Gerard Graell, tècnic expatriat
«Aquí cap enrabiada dura més de cinc minuts
13-1-2007

Gerard Graells del Bas, 25, viu al Senegal des de maig del 2005 i respon a aquesta entrevista per telèfon des de la seu de la seva ONG, Assemblea de Cooperació per la Pau, a Oussouie (foto), a la deprimida regió de Casamans.

Gerard Graell, tècnic expatriat
—Sento un gall. Què veus per la finestra?
—Una baobab de 80 metres d’alçada, un arbre de mangos, un porquet caminant i.... mira, ara passa una cabra corrents.
—I el gall?
—Calla, calla, que em pot entrar a l’oficina en qualsevol moment.
—A Casamans hi havia una guerrilla, no?
—El 1982, però ja no hi és. Però queda la reivindicació perquè l’estat destini més recursos. Ha quedat massa aillada.
—I no és també la regió on va anar Maragall just després de les eleccions?
—Sí i ens va venir a veure perquè la Generalitat ens finança dos projectes.
—Es va comportar?
—Sí, molt bé. Va menjar arrós i peix que és l’únic que hi ha per aqu i n oes va queixar.
—Què et va semblar?
—És una persona fantàstica. Als dos minuts ja sembla que el coneguis de tota la vida. I un gran intelectual. Hi toca molt.
—En què consisteix exactament la teva feina?
—M’encarrego d’identificar les necessitats, adaptar-les a un projecte i pressupost tal com demanen ajuntaments, diputacions, governs autònoms, estat espanyol i fins i tot la Unió Europea.
—Sempre us ho aproven?
—No, però si l’aproven llavors ens encarreguem de seguir la realització sobre el terreny.
—I si no l’aproven?
—Reidentifiquem el projecte i el presentem a una altra institució.
—Un exemple concret, sisplau.
—Ara estem parlant amb les autoritats de Oussouie i la població de Ziguinchor per concretar els detalls d’un projecte a quatre anys que ens finança l’estat espanyol.
—Quants diners?
—El conveni aprovat és de 2’6 milions d’euros que nosaltres haurem d’administrar.
—Són molts diners.
—Sí, però durant quatre anys, farem molins, magatzems d’arrós, hortes per a dones, granges de gallines i cabres, piragües de pesca, dispensaris sanitaris, ambulàncies, aules escolars amb materials més ferms i llum elèctrica, pous, canalitzacions hidràuliques...
—L’estat espanyol dóna tots aquests diners a canvi de que siguin empreses espanyoles les que hi treballin?
—No. Mai no ens han posat aquesta condició. I nosaltres sempre donem la feina a gent de la mateixa regió de Casamans o, màxim, de Dakar.
—Però la N de ONG vol dir No Governamental.
—És que nosaltres no col·laborem amb el govern. Només gestionem els recuros que ens dónen amb la nostra pròpia estratègia.
—No rebeu donacions particulars?
—També. I els nostres socis tenen veu i vot. Però la seva aportació econòmica és més petita.
—Treballar al Senegal és la teva feina?
—Sí. Abans era voluntari. Ara en visc.
—Una feina amb futur?
—Suposo que sí (riu).
—Quin futur?
—No en tinc ni idea, tu. La responsabilitat de treballar amb aquests pressupostos per 42.000 beneficiaris és tan gran, que ara mateix no tinc gaire temps per planejar el meu futur.
—Com viviu el rally Dakar?
—Gens perquè per aqui no hi passa. Però a Dakar mou molts diners.
—I els cayucos?
—Tampoc ho vivim. D’aquí no ha marxat ningú. Tenen molt respecte al mar.
—Els que marxen saben que s’estan jugant la vida?
—És que no ho fan tant per necessitat, com s´explica sovint, com per un esperit d’aventura.
—Una alegria?
—Aqui cada dia en tens una. La gent d’aqui té un sentit de l’humor molt agut i rius molt amb ells.
—La última riallada?
—Un dels moments més alegres és quan entregues un equipament a les dones. L’última horta que vam entregar, les dones la van agrair molt. Les dones d’aqui són molt canyeres, desprenen una energia brutal i veure 70 dones saltant i ballant boges d’alegria és un record inesborrable.
—La última enrabiada?
—Molt poques i cap dura més de 5 minuts.
—Per exemple?
—Quan se’n va la llum a les 2 de la matinada, després de treballar tot el dia a l’ordinador, just en el moment en què has d’enviar per internet un projecte. Quan torna al cap de sis hores ja és massa tard.
—Què fas en un moment així?
—Surts a fora, et fumes una cigarreta, te’n rius de tu mateix amb el company i acabes mirant extasiat una espectacular cúpula d’estrelles.
...que formen les lletres FÍ

PROFESSIONAL
L’ONG espanyola d’àmbit estatal Assemblea de Cooperació per la Pau (www.acpp.com) té més de vint tècnics expatriats a República Dominicana, Haití, Guatemala, Salvador, Equador, Hondures, Nicaragua, Cuba, Marroc, Tuníssia, Palestina, Israel, Mauritania, Guinea-Bissau i Senegal.
Ell hi va arribar després de llicenciar-se en Ciències Polítiques i especialitzar-se en Cooperació Internacional. Després de tres mesos de voluntariat es va professionalitzar.