Pep Domènech, artista electrònic
«Jo sóc tots els blubluabs»
2-2-2007

Abans d’existir la informàtica, ell ja feia servir les últimes tecnologies, llavors fotocopiadores, per fer art.
Avui el sabadellenc Josep Domènech Codina, 57, dissenya webs al servidor terrassenc Drac Telemàtic, però també segueix creant col·leccions radicals (pepproductions.com).
La seva última creació, la família dels blubluabs (www.blubluabs.com), té merchandising i tot i li estan generant més de 4.000 entrades mensuals al seu bloc (http://blocs.mesvilaweb.cat/pepproductions)

Pep Domènech, artista electrònic
—D’on surten els blubluabs?
—Quan ja vivia a Barcelona, acompanyava a la meva filla de 5 anys a l’Escola Nostra Llar. De les converses amb ella en aquells llargs viatges en Seat Panda, en van sortir els blubluabs.
—Una mena de ninots.
—Ninots no, personatges. Una comunitat amb gustos propis, els seus costums, la seva mentalitat i cadascun amb el seu caràcter.
—Com els barrufets?
—Home...
—Quin caràcter té, per exemple, aquest Gloy que veig en pantalla?
—És el més esbojarrat, li agraden les crispetes, el Gran Hermano, el Padre Apeles, l’Allen Ginsberg i és una mica femení.
—Només una mica?
—Sí perquè la majoria de blubluabs no tenen sexe, no són home ni dona. I també hi ha els blubluabs en acció.
—Quina mena d’acció?
—Són més elaborats. I hi ha objectes blubuàtics, música blubluàtica...
—Quina música els agrada?
—El Yellow Submarine dels Beatles, per exemple, els encanta. I Alfredo Kraus i l’himne de Las Ibéricas Futbol Club.
—També objectes blubluàtics?
—Aquells aparells de televisió rodons dels anys 60, les cadires de gnom del Philippe Stark o el Seat 600 Autometria de Joan Vila Casas.
—Tot això em sona molt a vostè mateix.
—Ha-ha-ha. És clar, home! És que tots són jo. I jo sóc ells.
—Del que dedueixo que cap blubluab és antipàtic ni dolent.
—Cap (riu), no són gens agressius.
—Se semblen sospitosament als ninos C’mon de l’anunci de l’Opel Corsa.
—Sospitosament no, perdona. Aquests acaben de sortir i no són blubluab de cap manera perquè jo fa anys que els faig.
—També s’assemblen als art-toyz.
—Res a veure. Els art-toyz poden portar pistola i un blubluab mai no portaria una pistola.
—Ja. No accepta influència de ningú?
—No, però hi ha molta gent que fa coses semblants. Sobretot a Estats Units. Gent com el Kenny Schars i altres.
—Em recorden el Senyor Patata.
—Se semblen, sí. I no són difícils de fer, eh? Els faig amb el Corel. Però no tots valen. N’he llençat moltíssims. Tampoc són tan casuals com sembla.
—Quants individus formen la comunitat blubluab?
—A la meva web n’hi ha deu, però en total són setze. Tots molt amics. Sempre hi ha bon rotllo.
—Qui mana?
—Ningú. No tenen ni ideologia, ni jerarquia, ni religió, ni rol definit. Però, això sí, tots tenen molt clar que sexe i reproducció són coses diferents.
—Perquè els importa el sexe sinó són home ni dona?
—No és que no siguin home o dona sinó que poden ser qualsevol cosa segons el moment.
—Aaah.
—Ho entens ara?
—Ho vaig entenent. El cas és que es venen. Molta filosofia, però aquí hi ha negoci!
—Els faig personalitzats amb la frase que vulgui cadascú i els envio per correu electrònic en format PDF o be imprès en paper.
—I merchandising.
—Sí, des de la meva web es pot anar a la botiga virtual i comprar samarretes de blubluabs, rellotges, plats, pins...
—Es ven gaire?
—No. Per ara es ven poc. El que esta tenint molt d’èxit és el meu blog (http://blocs.mesvilaweb.cat/pepproductions), que aquest gener han visitat 4.000 persones.
—Com ha pogut crear tot un univers sense pel·lícula al darrera, ni còmic al darrera ni sèrie de TV al darrera?
—És una cosa una mica rara, sí. Però a vegades aquestes coses funcionen.
—I funciona?
—Almenys desperta molt d’interès. I no entenc per què, eh? Jo mateix em pregunto què hi troba la gent. Per què venen tant al meu blog?
—I què es respon?
—Ah no, no. No em responc res. Jo què sé (riu). Em sorprenc senzillament.
—Què diu avui la seva filla?
—N’està molt orgullosa la Joana. Ara ja té 18 anys i se sent coautora. Per l’aniversari del seu company el va felicitar amb un pastís blubluab.
Compte! S’encomana

EL PRESI
Va presidir l’Acadèmia de Belles Arts dels primers 80, en el seu període més convuls i trencador.
Juntament amb Fina Miralles, Benet Ferrer i altres artistes sabadellencs de l’època van crear aquella mítica Sala-3 d’art conceptual que escandalitzava tant com generava noves vocacions d’artistes.
La seva obra més permanent a Sabadell és el gran rellotge analemàtic de la Plaça 1 de maig, a Can Puiggener, en que l’hora la marca l’ombra de la persona.