Enric Gomà: comentaris Al Carrer
«Hem de desendraçar paraules
trencar frases»
30-1-2007

No només ell va pel carrer amb l’antena posada per escriure en la seva libreta tot comentari divertit que sent al mercat, a l’autobús o a la sala d’espera. També te uns 300 col·laboradors a tot el món que cada dia li envien per correu electrònic una desena. Ell en selecciona dos que reenvia a la comunitat virtual de caçadors de comentaris.
Els millors de 1999 a 2003 els va publicar en l’hilarant llibre Al Carrer (Ed. Ara Llibres). Però el guionista barceloní que va venir diumenge a Sabadell, Enric Gomà Ribes, 43, ja està preparant Al Carrer-2.

Enric Gomà: comentaris Al Carrer
—Un nen després que els pares li diguin qui son els reis pregunta «I Déu també sóu vosaltres?». Sensacional.
—Doncs com aquest n’hi ha 300 més en aquest llibre.
—Com va començar la cacera?
—Som un grup de guionistes que volem fer parlar els nostres personatges com la gent del carrer.
—És difícil fer parlar els personatges com la gent real?
—Hem de ser molt orals i molt poc literaris. Hem de dominar els registres i l’espontaneitat, desendreçar paraules, trencar frases...
—I dir coses com «Són pijas de Sarrià però una mica passades per la paella» o aquella senyora atabalada amb les monedes que deia «I sap si durarà gaire això de l’euro?».
—Deixem les frases a mitges, diem just el contrari del que volem dir...
—Però l’altre ens entén.
—Exacte, això és el millor. La primera que vaig apuntar va ser d’una senyora que deia jo no sóc marimandona, però m’agrada dominar el cotarro. Aquesta contradicció (riu) la trobo fantàstica.
—Tota una obsessió, eh?
—Home, jo de paraules i expressions n’apunto des dels 17 anys. I ja en tinc 5.000. Algunes molt locals.
—Sabadellenques per exemple?
—I tant. Conec molta gent de Sabadell, una ciutat que m’encanta, i us asseguro que això d’estrep per la pegadolça o patadó pel fuet, a Barcelona no ho diem.
—Ara mateix ve de Castellar del Vallès. Què diuen els castellarencs?
—A quatre de fondo, una expressió d’orígens probablement industrials. O anar cuallevat que es irritat, indignat, el contrari d’anar amb la cúa entre cames. Això només ho diuen a Castellar. Com piseria a Badalona.
—Què vol dir piseria?
—Una casa de pisos. Els badalonins també diuen badiu al pati del darrera que vosaltres dieu eixida.
—Avui ja sou més de 300 caçadors furtius de comentaris.
—I qui vulgui ser-ho només m’ha d’escriure a egoma@mail.cinet.es. A canvi, cada dia rebrà un o dos comentaris.
—Degudament filtrats?
—Sí. No publico el que intueixo que és inventat. Ni l’acudit enginyós d’una persona.
—Fem mès gràcia quan no en volem fer?
—És clar.
—Com allò d’el catalán es muy fàcil, sólo hay que quitarle la última letra?
—O jo ara tinc 52 anys, però abans era més jove.
—Informadors d’altres països?
—D’una quinzena. Fins i tot al Japó. Els japonesos els publico traduïts perquè el català escrit s’enten a tot Espanya.
—Els joves no li van veure la gràcia a «fes-me una perduda». L’humor és generacional?
—Pot ser-ho. En aquesta frase els joves només hi veuen el sentit del telèfon mòbil. Els grans, en canvi, capten perduda en el sentit de mala dona. És una frase que vaig haver d’explicar molt.
—També hi ha expressions generacionals?
—Sí. Per exemple «aquesta dona fa anar als homes com el porc del tamburinari», és a dir per allà on vol, només ho diu gent gran.
—Molts «alcarrers» sabadellencs?
—Sí perque tinc molts informants sabadellencs. Recordo aquell fantàstic «fa dos fills que no llegeixo» sentit a una llibreria de Sabadell o «tu de quina religió ets? i l’altre que diu: Quines hi ha? o Venga Vanessa, al agua que es gerundio.
—Sempre ha de ser graciós?
—No. També pot ser poètic, inquietant, estrany, incomprensible. També accepto pintades com una de Rubí que deia La esperanza es lo último que se perdió o aquella altra de Terrassa: Pensem o ens pensen? Són molt boniques.
—I noms de botiga que vostè bateja com botigònims?
—Jo no. La paraula es d’una secció de Ramon Solsona a l’Avui. A mi m’agrada el Catering Hepburn.
—Els nens són els reis?
—No tant. Normalment no són tan graciosos com creuen els seus pares.
—Quàntes d´aquestes frases genials ha colocat ja en un guió?
—Menys de les que voldria. No és tan fàcil. Durant un temps, els guionistes jugàvem a posar la paraula sufraja en qualsevol guió i ens costava molt.
—Els guionistes teniu els vostres jocs secrets?
—En alguna cosa ens hem de divertir. També ens agrada molt posar la paraula cenacle.
Doncs ja està posada

VIA AUGUSTA
Guionista de programes històrics com Matraca no, Sputnik, 1000 paraules, culebrots com Poble Nou o Temps de silenci i sèries com l’actual Caçadors de paraules (juntament amb el sabadellenc Xavier Garcia), Enric Gomà treballa ara en el guió de la futura sèrie de TV3 Via Augusta.
«S’emetrà l’abril i és una sèrie costumista amb tocs de comèdia, aventura i sentiments, sobre la vida quotidiana dels romans a Catalunya», diu.