Pompeu Casanovas, balanç del mil.lenni (2)

 

"En els últims 50.000 anys, el cervell humà no ha evolucionat gens"


30/ 12/ 1999


Pompeu Casanovas

El filòsof i sociòleg sabadellenc i director del Grup de Recerca i d´Estudis Sociojurídics de la UAB, Pompeu Casanovas Romeu, 43, continua avui el balanç del mil.lenni que va començar ahir en aquestes pàgines


"En tot el mil.lenni no hem sabut respondre les preguntes quí sóm, on anem i d´on venim"

 

-Ahir parlàvem dels moments cabdals de la ciència en aquest mil.lenni.

-Einstein, Plank i Bohr han canviat la imatge que teniem de la matèria i l´univers.Els grans avenços de la ciència són la física, la biologia, la genètica, la química i la inteligència artificial.

-Tot del segle XX. Molta casualitat, no?

-La informàtica ha suposat una revolució en un terreny, el matemàtic i lògic, que durant tot el mil.leni havia romàs encallat en el vell silogisme d´Aristòtil. No és fins a finals del XIX i principis del XX que els matemàtics Peano, Frege, Russell, Whitehead i Gödel trenquen això amb una nova estructrura de raonament de la que en surt el codi binari de la informàtica. És una revolució en tota regla.

-Vol dir que la informàtica no ens sembla revolucionària només perque l´estem vivint.

-No. La informàtica és, a més, la culminació de tota la revolució tècnica del segle XX. Tant important que fins i tot ha canviat l´economia capitalista basada en la indústria dels últims segles, en economia informacional.

-Hem respost en aquest mil.lenni les preguntes quí som, on anem i d´on venim?

-Jo diria que no n´hem sabut. L´equilibri personal segueix sent una assignatura pendent de la humanitat. Llegint els textos de civilitzacions antigues es veu que l´actitud individual de cada un de nosaltres a la Terra no ha evolucionat. De fet, se sap que el cervell humà no ha evolucionat gens en els últims 50.000 anys.

-Són, doncs, les emocions humanes exactament les mateixes que fa 50.000 anys?

-Sí. Som feliços i infeliços de la mateixa manera que mil.lennis enrera. Tenim necessitats més covertes i un creixement més sostenible, però no podem dir que som més o menys feliços. Plorem, riem, naixem, estimem, passem a la pubertad... les qüestions fonamentals són sempre les mateixes.

-Les grans religions budisme, sintoisme, cristianisme i islam, venen del mil.lenni anterior. Tampoc hem avançat gens en això?

-Sí, però ha sigut en aquest mil.leni que s´han configurat com a organització política. En el mil.lenni anterior no hi havia Vaticà i el Papa només és infalible des del segle XIX.

-Ha donat el seu fruit alguna d´ aquestes religions. Som més bons que en el mil.leni anterior?

-No. No som més bons.

-Més dolents?

-Tampoc. Només som més complexos, només diferents. Però els valors de bondat o maldat són incomensurables. Tot canvia ràpidament a travès dels segles, fin el més impensable.

-Per exemple?

-Norbert Elias ha dedicat 50 anys de la seva vida a estudiar els procesos de les civilitzacions. I ha descobert que formes de comportament tant senzilles com menjar amb forquilla i ganivet, no van més enllà del segle XVI. Han canviat fins i tot les malalties i els nostres microorganismes. Avui ningú de nosaltres podria viure al segle XIII, ens infectariem immediatament. I els nens no existien.

-Què vol dir?

-Que el concepte d´infància no existia. Els nens només eren persones grans de poc tamany. I anaven vestits igual que els seus pares. El concepte d´infància no apareix fins el segle XVIII. Vull dir que sovint perdem la perspectiva històrica. La tradició s´inventa.

-«La tradició s´inventa»?

-Sí. La majoria de tradicions «de tota la vida» s´inventen per donar cos històric a una idea política o nacionalista. Eric Hobsbawm ha demostrat que la faldilla escocesa només existeix des de finals del XVIII. El mateix ha passat amb moltes tradicions catalanes «de tota la vida».

-L´explosió demogràfica és un fet del mil.lenni?

-Sí. Fins el segle XIX l´esperança de vida humana al món era de 30 anys. I a l´any 1000 la metròpoli més gran del mon era Còrdova amb uns 500.000 habitants. Avui és Tòkio amb 28 mil.lions i el 50% de la població mundial viu en ciutats.

-És un perill?

-És un problema de desequilibri. Si ajuntes les bosses de pobresa a uns cicles vitals cada cop més curts, en que t´has de reciclar social, laboral, mental i familiarment cada deu anys, propi de les grans ciutats, aquestes entren en un equilibri molt inestable.

-Demà, les bones notícies.