estar explicant tota la operació (somriu).
—Per aconsellar ha d’entrar en la seva intimitat?
—Sí perquè em diuen que volen un sostenidor que aguanti més o menys, una faixa que pressioni per aquí o per allà.
—O sia que es passa el dia parlant de panxes, pits i culs...
—Sí, sí (riu). I d’altres coses. Sobretot dels fills, que si els tenen a casa, que si estudien fora...
—He vist que per tothom té una paraula amable.
—Procuro.
—Hola xata, adéu reina, vinga guapa... De la vella escola, eh?
—És el que em va ensenyar la meva mare.
—I aquells que es posen les calces al cap i van cridant ¡El rey de la braga, señora! ¡Soy el rey de la braga!
—És un altre estil. A mi no m’agrada cridar ni fer el pallasso amb les calces al cap. Jo no passo de l’hola guapa, què tal bonica.
—Totes ho encaixen bé?
—Sí. És un tracte de tu a tu amb el públic.
—Però no totes les dones són iguals.
—No. Si són més seques, jo sóc més sec. Si són més carinyoses jo sóc més carinyós.
—En aquesta vida cadascú rep el que dóna?
—És la vida. Tots rebem el que donem.
—Alta psicologia.
—Vaig estudiar dos cursos de psicologia al Clínic de Barcelona i la meva feina era ATS a Urgències.
—Què va passar?
—M’agrada més això.
—Aplica aquí els seus coneixements de psicologia?
—Més que quan feia d’ATS. Quan veig una senyora de lluny ja sé de quin peu calça.
—Tantes dones porten faixa?
—Sí. La faixa es venen moltíssim.
—Per semblar més primes?
—I per comprimir ronyons, mal d’esquena... Ho recepten els metges.
—Dones grans?
—A partir dels 35, moltes donen ja porten faixa.
—I els homes?
—També. Miri aquell se n’està mirant una.
—No sembla gaire convençut.
—Això no se sap mai. Als homes també ens agrada subjectar la panxeta.
—Sempre aquest color carn. Ven el mateix producte des de fa 50 anys?
—Canvia el gènere. Ara hi ha licres, teixits nous... Però el cotó segueix sortint molt.
—Aquest sostenidor és enorme.
—En tenim fins a la talla 140.
—Cent quaranta!
—Sí sí, hi ha senyores gruixudetes que tenen molt de pit i només troben sostenidors aquí.
—També el consulten al respecte?
—I tant! Aquest li anirà petit, vol dir que m’anirà petit, sí, sí segur, emporti’s aquesta talla i ja veurà com...
—Calcula les talles a ull?
—Sí, segons com les veig.
—No cal arribar al tacte?
—No! Això mai home (riu). Pobre de mi que ho fes perquè la meva dona...
—Només certa familiaritat, vaja.
—Exacte. Algunes fins i tot es baixen el coll de la camisa perquè els hi vegi el model que porten. Es un tracte molt personal.
—Quina calceta surt més?
—Home, tangues molt eh? Fins a 40-45 anys molt tanga. Pel demés cotó. Tothom demana cotó.
—Per què?
—No pica.
—També se les poden emprovar a casa i tornar-les?
—No! Les calces mai no es canvien.
—Mai a la vida?
—Mai a la vida ni en cap parada.Faixes i sostenidors te’ls pots emprovar a casa i tornar-los la setmana que ve. Però les calces mai.
Higiene elemental

NOMÉS 2 GENERACIONS
Encara no caminava i ja remenava entre calces i sostenidors a la parada que la seva mare tenia al mercadet de Sabadell.
Amb aquests orígens, el destí l´ha dirigit cap a l´únic lloc possible, el de venedor ambulant. Ell i la seva dona, però, també tenen la botiga Edu y Espe al Mercat de Sant Antoni de Barcelona.
Però les coses tenen un límit i els seus fills, de 31 i 22 anys, ja són informàtic i filòloga eslava amb càrrec de secretaria general a una multinacional.