Joan Rios, barceloní arlequinat

"Tot el meu somni és el Sabadell"


4/ 11/ 1999


  Diumenge, a l´estadi, Joan Ros va rebre un guardó per la seva fidelitat

No té parents a Sabadell, ni cap amic, ni cap relació. Però des del 1942 es seguidor tan fanàtic del Centre d´Esports Sabadell que ve cada 15 dies a la Creu Alta.

El fuster de Sarrià i actual veí de La Verneda, Joan Ros Cortés, 71, va rebre diumenge una peana de mans del president del Centre d´Esports, en reconeixement a la seva fidelitat als colors.


"Cada quinze dies, des de fa 50 anys, agafo el tren, baixo a Sabadell Estació i pujo a peu fins a l'estadi"

 

 

-S´ho esperava?

-No gens. Vaig tenir una emoció molt forta. Quan se senten uns colors tant com jo els sento, agrada que t´ho reconeguin.

-Barceloní pels quatre cantons, li tocava ser del Barça.

-No, no. D´això res. Ho sento però no.

-Per què?

-Doncs perque no! Si tota la vida he sigut del Sabadell...a mí que m´importa el Barça!

-Tampoc deu ser tota la vida.

-Sí, sí, de nano. El meu oncle em duia a veure el Barça al camp de les corts. Però quan el Barça jugava a Sabadell em duia a la Creu Alta vella, a la riera aquella, i ja està.

-Ja està què?

-Que em vaig enamorar del Sabadell i des de llavors sempre l´he seguit. I si no hagués estat deu anys malalt, que em vaig donar de baixa, avui seria un dels socis més antics.

-Què l´atrau tant?

-És que no ho sé. Molta gent m´ho pregunta, però no sé que dir-los. Potser la samarreta arlequinada, potser que és un equip humil...

-A Barcelona també hi ha equips humils.

-I tant! El Júpiter, que el tinc al costat de casa i el meu fill entrena els crios. M´han donat un carnet perque hi vagi de delegat i no els he acompanyat mai. Miri, el Júpiter no em crida. No s´hi pot fer de més. Tot el meu somni és el Sabadell i, per mi, no hi ha res mes.

-Té més clara la seva mania al Barça, vaja.

-Això no és el Barça, home. Això és l´atlètic holandés. I les fanfarronades i... és clar que és més que un club: si és una entitat bancària. Tampoc vull que perdi, oi? però vaja, si perd tant me fot. Ahir mateix el van tornar a donar per tele i jo em vaig posar una pel.lícula del Bronson.

-Vé a Sabadell a veure tots els partits?

-Tots. I vinc en tren, eh? Cada dia des de fa 50 anys, cada 15 dies agafo el tren a Pl.Catalunya, baixo a Sabadell Estació i pujo a peu fins dalt el camp. No em perdo ni un partit.

-Ni un?

-Bé, la temporada passada me´n vaig perdre un. Però en molts anys no me n´he perdut ni un. A casa em diuen que estic boig perque si està núbol o plou me´n vaig igual. He arribat a anar-hi amb una estufa de butano.

-Des de Barcelona?

-Sí senyor. Un dia, de nit, contra el Figueres, per la Copa del Rei. Ens hi vam escalfar tota una penya de la que ja només quedo jo.

-Ha fet socis barcelonins?

-Ja ho crec, una desena, però tots s´han donat de baixa. Només n´aguanta un, el Llorenç Soler, que té un bar sota casa. Es va fer soci d´agraïment cap a mi perque quan va tenir l´hepatitis jo l´anava a veure cada dia. I ja porta 18 anys! (riu).

-Sempre ve sol?

-A vegades m´acompanya la meva dona perque té por que m´agafi un infart. Que, de fet, aquest diumenge per poc me n´agafa un amb aquest 'sinvergüensa' d´àrbit. però ella també té artrosis i ja ve poquet.

-Cap parent li ha seguit la ceba?

-Tinc deu nets i a un el vaig fer soci quan va nèixer. Però als 6 anys em va dir que ell era del Barça i jo li vaig dir molt bé nano i el vaig donar de baixa automàticament.

-En presumeix?

-Home. I fins que em mori! Jo a la vida només tinc dues ideologies: el Sabadell i Esquerra Republicana. Vaig nèixer amb elles i amb elles moriré. Per mi el Sabadell serà sempre el millor equip del món. Encara que estigui a Tercera Regional

-Tot pot ser.

-Calli, calli que quan vam baixar a Tercera -per cert, per culpa del Barça At. que ni li anava ni li venia-, vaig anar a aquella oficina del carrer Les Valls i quan li vaig dir a aquell home que em volia fer soci per deu anys per poc em pega.

-Per què?

-Es pensava que li prenia el pél (riu). Però quan li vaig explicar que quan més has de recolzar un equip es quan baixa, vam quedar la mar d´amics.

-I quan va pujar a Primera?

-Calli, calli. Vaig menjar herba del camp i me la vaig empassar i tot.

-Sent la ciutat tant com l´equip?

-Sí. El meu lema és Visca el Sabadell i Sabadell. I vull que guanyi en natació i en tots els esports.

-Segueix la vida ciutadana?

-Sí i sembla que ara amb aquest alcalde anirem millor, no? Al menys ve a veure els partits.

-Tant de bo.