Josep Renom, gerent del Zara de la Rambla
«El dilluns es ven més
perquè la senyora vé sense marit»
9-01-2007

El gerent del Zara de la Rambla, el sabadellenc Josep Renom Alcaraz, 59, és un incombustible del comerç de la moda. El 1975 ja despatxava a l’antic Stylmark al mateix local. Des del 1983 dirigeix botiga Zara de la Rambla de Sabadell.
Sempre al peu del canó, l’entrevista va ser ahir, minuts deprés de començar les rebaixes, a peu dret i al costat mateix de les dues terminals de venda.

Josep Renom, gerent del Zara de la Rambla
—Segur que aquestes rebaixes són de veritat? O si s’acaba el gènere us en portaran més?
—No, no. Són de veritat. Quan s’acabi s’haurà acabat. Mira al teu darrera.
—Què hi ha?
—Tot això ja és roba d’estiu i ens interessa acabar el més aviat possible la d’hivern. Aqui ni posem roba de l’any passat ni reposem rebaixes.
—Teniu més stock que altres anys per culpa d’un hivern massa càlid?
—No. En veure les temperatures ja hem confeccionat menys.
—No heu notat el canvi climàtic?
—No. Les vendes d’octubre, novembre i desembre han sigut fabuloses.
—Existeix la compra compulsiva?
—La veiem cada dia. Hi ha persona que vé a comprar dos i tres cops a la setmana.
—Els especialistes en consum recomanen venir a rebaixes amb una llista només del necessari.
—Em sembla molt bé.
—I que no paguin amb tarja sinó en efectiu.
—A nosaltres ens és igual.
—Veu en aquesta botiga comportaments semblants a la ludopatia?
—No. Tant com això mai.
—Al vespre ja s’han penedit del que han comprat al matí?
—Pot ser. Però sempre ho poden tornar.
—Rebaixes dos dies després de Reis i no l’endemà?
—No és pas el primer any. Però em sembla molt bé perquè així hem tingut dos dies de festa (somriu).
—És comercial el dilluns?
—Més que el diumenge perquè les senyores venen sense els marits.
—Vol dir que els marits fan nosa?
—Sí. Una senyora amb marit al costat sempre compra menys.
—Tan pesats som?
—La senyora quan va sola, va al seu ritme, sense pressions. Ningú li diu oita quina cúa, quan marxarem...
—I això és bó per vosaltres.
—I per ella que va més tranquila. Podriem tenir al costat un lloc perque els marits fessin el cafè (riu).
—La seva presència aquí, plantat al mig de la botiga, és necessària.
—Sempre hi sóc.
—El ojo del amo engorda el caballo?
—No ho faig per això. Quan estic de vacances tot funciona igual de bé.
—Abans de pujar persiana l’he vist parlant amb les noies. Què els hi deia?
—Cada dia faig una reunió nipona a l’obrir i una altra al tancar.
—Ha dit nipona?
—Sí, a l’estil japonès. Dos minuts per recordar-los, sobretot, que el primer és l’atenció al client.
—Però el client no sempre té la raó.
—No, però hem de fer veure que sí. Jo no vull que marxi cap client enfadat.
—I les reunions nipones ho impideixen?
—Serveixen perquè ningú no es relaxi.
—Has de ser sumís i servil?
—No. Però per treballar aqui t’ha d’agradar.
—Què el posa nerviós?
—Aquesta cúa (foto). M’agradaria que no hi fos.
—Doncs a mi em sembla que aquesta cúa li encanta.
—No, no. De debó. Posaria una tercera noia si tinguessim tres terminals. Ara m’hi posaré jo.
—Després vindran les 2es rebaixes i després les 3es i...
—No. Nosaltres només anem baixant el preu d’aquelles prendes que menys es belluguen.
—Aqui és on entra l’ull clínic del gerent?
—Doncs sí. Però la meva feina també és que no falti gènere, que vagi entrant el del magatzem i que no hi hagi problemes amb les devolucions el client.
—Torneu els diners encara que siguin rebaixes?
—Sí, la mateixa quantitat que es va gastar. I després ell es compra dues o tres prendres rebaixades.
—Ja ho fan amb picardia?
—Els menys. La majoria ho fan de bona fè.
—Aquesta botiga va ser el primer Zara de Catalunya. Per què Amancio Ortega va confiar en Sabadell abans que en Barcelona?
—Suposo que només perque va trobar local abans. De tota manera (somriu), només vam obrir tres dies abans que Barcelona.
—I com és ell?
—Una bellíssima persona. Humil, treballador i super accessible. Jo he aprés molt d’ell.
—Per a la premsa no és gens accessible. Se n’amaga.
—Perquè és tímid i no li agrada sortir a les fotos.
Sort que això no ho ha aprés d’ell



ZONA CHAMPIONS
No vol dir quin lloc ocupa en el rànking de vendes de la cadena, però afirma sense embuts que es troba entre els primers, «allò que en termes futbolístics seria la zona Champions de la classificació».
Sobre la competència més directe, és a dir, amb l’altra Zara de Sabadell, el de l’Eix Macià, assegura que «estem al mateix nivell; nosaltres treballem més entre setmana i ells més el cap de setmana».