Feliu Formosa, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

«Jo no vaig voler firmar el manifest

contra l'alcalde de Sabadell»

10/6/2005

Hi ha la ida de que l'escriptor, traductor i poeta, Feliu Formosa Torres, 70, flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, de sabadellenc només té el naixement. Res més fals.

-M'explica la seva història sabadellenca?

-Vaig néixer a Sabadell i hi vaig viure fins els 7 anys. Tota la meva família paterna i materna són de Sabadell.

-On vivia?

-Al carrer Foment, que ara es diu Vila Cinca. I després al carrer Tetuan, a l'atra banda de la ciutat, allà sota del tren.

-Quins records en té?

-La postguerra. Aquell pa negre que semblava serradures, la truita d'un ou, la casa pairal de la família Formosa...

-Casa pairal i tot?

-L'historiador Miquel Carerras ja parla de la familia Formosa en els seus Elements d'Història de Sabadell. La sitúa a mitjans del segle XVII.

-Això ja és pedigree.

-I un meu rebesavi va fundar la primera fàbrica de vapor de Sabadell. El carrer Vapor es diu així pel Vapor Formosa.

-I la casa pairal?

-Era un casalot enorme al Raval de Fora, 42. Jo de petit hi anava a jugar. Però ja no existeix.

-Anava a col·legi?

-Primer a unes monges, no recordo quines, i després a una acadèmia del carrer de Sant Francesc.

-Què feia el seu pare?

-Era comptable d'una empresa metalúrgica i militant del POUM. Per això es va exilar a França després de la guerra i va viure a França de 1939 a 1942.

-Vostè també va anar a França?

-No. Vaig haver de viure amb la meva mare i la meva àvia paterna al carrer Raval de Fora.

-I quan el seu pare va tornar?

-No volia ser reconegut i vam anar tots a viure a Barcelona.

-No a Terrassa?

-No. Jo a Terrassa només hi he viscut de 1967 a 1981. I hi he treballat fins el 2001.

-A partir dels 8 anys va oblidar Sabadell?

-No. Durant la infància i joventut cada any passava temporades a Sabadell.

-Des de 1981 viu a Barcelona?

-Sí, al barri de Sant Andreu que em va molt bé per agafar el tren de la Renfe i venir tot sovint a Sabadell.

-Un altre cop Sabadell?

-Hi vinc quasi cada setmana. M'agrada a mi donar un vol per Sabadell. I veure exposicions. Sobre tot les de la Fundació Caixa Sabadell.

-Li queda família?

-El regidor de Cultura Joan Manau és fill d'un cosí meu.

-Així vostè hi té de bó a l'Ajuntament.

-Parlo sovint amb ell, sí. Ara ha patit una certa tensió per tota aquesta història política. Ha hagut de donar bastant la cara el Joan.

-Quina és la seva postura al respecte?

-Em van trucar els del Manifest per si volia firmar contra l'alcalde, però m'hi vaig negar. No em vull colocar al costat de ningú. Ni opinar. No és cosa meva.

-Doncs tots els diaris d'avui recullen unes declaracions seves en que vincula política i cultura.

-Avui tothom em pregunta això! No ho entenc!

-No es pot fer cultura apart de la política?

-Home, no sé. Diuen que fins i tot respirar es fer política.

-Als seus 70 anys no s'hauria d' haver jubilat?

-M'he jubilat de les feines habituals a l'Institut del Teatre de Terrassa. Però de traduir no em jubilaré mai. M'agrada i ho puc fer a casa.

-Ara mateix tradueix Kafka?

-Avui mateix només contesto entrevistes. La seva trucada és la número quinze i tot just són les 10 del matí. Em sembla que avui no treballaré gaire.

-Pero aquests dies treballa en Kafka, diuen.

-Els aforismes de Kafka, sí. Els editarà Arcàdia, la mateixa editorial de Idea de Europa de Georges Steiner que tant s'està venent.

-Ja no fa teatre?

-En tradueixo. Ara s'estrenarà al Mercat de les Flors Amors, Fè, Esperança d'Ödön von Horváth. Un retrat de les classes baixes alemanyes i la seva relació amb el nazisme.

-Els teatreros de Sabadell el tenen en gran estima.

-Tracto molt la Pepi Alguersuari, el Carlos Cano productor del Lliure, l'Emili del Bas. Fem muntatges poètics, sopem un parell de vegades l'any i el 23 de juliol llegirem Pere Quart al Marquet de les Roques. I l'11 de juliol farem poesia de l'absència a l'Alliance Française de Sabadell.

-Un altre sabadellenc, Jordi Domènech, també traduia poesia.

-Erem molt amics. Sempre he tingut contacte amb els poetes del Cafè Central del també sabadellenc Toni Clapés i dels Papers de Versàlia de Josep M. Ripoll.

-Canvia la seva vida el Premi d'Honor?

-Home...no. Em sembla que no.

30.000 euros són 30.000 euros


 

«3ER SABADELLENC

Formosa és el tercer sabadellenc en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Òmnium Cultural, després del geògraf Pau Vila i de l'escriptor Joan Olivé.

Des de fa 30 anys ell ens ha fet coneixer Herman Hesse, Franz Kafka,

Heine Henrich, Joseph Roth o Rainer Maria Rilke, però sobretot el gran Bertolt Brecht de qui reconeix influència en la seva manera de pensar.

Ha traduït de l´alemany al català i castellà més de cent títols, feina per la que va rebre el 1994 el Premio Nacional de Traducción.