Núria Vila, autora d´Addicció

"Tots som uns titelles en mans del destí

2/ 12/ 1999


Núria Vila va presentar ahir el seu primer llibre a l´FNAC de Barcelona

L´escriptora sabadellenca, Núria Vila Mas, 32, va presentar ahir el seu primer llibre, Addicció (Edi-Liber), al FNAC barceloní d´Illa Diagonal, de la mà del popular humorista i radiofonista Xavier Graset.

Veïna de la Ronda Zamenhof, educada a les Carmelites i a l´Institut Vidal i Barraquer, empleada de banca, ex-monitora del grup d´esplai La Roda i ex-balladora i actual historiadora de l´Esbart Sabadell Dansaire, la seva vida era tan normal que, fins ahir, ningú li sospitava la vena oculta dels lletraferits.


"Vaig tenir una sort increïble perque va ser l´editorial la que em va trucar a mi"

 

-Com ha aconseguit presentar el seu llibre a l´FNAC de Barcelona i amb Xavier Graset?

-L´editorial s´ha encarregat de tot.

-Què és Addicció?

-Quinze contes d´humor inspirats en personatges normals i de carrer, però la majoria reals que els hi passen coses. De fet, tots som titelles del destí. Són històries quotidianes que mica en mica es van esperpenteritzant.

-Esperpenteritzar és un verb?

-Jo l´utilitzo i m´agrada molt (riu). El cas és que la història esdevé còmica.

-Fins a la riallada?

-No, és un humor més subtil, de mitja rialleta. Però molt directe. Molta gent identifica els meus personatges amb persones que coneix.

-Existeix l´humor femení?

-Crec que l´humor és universal, sense diferència de sexes. Però hi ha molt poques dones humoristes.

-A quina addicció es refereix?

-Addicció és el títol de l ´últim conte. Retrata un personatge real, que treballa amb mi, i que és addicte a les depressions.

-Li agrada estar deprimit?

-Al menys sempre diu que ho està, ho fa saber a tothom. Un dia està deprimit perque el seu company no el parla, l´endemà per una altra cosa... Ho té tot a la vida, però ell sempre està deprimit.

-I això és divertit?

-Te la seva gràcia a mida que es va...

-...esperpentitzant?

-Exacte! Una altra història parla d´una companyia aérea que és absorvida per un banc que es queda un avió amb tots els seus passatgers. Al final, un segon banc absorveix el primer i tot canvia un altre cop.

-Si que inspira treballar en un banc.

-Home, m´hi passo vuit hores al dia. Però m´han influenciat més Pere Calders, que és el meu mestre, Sergi Pàmies o Quim Monzó.

-Des de quan sap que és escriptora?

-Sempre m´havia agradat. Em vaig matricular a l´Aula de Lletres de Barcelona, en vaig aprendre molt, vaig coneixer molts escriptors i encara em va agradar més.

-Però d´aqui a publicar...

-Van ser els de l´editorial els que em van trucar per si volia publicar.

-Normalment són els escriptors que truquen a les editorials.

-Vaig tenir una sort increïble en els contactes. Una amiga coneixia una editorial que buscava dones i...

-La invasió de les dones en el món de la literatura?

-La veritat és que encara publiquen molts més homes.

-Reconeix la sensació d´ escriure com a venjança?

-Sí. A casa tinc escrits plens de ràbia contra alguna persona que m´ha fet mal i l´he destrosssada. Tinc relats molt crus, però no estan en aquest llibre.

-I el Premi Pere Quart?

-M´encantaria peque és el de la meva ciutat. Tinc en ment presentar-m´hi tard o d´hora.

-Si no és d´El Terrat malament.

-Això està més clar que l´aigua. Si no surts a la tele...

-L´humor d´El Terrat ja és l´humor oficial de Catalunya?

-De fet a mi m´agraden el Buenafuente, el Toni Soler i companyia. I aquesta nit, al FNAC, em presenta el llibre el Graset. Del que sí estic un pel cansada és del clàssic reporter graciós de tants programes que fa preguntes pel carrer i ridiculitza a la gent anònima.

-Esperpentitzen massa.