Pompeu Casanovas, balanç del mil.lenni-1

"Si mirem les guerres del mil.lenni, el segle més violent ha estat el segle XX"


29/ 12/ 1999


Pompeu Casanovas dirigeix la recerca d´estudis sociojurídics a la UAB

De què li han servit a la humanitat els últims mil anys? Ho veurem en aquesta secció avui, demà i demà i passat

Pocs sabadellencs com el filòsof i sociòleg Pompeu Casanovas Romeu, 42, tenen els suficients coneixements, perspectiva i capacitat d´anàlisi com per fer un balanç del mi.lenni. Tot i així vol matisar, d´entrada, que cap especialista en el món pot fer un balanç del mil.lenni prou equilibrat.


"Copèrnic va iniciar una nova tendència

en la ciència: la humilitat de la humanitat"

 

 

-Algú ha dit que aquest ha estat el mil.enni d´Occident.

-Hi estic d´acord. Sobre tot en els tres últims segles. El pas del feudalisme a l´estat nació, la revolució industrial i el capitalisme, tres trets que avui caracteritzen tot el món, han nascut a Europa en aquest mil.leni.

-Occidentalització que no té per què continuar?

-En absolut. En el 2.040 a Xina hi viuran 1.500 mil.lions de persones i això ho canvia tot.

-Ha aportat el mil.lenni més igualtat entre els homes?

-Al revès. Econòmicament, les desigualtats no han parat de crèixer. Avui 358 persones, bàsicament americans, europeus i algun príncep saudita, posseixen una riquesa equivalent al 45% de la població mundial. La riquesa es polaritza cada cop més i avui la General Motors té uns ingressos de 175.000 mil.lions de dòlars l´any, que és el pressupost de tot Perú.

-El poder polític mundial tendeix també a la concentració?

-No. Els poders econòmic i polítics estan molt lligats però no són el mateix.

-El 2.000 posarà el punt i final a les grans guerres o encara tenim pendent la gran i definitiva Tercera Guerra Mundial entre Orient i Occident?

-Samuel Huntington, que és assessor de la Casablanca, ha escrit a «El xoc de les civilitzacions» que les cultures cada dia són més incompatibles entre sí. No tothom hi està d´acord, però, realment, les grans unitats econòmiques actuals com U.E., Mercosur, tigres asiàtics, etc, tenen interessos cada cop més enfrontats.

-Així doncs, en l´aspecte bèlic també anem a pitjor?

-Si mirem les guerres del mil.leni, el segle més violent ha estat el segle XX. Tant pel poder armamentístic com per un fenòmen nou molt poc estudiat: la creació d´un complex militar importantíssim. Des de les guerres napoleòniques, els estats es configuren sobre una base militar. Ni el feudalisme ni les monarquies medievals havien destinat mai tot un 5% del PNB directament a l´exèrcit.

-Quines són les zones de risc?

-Com sempre, els exclosos i actualment el gran exclós és el continent africà. Però el risc nuclear segueix existint a tot el planeta. Una altra de les novetats de les últimes guerres és que entre el 50 i el 90% de les víctimes són civils, cosa mai vista en segles anteriors.

-Els genocidis i exterminis d´algunes dictadures són un altre «invent» del segon mil.lenni?

-Depén. Com ha dit l´especialista en totalitarismes, l´espanyol a Yale, Juan Linz, cada dictadura té una forma o altra segons l´estat que l´ha precedit: no són el mateix les dictadures africanes, asiàtiques, sudamericanes o europees. Però val a dir que en el cas del 6 mil.lions de jueus que va matar Hitler, els pensadors encara s´estan preguntant per què. Encara ningú no ha sabut explicar de manera convicent quina falta feia exterminar-los.

-Estem o no vacunats contra noves dictadures?

-Les dictadures es donen i es seguiran donant quan no hi ha participació dels ciutadans, quan les seves necessitats mínimes no estan covertes i quan no hi ha una protecció efectiva de l´estat de dret. Quan tot això passa al.lhora es poden donar monstres.

-Aquest mil.lenni ens ha fet més savis?

-Sí, sens dubte. Mai s´havia tingut un coneixement tant exacte de l´univers, de la nostra biologia i, sobre tot, de la genètica, que en quatre dies, ens permetrà reproduir sers humans artificialment.

-Quins són els grans noms de la ciència de l´any 1.000 fins ara?

-El primer Copèrnic que, demostrant el moviment de la Terra al voltant del sol va iniciar una nova tendència: la humilitat de la humanitat. Des de llavors sabem que formem part dels animals i la natura. Després Guttenberg i la impremta...

-...això no. El paper i la imprenta venen de Xina i del mil.leni anterior.

-Cert però hem de distingir entre el qui inventa alguna cosa i el qui l´aplica amb inteligència. Els grecs també tenien la màquina de vapor i només la feien servir pel teatre.

-Demà continuem.