Albert Plans, president de guionistes
«Arriscar és necessari,
però sense passar-se»

16 -1-2007

El -—L’última assemblea de Guionistes Associats de Catalunya, GAC, ha triat al sabadellenc Albert Plans i Soriano, 36, com el seu nou president.
Va ser guionista de Plats Bruts i la primera entrega de Porca Misèria i actualment treballa, sempre des de casa i per internet, pel programa científic per adolescents Leonart de La 2 i per un culebrot valencià de Canal-9.

Albert Plans, president de guionistes
—Ha d’escriure en valencià?
—No perquè no escric diàlegs. Només argument.
—Però ha de pensar en valencià.
—Sí, però de València del Nord.
—Què preocupa als 200 guionistes catalans aplegats al GAC que vostè presideix?
—La nostra lluita principal és que tothom reconeix que el guió és imprescindible, però en canvi no ens deixen treballar en condicions.
—Què vol dir?
—Sovint es treballa sense contracte, es reventen preus, no hi ha temps per fer les coses ben fetes... Mira, saps quanta gent està contenta amb le tele que veu?
—Quànta?
—Segons El Periódico d’avui (ahir) només el 5%. Doncs bé, jo afirmo que si el guionista estiguès més ben cuidat, la tele agradaria més a la gent.
—Està reivindicant una consideració social?
—I laboral.
—La majoria sou free-lance?
—La majoria som autònoms, però n’hi ha que tenen contracte per obra.
—Exigiu també que us respectin fidelment el vostre guió?
—No ho exigim, però és veritat que tothom es veu en cor de potinejar-lo, canviar una rèplica, una frase, la pròpia història...
—Però si esteu de moda.
—Certament, la gent comença a valorar la història dels culebrots o les sèries.
—I famosos del late night com Buenfuente o Eva Hache no paren de fer referència als seus guionistes.
—Això també és veritat. Però encara estem molt lluny d’Estats Units on el guionista és la peça més valorada d’una sitcom o un xou.
—Encara s’amirallen en els guionistes catalans, els guionistes de la resta de l’estat.?
—Els guionistes catalans són tan valorats a la resta d’Espanya que hi ha catalans a totes les sèries espanyoles, tan estatals com autonòmiques.
—Per exemple?
—Sobretot als culebrots d’emissió diària perquè és una formula de TV3 copiada i exportada a tot Espanya.
—Per què als culebrots han de treballar equips de 5, 10 o 15 guionistes, quan en un llargmetratge només cal un o dos?
—Per un motiu molt senzill. Cada setmana s’han de produir dues hores i mitja de ficció a un ritme trepidant i caòtic. Una persona sola és incapaç de fer-ho.
—No està tot escrit d’abans?
—Hi ha un bíblia on s’explica la història a grans trets, però cada capítol s’ha de escriure i ajustar a les necessitats.
—Quines necessitats?
—A vegades hi ha actors que no funcionen, s’anulen trames perquè surten massa cares de rodatge... Molts condicionants que et fan canviar el guió sobre la marxa.
—Si un actor és conflictiu amb direcció o produccció, mateu el seu personatge tranquilament i us el treieu de sobre?
—Rarament. És més freqüent matar-lo per raons argumentals o de necessitat laboral de l’actor. Si el propi actor demana deixar-ho perquè li ha sortit un altra feina, llavors el mates i no passa res.
—Perquè es diu tant que es una feina d’equip si cada guionista treballa a casa per internet?
—Però també ens trobem. Almenys dos cops per setmana. Debartre agruments i contrastar-los es imprescindible.
—Què té Porca Misèria que la fa tan trencadora?
—Ha agradat moltíssim a gent entre 25 i 40 anys, però malhauaradament no ha tingut tota l’audiència que es mereixia.
—Estavem empatxats de Benet i Jornet?
—No sé si estem tant empatxats. Ventdelplà arrasa. Una bona cadena ha de tenir de tot: culebrots, sèries d’humor, de fantasia, realistes. Malhauradament a Espanya totes les televisions són conservadores.
—Potser qui arrisca no triomfa.
—Al revès, la majoria de triomfs són arriscats. Plats Bruts era molt arriscat i va triomfar. Porca Misèria no és cap boom però funciona prou bé. Arriscar és necessari, però sense passar-se
—L’audiència vol novetats?
—Exacte. L’audiència reclama sempre coses noves. I ens ho demostren sèries com House, Perdidos, 24 horas o Los Sopranos.
—TV3 mai no produirà res semblant?
—Hem d’exigir a les teles més valentia.
—Altres autonòmiques espanyoles són més valentes?
—No, però és que no ens hem de comprarar amb la resta de l’Estat. Competim amb Estats Units.
Think big

EL TALENT ES CULTIVA
House no és una sèrie cara de produir, però triomfa perquè allà hi ha molt de talent. Jo no em perdo ni un capítol i el que m’enganxa és el talent», diu el guionista sabadellenc
Per Albert Plans les millors sèries són aquelles que han estat produïdes a països on es cuida l’enseyament d’audiovoidsuals, i per tant, el guió, com Estats Units i Dinamarca.
«El mateix talent es pot aprendre a classe, el pots cultivar i fer crèixer dins teu», diu el president del GAC.