Lluís Raluy, pallasso matemàtic

«El clown i la matemàtica s'estimen...

a distància»

2/02/2002

El co-propietari i pallasso del Circ Raluy, Lluís Raluy i Tomàs, 59, té una personalitat oculta que mai, fins ara, havia desvetllat: les matemàtiques. La humilitat amb que ho explica dona a l'home un caràcter extraordinari.

Ha publicat en castellà i anglès Teoría del espacio y el tiempo (Ed.Casa de la Ecología), el conviden a congressos internacionals i cada nit, després de la funció, es treu el maquillatge, es tanca en el seu carro i es baralla amb logaritmes i fòrmules fins a les 3 de la matinada.

 

-De veritat el conviden a congressos?

-En realitat he estat a dues edicions del mateix congrés, el GR, que vol dir Gravitation & Relativity, i es trianyal. Vaig presentar un treball, el seleccionador, que era un especialista de Nova York en sistemes alternatius de gravitació, m'el va acceptar i em van donar sis minuts.

-Sis minuts per què?

-Per exposar-ho. Era a Còrdova (Argentina) i hi havia més de 600 físics, matemàtics i científics de tot el món.

-I això?

-És el llibre de les ponències del meu segón congrès. Ha sigut aquest juliol a Durban (Sudàfrica), veu? (busca el seu nom a l'índex). Per aquesta ponència ja em van donar 15 minuts.

-Aquí diu «Dr.» Lluís Raluy.

-M'ho van posar ells. No ho sóc no de doctor.

-Què els va dir?

-En essència que les magnituds irreduïbles de la física no són longiutud, temps i massa, sino només longitud i temps. Per mi el concepte de massa és reduïble.

-Se'l prenen en serio sabent que és pallasso?

-Molts no ho saben que sóc pallasso, no m'ho pregunten. Allà només et fan preguntes de la teva ponència i poden ser molt compromeses. Un físic rus va destrossar un investigador jovenet amb una sola pregunta. Jo vaig tenir sort. No em van apretar gaire.

-Li ve de petit?

-Del col.legi, a Sant Adrià del Besós. Un dia vam protestar perquè les nenes feien regla de tres i nosaltres no. Però no va servir de res i ho vaig haver d'aprendre tot sol.

-Va començar ben aviat el seu camí autodidacta.

-Allò de la ix em va encantar. La «despejaves» i sortia exacte, era fantàstic. Als 13 anys, vaig començar a demanar llibres a un cosí químic de la Cruz Verde de Badalona i vaig entrar en l'àlgebra, la trigonometria, les integrals. Em va donar lliçons fins que va morir.

-És a dir que ha tingut professors.

-Sí. Després vaig tenir un a Carcassone que em donava classe un mes cada any, quan anavem amb el circ cap Anglaterra. Desprès vaig estar un any pensionat a la Charenton Êcole de Paris, sis anys a diferents Technical College anglesos i sis anys més a Itàlia.

-Té professors a tot el món?

-Sí, i encara m'hi escric. Fins i tot en tinc a la illa de Reunion (Àfrica) on anirem ara amb el circ.

-Quan temps dedica cada dia a la investigació?

-Un 40%. Totes les nits. Però sense barrejar-ho amb la feina. Jo em guanyo la vida com a pallasso i això s'ha de respectar sempre.

-Totes les nits?

-Bé, totes no. Si veig que en un número nou, la gent no riu, el treballo de nit fins que em surt. Llavors les matemàtiques s'han d'esperar.

-Què investiga ara?

-L'estructura dels números primers, els secrets de la seqüència 2-3-5-7-11-13-17...

-La conjectura de Goldbach?!

-Bé, Goldbach diu que tot número parell és la suma de dos primers, però ningú ha demostrat que es cumpleixi fins l'infinit.

-I vostè vol demostrar-ho.

-Sí. Els números primers són l'últim gran misteri que li queda a les matemàtiques.

-Però la conjectura de Goldbach ha embogit més d'un matemàtic.

-Ja ho sé (riu). Ni Euler ho va resoldre. Jo ho busco per diversos camins (escriu fòrmules incomprensibles, parla de diverses línees d'investigació...) Miri vingui.

-On anem?

-Al meu estudi (deixem el carro restaurant i anem al seu carro privat, una roulotte plena d'objectes polsosos i amuntegats, nassos de plàstic, vestits de lluentons i llibres de matemàtiques en molts idiomes).

-I la taula?

-No em cal, en tinc prou amb aquesta fusta damunt els genolls. Però el que li volia ensenyar és això, veu? (mostra dues cintes llarguíssimes amb un número primer a cada polzada). Aquesta arriba fins el 2.533 i demostra que la corba de creixement dels números primers té una progressió loga...

-Necessita tocar les matemàtiques?

-Sí, (submergeix la mà entre un munt de roba de clown, en treu un àbac i passa les boles amb habilitat) Ah! sentir-les als dits.

-És el comptable del circ?

-Buf! (cara d'avorriment), no, la meva dona ja ho fa molt bé.

--Però que tenen en comú el clown i la matemàtica?

-Res. Són dos móns que s'estimen, però a distància.

El tenen a vostè


 

«ROMÀNTIC

La simbiosi entre circ i matemàtica d'alt nivell no és, en Lluís Raluy, cap extravagància. Romàntic empedreït, ell sap trobar poesia en tots dos mons.

Si el fessin triar es quedaria amb el circ perquè és la seva vida i la de la seva

família «i fer riure als demés és una gran satisfacció».

Però també les matemàtiques li procuren satisfaccions immenses: «hi ha fòmules molt elegants de gran harmonia i bellesa. Algun postulat d'Euclides, de tan senzill i irrefutable, és una obra mestra impressionant».