Tomàs López, otorinolaringòleg
«L’aire condicionat ha multiplicatles faringitis d’estiu»
19-07-2006

.L’aire condicionat és discutit a oficines, hospitals, clíniques, cinemes, cotxes i cases particulars. El que per uns és la solució màgica, per altres és un infern d’encostipats, alèrgies, mal als ossos i altres tòpics.
Un especialista en vies respiratòries com l’otorinolaringòleg amb 28 anys de professió, Tomàs López Fuster, 53, el primer que fa cada dia quan arriba a la seva consulta del carrer Estació és engegar l’aire condicionat.

Tomàs López, otorinolaringòleg
.
—És bó o dolent?
—Ni bó ni dolent.
—Prou bó per no tenir calor?
—Prou bo per no tenir calor, però si se n’abusa pot ser dolent.
—Com cal utilitzar-lo?
—Sobretot s’han d’evitar els contrastos bruscos de temperatura. Si a l’exterior estem a 35, no pots posar l’aire condicionat a 18.
—Què passa si ho fas?
—Primer que et moriràs de fred. I segon que la mucosa nasal i faríngea reaccionen excessivament.
—Excessivament?
—Les mucoses estan preparades per canvis de temperatura graduals i progressius. No sobtats. Si les sotmets a un canvi tan brusc s’irriten i s’assequen.
—I fan mal de coll?
—És clar. Abans els otorinos a l’estiu no veiem ni una faringitis. Ara, des que existeixen els aire condicionats, en tractem deu vegades més a l’estiu que a l’hivern.
—I tot pels canvis sobtats de temperatura?
—Tot. A l’hivern quan som a casa ben calentets i sortim al carrer, bé ens protegim el coll amb una bufanda o amb un abric de coll alt.
—A l’estiu no ho fem?
—No en tenim l’hàbit, però el fet és exactament el mateix. Passem de calor a fred i continuem amb mànigues de camisa.
—Asseca l’ambient?
—Aquest és l’altre problema. Aquets aparells es mengen tota la humitat.
—No hi ha dubte sobre això?
—Cap. Per això la gent que treballa molt temps amb aire beu molta aigua, menja caramels... Acaben amb gola i nas secs.
—Gola i nas necessiten un determinat grau d’humitat?
—És clar. Si la mucositat no està humida, no llisca, no baixa i s’estanca al mig les vies respiratòries.
—Dificulta la respiració?
—T’obliga a carraspejar, aquell ehem-ehem. I carraspejar tornar a irritar encara més. És el peix que es mossega la cúa.
—Recomana doncs un humidificador al costat de l’aparell?
—Home... no sé... l’aire condicionat ho resseca tot. L’important és netejar els filtres periòdicament.
—Tampoc ho fem?
—No perquè hem d’avisar els tècnics, ens fa mandra... Però és molt important.
—Diu el tòpic que un filtre brut crea microbis.
—És la pols. Si el filtre és brut és projecta directament la pols del carrer més la pols del filtre: partícules, polen, tot.
—El més afectat és l’alèrgic?
—Sí. Tot i que ja existeixen filtres antialèrgia, ell pateix més que els altres el canvi de temperatura i els agents externs que li engega l’aparell. Ho passen molt malament, pobres.
—I en el cotxe?
—Pels alèrgics encara pitjor. Si aparques el cotxe al sol, quan hi entres està a 50 graus i poses l’aire al màxim, aixeques una polseguera que, per l’alèrgic, és molt perjudicial.
—Doncs què hem de fer?
—Obrir les finestres, esperar i no tenir pressa per refredar el cotxe. Mica en mica. Passar de 50 graus a 18 en deu minuts és un crim per l’organisme.
—Seguim repassant tòpics: l’aire condicionat encostipa.
—No. La gent confon alèrgia amb encostipat. Molts alèrgics no saben que ho són.
—Quina és la diferència?
—Primer un encostipat dura quatre dies, no un mes. Si tens el símptomes unes hores del dia i no unes altres, no és un encostipat, és una alèrgia.
—Quins són els símtomes de l’alèrgia.
—Si estornudes molt, si se’t tapa el nas ara per un forat ara per l’altre, et pica el nas i et piquen els ulls és una alèrgia. L’alèrgia dóna picor, l’encostipat no.
—Resumint, l’aire condicionat no encostipa.
—No. Tot cas aguditza una alèrgia.
—Es cola fins els ossos, diuen.
—Perquè arribes suat i quan entres a la sala amb aire molt fred, se’t gela la suor a la pell. Això afecta els pulmons i pots agafar una bronquitis o una pneumonia.
—Dormir-hi tota la nit?
—No és gaire bo perquè seran vuit hores seguides respirant un aire massa sec. Millor un ventilador al sostre i encara millor dormir amb la finestra oberta.
—Si ens arriba el doll d’aire directe al cos....?
—Canvia de cadira.
—Dóna mal de cap?
—No té per què.
—Ja està, sortim al carrer?
—D’acord
Buf! Quina calor
L’OBVIETAT VÉN
Amb l’extraordinari sentit de l´humor que el caracteritza, argumenta «avui en dia les obvietats vénen».
Assegura que tot el que diu en aquesta entrevista són les coses que tothom ja sap, pur sentit comú. «Oi que ja sabem que els aliments naturals son els millors? Doncs això és igual, com més natural ens refresquem millor».
El problema és que es diuen tantes coses, especialment per televisió, que perdem el nord i «les obvietats semblen grans descobriments de savis carregats de raó»