Francesc Puig, víctima de Pinochet
«Em vaig alegrar
de la mort de Pinochet»
17-1-2007

A la seva conferència de demà dijous, a les 19’30h, a l’Acadèmia Catòlica, «La tragèdia xilena en el meu record», no explicarà tant els detalls de la tortura que va patir a les presons pinochetistes, com allò que la repressió va suposar en la seva fe, avui encara més profunda, tot i ja no ser capellà. Ho explica en el seu llibre Què m’ha passat? (Editorial Mediterrània)
L’ex-membre d’aquell Agermanament, i per tant co-fundador de la Lliga dels Drets dels Pobles, veí de Santa Eulàlia de Ronçana i metge voluntari, Francesc Puig Busquets, 69, era a Xile el passat desembre, en la mort de Pinochet.

Francesc Puig, víctima de Pinochet
—On era vostè l’11 de setembre de 1973?
—El cop de Pinochet em va agafar a Quilpué, prop de Valparaíso, on jo ja portava deu anys com a capellà compromès.
—Compromès?
—Compromès amb les classes més populars. Sense treball social, no pots evangelitzar.
—Per què el va detenir la policia de Pinochet?
—Mai no vaig ser acusat de res. Però jo era membre de Cristians pel Socialsime i la meva paraula era molt escoltada als barris obrers.
—Com el van detenir?
—El 5 d’octubre em van portar a la presó i em comencen a torturar.
—Com?
—A mi em va tocar una tortura de les més suaus: cops de puny, cops de culata i puntades de peu per tot el cos, insults, molta gana i molta por.
—També tortura psicològica?
—Evidentment. Em van tenir tot un dia al fons d’un forat a un camp d’aviació de la Marina de Guerra amb 15 presos mes i les mans a la nuca.
—Corrents elèctriques?
—No. Molts companys meus tornaven a la cel·la sagnant i altres van morir en la tortura. Però amb mi van tenir certa consideració.
—Per ser espanyol o per ser capellà?
—Potser una mica per les dues coses. Als interrogatoris sempre em deien cura comunista.
—Quina mena d’interrogatoris?
—Sempre despullat i amb els ulls tapats. Em preguntaven coses tan absurdes com on tenia jo les armes.
—En tenia?
—Jo només havia vist armes a les pel·lícules. Però ells es pensaven que hi havia un pla Z per part de la Unitat Popular per matar tots els burgesos.
—Què els contestava?
—Tant feia que digués una cosa com una altra. Quan t’han pegat per tot el cos, quan tot et fa mal i estàs fet un guinyapo, totalment nu davant uns senyor que no veus, el que puguis dir no té cap valor.
—Sempre en el pou?
—No, després em van traslladar a la bodega d’un vaixell mercant al port de Valparaíso, amb 120 presos més.
—Temia per la seva vida?
—Sí perquè jo sabia que a Joan Alsina, un capella de Castelló D’Empúries, l’havien afusellat i abandonat al riu.
—Com en va sortir?
—El 28 de novembre, després de quasi dos mesos, m’avisen que el Consell de Guerra ha decidit expulsar-me del país i em posen en un avió cap a casa.
—Així de fàcil?
—Vaig arribar a Barcelona el mateix dia que detenien als 113 de l’Assemblea de Catalunya.
—Va refer la seva vida?
—No va ser fàcil perquè un cop a Barcelona la policia franquista em va venir a veure només per fer-me saber, amb molta correcció, que que ja savien quí era i el que havia fet.
—Però si en aquell moment tot Espanya era plena de «curas rojos».
—Sí, però així i tot m’ho van fer saber. I el telèfon el vaig tenir intervingut un mes.
—Porta Xile en el cor?
—Es una terra que estimo. Va canviar la meva manera de veure la fè, el compromís amb el poble i la gent. Dels 26 als 36 anys, a Xile, es va formar la meva personalitat d’home adult i la meva fè va madurar.
—Ara fem un salt en el temps fins aquest desembre de 2006.
—Casualment el 10 de desembre jo era a Xile i vaig coincidir amb la mort del dictador.
—Se’n va alegrar?
—Quan la persona és tan despreciable... sí, me’n vaig alegrar. Però m’hauria alegrat més que trigués un mes a morir-se.
—Per què?
—Perquè almenys tindriem una sentència condenatòria.
—Ho va celebrar?
—Era amb uns amics de Quilpué i vam brindar amb ví perquè no teníem cava. I el dia de l’enterrament era a Santiago.
—Molts xilens entristits van desfilar davant del cadàver.
—No tants. Molts més van celebrar la seva mort pels carrers. I algú dels que va passar per davant del fèretre, ho va fer per escupir-lo.
—Quí?
—El net del general Prat, assassinat per la policia de Pinochet, va fer tota la cúa només per escupir al seu cadàver.
Deuria llegir Boris Vian



METGE D´EMAÚS-
Com a metge jubilat ve a Sabadell un cop per setmana per atendre la vintena d’emigrants que sempre hi ha a la seu de Drapaires d’Emaús.
«Aqui els tenen dos mesos, la majoria són llatinoamericans o subsaharians i tots acaben d’arribar. No tenen ni dret a atenció sanitària, però jo, amb el meu mal anglès o francès, els hi faig l’historial d’antecedents, miro si porten alguna malaltia tropical o la sida, i els hi dono per escrit perquÈ el puguin ensenyar en el futur».