Josep M.Gallen: Vietnam

«Els vietnamites

han guanyat totes les guerres»

12/1/2005

Va ser el primer resident espanyol a Vietnam. Des del seu primer viatge, el 1994, cada any en passa mig en aquell país. El fundador d'aquella pizzeria a domicili, Nyam-Nyam, el sabadellenc Josep Maria Gallen Gil, 37, es dedica a la importació, exportació i assessorament empresarial no només amb Vietnam, sinó també amb Laos i Cambodja.

Ahir va respondre aquesta entrevista hores abans de volar a Teheran on anava a prospectar el mercat de perfums i veure les possibilitats de negocis en general a l'Iran. «Un país de l'eix del mal sempre és una oportunitat», diu amb ironia.

 

 

-Què el va dur a Vietnam?

-Volia posar una cadena de pizzeries a la Xina. No em va sortir bé, però vaig anar a parar a Vietnam i em vaig deixar seduïr.

-Vietnam sedueix ?

-Tothom que hi ha anat de turista queda encantat amb la gent, el somriure, l'amabilitat.

-Però voste no és turista.

-Jo conec millor la gent. L'amabilitat de la gent i el seu somriure són un fet inqüestionable...

-...però?

-Però també és veritat que els ténen molt ben posats. Els vietnamites han guanyat guerres als francesos, als americans, als xinesos i als japonesos.

-Vol dir que per fer negocis són més durs de pelar?

-Vull dir que somriuen, però no són tontos. Volen el millor preu i lluiten per ell.

-Són de fiar?

-Sí. Normalment respecten la paraula donada.

-Parla l'idioma?

-Em faig entendre.

-Quina és exactament la seva feina allà?

-Importació, exportació, consulting, trading, assessorament, compra-venda i ara també monto missions comercials i fins i tot turístiques.

-Quin sector?

-Bàsicament tèxtil. El que més faig és d'intermediari entre empreses d'aqui i d'allà. Els hi surt més a compte contactar amb mi que anar a una fira.

-Això també ho fa el COPCA de la Generalitat.

-Sí però ells cobren 6.000 euros per un assessorament i jo només 3.000 per fer exactament el mateix.

-Què li suposa personalment tenir la residència vietnamita?

-Estic censat allà. Això vol dir que, per exemple, voto a les eleccions municipals de Sabadell des de Hanoi.

-Quants espanyols poden dir el mateix?

-Amb diplomàtics i tot, no més d'una trentena. Quan va venir la reina d'Espanya el 2002 vaig tenir audiència amb ella.

-Això és difícil?

-No molt fàcil perquè era una recepció per a espanyols al Melià-Hanoi i erem quatre gats. Ens van passar d'una sala per a 500 metres quadrats a una altra per a 100 i encara ens veiem poquets.

-Va parlar amb la Reina Sofia?

-Un quart d'hora llarg. No hi havia res mes a fer.

-De què?

-De tot una mica: negocis, l'obertura asiàtica, el tipisme... li vaig preguntar per la salut de Marichalar i tot.

-Què tal ella?

-Molt reina.

-Tan pocs homes de negocis espanyols hi ha a Vietnam?

-Allà erem dos. I empreses espanyoles al Vietnam saps quantes n'hi ha?

-Ni idea.

-Una i mitja. Una que fa bosses de de mà i la botiga Mango de Saigon a la que no dono més d'un any de vida.

-Què diferència Saigon d'Hanoi?

-Hanoi encara viu en la mentalitat de la revolució comunista dels anys 50: burocràcia, pobresa... En canvi Hô`Chí Minh, l'antiga Saigon, és una ciutat oberta, moderna, port de mar, mentalitat capitalista d'influència americana i amb el triple d'habitants, uns 8 milions.

-«Uns»?

-És que no se sap exactament. La població flotant és molt extensa. La única xifra segura són els 6 milions de motos. Allà tothom va en moto.

-Quina és la seva relació amb Amèrica?

-Ja es comencen a adonar que no tot és el dòlar i que l'euro els surt més a compte.

-Rancor per la guerra?

-A Hô`Chí Minh no perquè no van rebre. Però a Hanoi et recorden contínuament que van morir molts milions de vietnamites però només 50.000 soldats americans.

-Viuen encara les seqüeles?

-Encara neixen nens amb malformacions. Estats Units va provar allà totes les armes de destrucció massiva que li buscaven al Sadam: napalm, gas, mines... Els terroristes no van ser els iraquinas. Ho van ser abans els americans.

-Eestem entrant en política?

-És que van arrasar el país. Van tirar més bombes que en tota la segona guerra mundial. Van bombardejar Hanoi nit i dia durant sis anys.

I avui bojos per uns Calvin Klein de 100 dòlars


 

«ARROSSAR EN MOTO

Quan torni de Teheran, s'endurà un grup de sabadellencs a Vietnam no només a fer negocis, sinó també turisme.

Ell fa de guia i agència, gestiona visats, reserva vols i habitacions, ho fa tot.

«No els hi dic els metres d'alçada que fa cada temple, però els ensenyo a disfrutar un camp d'arrós dalt d'una moto escoltant Michel Jarre». O els fa notar com aquell monjo budista resa perquè tingui un fill aquella senyora.

I si de passada volen visitar una fàbrica, no problem.