Carles Santasusagna: selva de la Guaiana
«La selva es casa meva»
31-1-2007

Nascut a Solsona i sabadellenc des dels 10 anys, Carles Santasusagna Freixas, 56, viu a la Guaiana Francesa des de fa 20 anys, en plena selva, a la vora del riu.

Carles Santasusagna: selva de la Guaiana
—Què recorda de Sabadell?
—Que treballava fent joguines, de bomber forestal, relacions públiques, enquestador de mercat o veremador per poder viatjar al Sàhara, a Nigèria, Camerun o Mato Grosso.
—Viatges d’estudis?
—I de plaer. Per què negar-ho.
—Què va descobrir?
—Que només entens els homes quan entens el lloc on viuen. Per això vaig decidir quedar-me a la Guaiana per coneixer-la de debó.
—Vint anys després encara estudia els homes?
—No perque ja no viuen en funció del medi. En canvi el medi ha anat sent cada vegada més important per mi.
—On viu exactament?
—Al riu Approuague, de 300 metres d’ample, a 100 kms. de la mar i a 30 d’Anna Regina, un poble de 500 habitants.
—Sense llum ni aigua corrent?
—Els meus tres veïns i jo tenim aigua canalitzada per nosaltres des d’una font. Ens fem llum i fred amb aparell solars subvencionats, un dels veïns té vídeo i jo ordinador.
—Com és casa seva?
—Sense parets, perquè l’aire que corre refresqui una micona, i amb teulada de metall que dura més que la palla.
—Té amics?
—Seria ben trist que no en tingués després de 20 anys. Els meus veïns em són còmplices i companys. I al poble tinc bones relacions amb la majoria.
—Va sovint al poble?
—Un cop a la setmana. Hi venc gallines, ous, aigua de la font, fruita de l’horta de casa i, cada quatre o cinc mesos, algun porc.
—Porcs a la selva?
—Els crio jo i els deixo córrer lliures. Trec profit econòmic de la selva sense convertir-la en pasturatge i faig porcs feliços, no proteïnes sobre quatre potes com a les granges catalanes o els bio-porcs moderns.
—Viu d’ells?
—Sí. Cada dia els hi dedico més hores. Tampoc gaires la veritat perquè els animals en llibertat s’espavilen bé i són molts néts i sans.
—Quina és doncs la seva activitat diària?
—Passejo i sempre estic a punt d’encantar-me amb qualsevol descoberta. Llegeixo, faig sudokus, escric contes i faig escultures de fusta.
—Paisatgeí?
—Al meu voltant només hi ha molts arbres molt alts i molt grans.
—Me l’imagino obrint-se pas amb matxet entre la vegetació.
—Això del matxet és una xorrada de les pel·lícules perquè el sotabosc de la selva és ben practicable.
—Com vesteix?
—Tot el dia amb banyador.
—Fauna?
—Lloros, micos, aus exòtiques... Però al riu ja no queden cocodrils perquè se’ls han menjat tots. I de nit mosquits, serps i algun jaguar o puma.
—Els identifica tots?
—D’arbres, identifico unes 120 espècies, però n’hi ha més de mil. Ara que els millor especialistes no en coneixen més del doble que jo.
—Animals?
—Uns 400, però és que només de ratpenats, serps i granotes, en tenim 100 de cada grup. I d’insectes... no ho sap ningú.
—Com és la Guaiana?
—Una barriada de l’Europa rica i consumista, el racó on somien emigrar tots els sudamericans.
—Nota l’escalfament global?
—Com no s’ha d’escalfar el món si cada dia hi ha més ciment i asfalt, més aire condicionat, més gent i més consum?
—El clima està canviant?
—Això ja no ho tinc tant clar. El que trobo molt interessant és que tothom es deixi convèncer, però no qüestionin una guerra preventiva.
—Família?
—No he tingut mai fills. Ara tinc una nòvia xinesa que en aquests moments no està amb mi. Però ja estic aprenent mandarí.
—Ja no parla per Catalunya Ràdio?
—El programa es va acabar i ja no col·laboro amb cap mitjà d’entreteniment del món civilitzat.
—Vol dir mitjà de comunicació.
—Dic entreteniment perquè normalment només parlen de xafarderies.
—No sap què passa al món?
—M’assebento de tot. Però també he descobert que amb un consum d’informació molt més baix s’arriba a un nivell força més alt de comprensió. Masa informació és borratxera de mots, però no de raons.
—Res com la selva, eh?
—Casa meva és la selva, m’agrada i és el món on he escollit viure. També m’agrada la Sibèria de Dersu Uzala i els Ports de Besseit però allà no puc viure al marge del consum i el diner.
—Mai no tornarà a Sabadell?
—Sempre és possible deixar una cosa bona per una altra pitjor.
—No li agrada Sabadell?
—El Sabadedll que jo vaig coneixer feia molt bona cara. Espero que ara la tingui encara millor.
—No ens enyora ni una miqueta?
—A Sabadell hi ha gent que estimo molt i que he estimat molt. A vegades quan els pensaments se m’en van cap el passat, em dol l’absència d’aquestes persones i la pèrdua de contacte d’altres.
Aquí també se l’estima

I ANAVA PER CAPELLÀ
Va seguir estudis religiosos als seminaris claretians de Solsona i Cervera i a la facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i cursos d’antropologia a la UAB.
«Peò jo em considero un antropòleg autodidacta format a la biblioteca de la Caixa de Sabadell i al Museu Etnològic de Montjuïc», diu ell.
La Campana li ha publicat dos llibres, l’èxit de vendes Cinc anys a la selva de la Guaiana «i Estimats animals que era el bó, però va ser un fiasco editorial».