Octavi Piulats: Goethe i Montserrat
«En la tradició alemanya
el Grial es troba a Montserrat»
1-06-2006

.—Després de Catalunya, el país del món on més es venera la muntanya de Montserrat és Alemanya. Ho revela en el seu llibre Goethe y Montserrat (S.C.Ediciones), el professor d’Antropologia Filosòfica i Filosofia de la Cultura a la Universitat de Barcelona, Doctor en Filosofia per la Universitat Goethe de Frankfurt i co-fundador de la revista Integral, Octavi Piulats Riu, 58.

Octavi Piulats: Goethe i Montserrat
—Addicte a Montserrat?
—Des del primer dia que la vaig veure quan jo era un nen, des de la finestra del cotxe dels meus pares. Em va impressionar.
—Ja no se’n va poder desempellegar?
—Ho vaig oblidar fins que a la Universitat J.W.Goethe de Frankfurt on estudiava, vaig descobrir què havia sigut Montserrat pels romàntics alemanys.
—Què havia sigut?
—Tot va començar amb el viatge a Espanya de l’antropòleg alemany Guillem d’Humboldt. Montserrat el va frapar perquè, segons deia, era exactament el què havia descrit el seu amic Goethe en un poema sobre el Grial.
—No deuria ser tan exactament.
—Goethe descrivia les ermites, els ermitanys, les creus, el monastir, tota la muntanya.
—M’està parlant de telepatia, revelació divina, viatge astral...?
—O simplement una casualitat, o un somni, o una sincronicitat de Jung. El cas es que en Humboldt en va escriure un assaig que va impressionar al mateix Goethe i també al poeta Schiller i tots dos van començar a reflexionar sobre Montserrat.
—Com a muntaya sagrada?
—Sí, com el Mont Atos a Grècia, el Sinaí a Israel, o el Kalash a la Índia. Hi ha muntanyes que tothom reconeix que no han de ser per la pagesia, sinó per la espiritualitat.
—Què tenen en comú?
—Unes energies geobiològiques especials. Si Montserrat té tantes ermites és perquè allà la persona entra en el seu interior i et preguntes el sentit de la vida.
—Més enllà de les botigues de souvenirs i el turisme?
—Evidentment. T’has d’apartar de tot això i fer la ruta de les ermites per trobar els llocs energètics. La naturalesa de Montserrat t’aïlla de tot i viatges dins teu.
—A vostè li ha passat?
—A mi i a molta gent, entre ells Ignasi de Loyola.
—El fundador dels jesuites?
—Sant Ignasi va trobar la seva espiritualitat a Montserrat. Allò li va canviar la vida. A Manresa encara es visita la seva cova.
—Caram.
—I l’artista alemany contemporani Joseph Beuys, creador de les performances, va alucinar tant amb Montserrat que va escriure l’obra Manresa Hauptbahnhof (Manresa Estació Central) on recrea aquest impacte de la muntanya sobre les persones que la veuen per primera vegada.
—A mi quan em parlen d’energies...
—La paraula energia és certament complicada perquè té masses significats.
—Pot doncs concretar a quin tipus d’energia es refereix?
—Estic parlant de corrents vibracionals o geobiològiques provocades per capes freàtiques i per la pròpia composició de la muntanya.
—Mesurables?
—Algunes es poden mesurar no només amb pènduls i varilles, sinó també amb aparells fisioquímics.
—Com afecta a la persona?
—A través d’una altra energia, la biopsíquica, que tenim tots, que va lligada al sistema nerviós i que és perfectament mesurable. Montserrat n’acumula des de l’època troglodita.
—No cal creure en miracles, vaja.
—També s’hi pot creure perquè la tradició de curacions miraculoses a Montserrat va del segle XI fins els ex-vots que pengen avui mateix al monastir.
—Els monjos no en fan gaire cas.
—No. Als monjos de Montserrat, per influència de la il·lustració, els sembla que si reconeixen aquests miracles fomentaran la superstició. Volen fugir de Lourdes i Fàtima.
—Què en diuen del seu llibre?
—Els interessa. Dos d’ells van venir a la presentació.
—Goethe mai no va trepitjar Montserrat?
—Mai, pero va ser ell qui va desencadenar la monserratmania. Deia que cadascú ha de trobar el seu Montserrat interior i això va influir fins a tot a Wagner i Schopenhauer.
—És veritat que als decorats de Parsifal hi havia Montserrat?
—Sí, al Liceu i a Bayreuth.
—Per què?
—Perquè està inspirat en el text medieval de Wolfram von Eschenbach en el que hi ha un trobador que sembla català i situa el Grial en una muntanya molt estranya a sota els Pirineus.
—Què buscava el nazi Himler a Montserrat el 1940.
—Informació sobre el Grial.
—Què queda avui d’aquella montserratmania alemanya?
—Els antropòsefs alemanys quan venen a Espanya no es perden mai una visita a Montserrat.
—Es comença parlant del Grial i s’acaba parlant d’OVNIS?
—Jo en absolut. Respecto totes les creences, però aquesta no la segueixo en absolut.
Guieu-nos cap el cel
AQUEST VESPRE
Octavi Piulats ampliarà el tema aquest vespre, a les 19’30, a la Biblioteca del Vapor Badia (Tres Creus, 127), amb la conferència «L’enigma de Montserrat. Misteris espirituals de la muntanya».
Promet aspectes més sucosos dels que es diuen en aquesta entrevista i fins i tot dels que publica en el seu llibre Goethe y Montserrat (S.C. Ediciones).