Montse Domènech: Txetxènia
«El nostre silenci els mata»
25-1-2007

Ahir es va inaugurar al Casal Pere Quart l’exposició «Txetxènia, trenquem el silenci» (www.txetxenia.org), muntada per la Lliga dels Drets dels Pobles.
La professora i traductora de rus que ha viscut a Moscou llargues temporades i el 1991 va sortir en una foto històrica al costat de Boris Ieltsin que va donar la volta al món, Montse Domènech Benet, 38, ha trencat el seu silenci com una de les organitzadores de la mostra.

Montse Domènech: Txetxènia
—La dona txetxena encara corre el perill de ser violada?
—Fàcilment. Quan el soldat rus veu vodka... Una nena de 12 anys va ser violada per un general.
—Què li han fet al general?
—Res tot i que ho va denunciar públicament la periodista Anna Politkovskaia.
—L’home txetxè encara pot «desaparèixer»?
—Els desapareguts segueixen a l’ordre del dia. Sovint els segresten els mateixos soldats russos o màfies txetxenes servils al pro rus Kadírov.
—On els porten?
—Depèn. A vegades demanen un rescat a un preu viu i a un altre preu el cadàver. A vegades els duen a camps de concentració per torturar-los o matar-los.
—Els nens txetxens encara pateixen malalties desconegudes?
—El 80% tenen problemes d’oïda i segueixen naixent nens amb malformacions desconegudes, segurament per armes químiques.
—Però la 2ª Guerra de Txetxènia no s’havia acabat?
—És el que diuen, però l’exèrcit rus segueix patrullant pels carrers i cometent excessos.
—Per què Ucraïna i Georgia poden ser independents, però Txetxènia, a la que ja no li queda petroli i que te l’oleoducte foradat per tot arreu, no?
—Putin vol demostrar la unitat de la Federació. A més, un enemic extern li serveix per cohesionar un poble que estaria molt dividit pels problemes interns.
—El terrorisme txetxè és Al Qaeda?
—No. L’islamisme de Txetxènia era tradicionalment molt moderat. Però els atemptats a Nova York de l’11-S li van anar molt bé a Putin per qualificar de terrorisme islàmic tot el que ve de Txetxènia.
—Així obté el suport d’Estats Units?
—I d’Europa que mira cap a una altre costat per no posar en perill interessos gasístics i polítics.
—Sembla un malson.
—El pitjor és el silenci.
—El nostre silenci?
—Sí, per això el trenquem en aquesta exposició. Els nostres diaris i televisions ni en parlen perquè, en aquesta 2ª Guerra, tot periodista està prohibit a Txetxènia.
—Però a Rússia hi ha periodistes com Anna Politkovskaia.
—Primer, ja no hi és. L’han assassinat. I segon, ella era una excepció. Estava sola. Pels russos tots els txetxens són terroristes i no volen saber res més.
—És que el Kremlin controla tots els mitjans de comunicació?
—Pràcticament tots. Per això ha aconseguit una opinió pública unànime contra els txetxens.
—Els seus amics russos també pensen així?
—Els meus amics russos són més oberts. Però persones molt cultes i educades et diuen directament que s’ha d’acabar amb tots els txetxens i prou.
—Com és possible?
—Hi havia la Societat d’Amistat Ruso-Txetxena de la periodista Oksana Chelysheva. Però, ahir precisament, Putin va treure una llei per prohibir aquesta ONG.
—I ningú diu res?
—Ningú. Pensa que la majoria de russos fins i tot aproven les deportacions de georgians.
—Quines deportacions?
—Tots els georgians de Moscou i altres ciutats russes han hagut de deixar el país precipitadament en autobusos i trens cap a Georgia. Tothom amb cognom georgià era sospitós i, simplement, els han deportat a tots. Impunement.
—A l’espia de Londres Alexander Litvinenko el van enverinar els serveis secrets russos?
—Tot ho indica. Sembla que tenia documents molt comprometedors sobre l’assassinat de la periodista Politkovskaia.
—La llarga ombra de Putin pot arribar a aquesta entrevista?
—Espero que no. Espero que l’ambaixada de Rússia no em negui el proper visat que demani. Tot i que...
—Tot i que...?
—Ara fa poc vaig fer d’intèrpret de Khassan Baiev en la presentació a l’FNAC de Barcelona del seu llibre El juramento. Un cirujano bajo el fuego de Chechenia (Ed.Entre Libros).
—I hi van haver represàlies?
—No, però el consulat va enviar un «observador» a l’FNAC i el propi Khassan Baiev em va aconsellar que no em posés al seu costat quan ens feien fotos.
—És cirurgià?
—És un dels llibres més amens que s’han escrit sobre Txetxènia. Baiev explica com ha hagut de fugir a Estats Units perquè, després d’ operar i curar ferits dels dos bàndols, va acaba perseguit pels dos bàndols.
Silenci trencat

EL RESPECTE DELS CLÀSSICS
Excelent coneixedora de la cultura russa, aquesta sabadellenca que estudia per actriu i ja ha aparegut a culebrons i spots televisius, volia fer alguna cosa per millorar el món i cap causa li tocava més de prop que la txetxena.
Per ella els txetxens i la seva cultura mereixen tot el respecte que els va atorgar en les seves noveles escriptors russos com Tolstoi en Jadju Murat, Lermontov en la seva poesia, Txejov, Puixkin o Alexandre Dumas.