Monterrat Capellas: Sincrotró

«Fa una llum que permet veure

coses més petites que una cèl·lula»

23/4/2005

Cerdanyola tindrà aviat el primer sincrotró d'Espanya. Però què és un accelerador de partícules? Ho explica la sabadellenca Monserrat Capellas Espuny, 28, cap de premsa de l'European Synchrotron Radiation Facility, ESRF, a Grenoble.

 

-Què dimonis és un sincrotró?

-T'ho explicaré molt simple, vale?

-I jo ho agrairé.

-És com un super-microscopi però per veure coses més petites que una cèl.lula.

-Ja està?

-Si vols, ho ampliem.

-Una mica sí, dona.

-Si per veure persones necessitem els ulls, i per veure cèl·lules un microscopi, per veure àtoms i mol·lècules necessitem un sincrotró.

-I per veure coses tan petites necessitem un edifici circular de 800 metres de perímetre?

-És necessita com una pista de carreres molt llarga perquè els electrons rodin a tota velocitat i es vagin accelerant.

-I per què s'han d'accelerar?

-Per fer llum.

-La famosa llum anomenada sincrotró?

-Sí. I un cop tenim aquesta llum, la desviem del circuit on dóna voltes cap a una estació i il·luminem una mostra que pot ser de teixit, de xocolata, de proteïna o un virus segons el que volguem analitzar.

-I així es veu el que hi ha dins del virus io del teixit?

-Sí.

-Com quan ens posen raigos X per veure'ns l'esquelet?

-Igual. És que, de fet, això que dona voltes tan ràpidament i que es converteix en llum, són raigos X.

-I per què serveix introduir llum a una cèl·lula d'un teixit?

-Per saver com es comporta aquesta fibra en determinades circumstàncies.

-I en la xocolata?

-Per millorar-ne la producció. O podem veure com es deformen les ales dels avions amb la pressió de l'aire.

-Més exemples.

-També investiguem el nucli de l'interior de la Terra per saber què passa dins del nostre planeta. O la tela d'aranya.

-La teranyina?

-Sí. L'home encara no ha inventat cap fibra tan flexible i a l'hora tan resistent com la teranyina. Doncs a l'ESRF de Grenoble hem passat raigos X dins una aranya mentre teixia la seva tela.

-I el virus?

-Per la recerca mèdica és de molta utilitat. Aqui s'estudia un tipus de càncer de cervell que encara no es pot tractar. I fem recerca històrica i tot.

-Històrica?

-S'ha demostrat que l'amant del rei Carles VII va morir enverinada, tal com deien alguns historiadors.

-Com s'ha pogut esbrinar una cosa així?

-S'ha exhumat el cadàver, s'ha sotmès a la llum del sincrotró un cabell d'aquella senyora i s'ha vist que contenia més mercuri del normal.

-Diuen que serveix també pel medi ambient.

-Sí. Al sincrotró s'hi ha posat neu i s'ha comparat la seva estructura el dia que ha caigut, cinc dies després i deu dies després.

-I això per a què serveix?

-Per estudiar els allaus i poder-los prevenir.

-Em sembla que és la primera vegada que entenc una mica què és un sincrotró.

-Si? Què bé perquè aquesta és la meva feina.

-Quina és exactament la teva feina?

-Dono informació als periodistes i faig comunicats de premsa sobre els últims experiments científics just abans de ser publicats al Science o el Nature.

-Però tu ets periodista, no científica.

-Ho sé i és un problema. Però un científic té el problema contrari, que no sap explicar coses tan complicades en llenguatge normal.

-Tu simplifiques?

-Simplifico molt. Jo parlo amb el científic, ens barallem fins que estic segura d'haver-ho entés i després redacto el comunicat de premsa.

-En llenguatge científic i en anglès!

-M'ho corregeixen és clar.

-En quin idioma us enteneu el personal?

-Aqui dins tots parlem anglès. És un institut internacional i som gent de 30 països d'Europa.

-Espanya hi participa amb el 4% del seu capital. Sou també el 4% del personal?

-Sí. I els clients i instituts de recerca que venen a fer experiments també només poden ser espanyols en un 4%.

-Vé gent de tot Europa a fer experiments?

-Unes 5.000 persones cada any.

-Com es viu a Grenoble?

-Jo no estic gaire integrada a la ciutat. Hi visc, però convisc més amb companys de treball, que són de tot Europa i joves com jo. Un ambient una mica Erasmus.

-Comparteixes pis?

-Sí, amb un científic anglès que és el meu nòvio.

Amor lluminós de sincrotró


 

«NI EL PRIMER NI TAN GRAN

Al Sincrotró de Grenoble hi treballen 560 persones. Al de Cerdanyola, el 2009, donarà feina a 125.

Potser serà el més modern d'Europa, només perqué és l'últim en construïr-se, però no el primer ni el segón.

Malgrat el triomfalisme dels polítics catalans, mentre a Grenoble hi ha 40

línies de llum a Cerdanyola només n'hi haurà cinc.

El de l'ESRF és el més gran d'Europa, però n'hi ha un altre a Itàlia. Anglaterra, Alemanya i França ja van pel segón. Canadà, Japó, EUA, Armènia i Jordània també en ténen.