Khaled Battikh, pessebrista oriental

"Els meus cosins de Síria no ho entenen gaire això del pessebrisme"


17/ 12/ 1999

El primer pessebre infantil de l´exposició que ha muntat a l´Acadèmia Catòlica, l´Agrupació de Pessebristes de Sabadell, es obra d´un siri.

Amb la doble nacionalitat siriana i espanyola, el sabadellenc Khaled Battikh Sala, 17, és fill d´una rubinenca i un anestestista del Taulí d´Aleppo (Síria).


"El pessebrisme m´agrada molt, és divertit i hi ha molt bon ambient"

 

-D´on et ve ser pessebrista?

-M´ha fet il.lusió.

-Els teus orígens no són aquests.

-En realitat sí. He anat als Salessians de Sarrià on feien pessebre i a casa també en feiem. Quan fa tres anys em van proposar apuntar-me a l´Agrupació de Pessebristes, de seguida vaig dir que sí i ja he fet tres cursets.

-Què diu el teu pare?

-Li agrada. Ell diu que religió és cultura.

-I tu que dius?

-Què gracies al pessebrisme he aprés molt de història religiosa. A col.legi mai no m´havien esxplicat tant bé com aqui els passatges de la Bíblia.

-Pensen el mateix els teus parents de Síria?

-No ho entenen gaire ells això del pessebre.Hi vaig molts estius i ara per Nadal hi tornaré i els explico, però...

-Els sorprén que recreis el naixement d´un jueu com Jesús?

-No. No és això.

-Doncs què és el que no entenen gaire?

-Jo els explico que faig cases de guix, que poso unes figures en un paisatge i ells em pregunten si jugo amb els ninos. Es pensen que és un joc. Jo els dic que no, que es per fer bonic, però no ho entenen.

-Hi ha similituds entre l´Orient Mitjà que tu coneixes i el pessebrisme?

-En el paisatge i el vestit. El paisatge és sec, com a Palestina on va nèixer Jesús. I també hi ha persones que vesteixen xilaba com els personatges del pessebre.

-Com els reis del teu pessebre, aqui, a l´Acadèmia.

-Sí, però les figures les he comprat. Encara no he fet el curset.

-Has pensat mai que un dels tres reis fàcilment podia ser siri?

-No ho he pensat mai, però és possible.

-El teu pessebre d´aquest any té aires sirians?

-No. Es bastant català.

-Fan pessebres els cristians de Síria?

-Jo només n´he vist a cases dels espanyols que viuen a Síria.

-Diuen a l´Agrupació de Pessebristes que ets un dels membres més actius de la secció juvenil.

-M´agrada molt. Hi ha molt bon ambient. Més que exposar-lo, el divertit és fer-lo. Estem aqui fins a les tantes de la matinada i mengem xurros, es divertit.

-Què és el més dificíl?

-Per mi pintar. A mi em queda molt maco de blanc, només de guix. Veus aquesta ombra del balcó? (m´ ensenya el seu pessebre) doncs no són ombres, estan pintades. (Deia que era un fracàs, apunta un pessebrista veterà, estava ben preocupat).

-Per què?

-Perque el comparava amb els altres i el veia bast, sense detalls. A més, els primers dies s´entalava tot el vidre per la condensació de la pintura. Ara ja estic més tranquil.

-La terra del camí sembla molt real.

-Sí. No m´agraden les serradures i hi he posat terra sombra, que és una pols de pintura.

-Per la neu el porexpan deu estar proihibit, és clar.

-Jo hi poso farina. Queda més real. I aquestes heures són molsa sucada en guix i després pintada.

-Aqui diu que t´ ajuda la teva germana, Elisa.

-Sí, ella diu que l´ ha fet ella, i si dic que només és la meva ajudanta s´enfada. Però fa el que jo li dic.

-A casa et deu tocar a tu fer el pessebre.

-Si aquest any intentaré fer-lo més divertit, de finestra i amb aigua. També tinc un tiet i uns veïns que a vegades em criden per a que els doni un cop de mà.

-Estàs pendent de les negociacions sobre els Alts del Golan?

-No. Passo dels Alts del Golan. El meu pare ho segueix amb molt d´interés, però a mi, mentre no hi hagi gueres, que s´ho quedi qui vulgui.

-Pau al món als homes de bona voluntat.