Amparo Germà, néta d´alcalde

"Vull que Sabadell tingui un carrer amb el nom del meu avi"

27/ 10/ 1999


  A. Germà farà tots els possibles per a que li dediquin un carrer al seu avi

A la pintora, fotògrafa, professora de piano, viatgera empedreïda i ocasional dissenyadora de moda, la coneguda Amparo Germà Rovira, 59, se li ha posat una idea al cap i no pararà fins aconseguir-ho.

Vol que aquest Ajuntament dediqui un carrer a la memòria del seu avi, Josep Germà Homet, que va ser alcalde de Sabadell de 1934 a 1936, popularíssim filàntrop i promotor de la ciutat a tot Europa.


"Em sap greu que s´escrigui la història de Sabadell sense el nom del meu avi"

 

-Quí era el seu avi?

-Una persona que no savia dir que no. Fins i tot quan ningú no volia ser alcalde a Sabadell li van demanar i tampoc va saver dir que no.

-També va ser el fundador i propietari de l'empresa de licors Anís del Taup.

-Sí, als 12 anys ja era cuiner i com que li agarava molt inventar, aviat va fundar amb un soci l' empresa de licors Anís del Taup. Li va anar tant bé que de seguida va començar a exportar a Argentina i altres països, sempre amb el nom de Sabadell ben gran a l'etiqueta. Miri.

-Què és això?

-Ampolles, (les va posant damunt la taula). Totes dissenyades a París, amb les etiquetes més modernes. Veu? totes duen el nom de Sabadell. Ell, allà on anava, promocionava la ciutat de Sabadell.

-Un home arrelat a la ciutat?

-Ui! Estava a tot arreu. Va ser un dels fundadors de la Penya automovilista Rin, president de la Boxa Sabadell, membre d'honor de l'Aeroclub Sabadell, president de l'Atlètic de Sabadell i President del Sabadell.

-Deu n'hi do.

-Però és que a més, tot li costava diners i en donava a tothom. Les antigues tribunes de fusta del Sabadell les havia pagat ell de la seva butxaca.

-Un mecenes?

-Ho pagava tot! Les carrosses de la rúa, el mirall d'un cinema, donava al que li´n faltaven, els gegants i capgrossos feien el vermut al jardí de casa,les monges i capellans rebien tot el ví de missa de casa... Encara l'altre dia un pintor em deia que els seus primers pinzells els va pagar un senyor que va ser alcalde. I m'ho deia a mi! Va donar la vida per Sabadell.

-Ho diu en el sentit més literal de la paraula, no?

-Sí perque el van matar. Era tan conegut que, quan va esclatar la guerra, va ser el primer que van anar a buscar. Ell no es va voler amagar perque deia que mai no havia fet mal a ningú. Però com que tenia nom se'l van endur a la carretera de Castellar i li van disparar un tret al front.

-Quí?

-Dos aixelebrats que li devien diners. No el van matar per política perque ell no n'era de polític. A ell li agradaven els esports i prou. Fins i tot va ser un dels primers socis del Barça. Tinc fotos amb el Samitier i tot, miri. Ah! i això són les pitilleres que va fer fer a Berlin. També porten el nom de Sabadell, veu? I això l'esquela de la missa que li van fer després de la guerra.

-Aqui diu «muerto por las hordas comunistas». Era de dretes?

-No home, no. Ell no era de res. Però les dretes de després de la guerra se'l van apropiar. Inclús ens van oferir dur el seu cos al Valle de los Caídos. Però el meu pare va dir que de cap manera.

-Ho té malament.

-Per què?

-Perque els ajuntaments d'esquerres no donen carrers a la gent de dretes.

-Però si ell no era de res.

-Però això els polítics no ho entenen. Per ells o amb mi o contra mi. Què diu del seu avi L'informe de l'oposició d'Andreu Castells?

-No ho sé. Jo el que veig és que hi ha carrers de Sabadell a la Matti Mont, un capellà d´aquell poble, un artista de l´altre...i em sembla molt bé. Però no hi pot haver un carrer per un sabadellenc que va fer tant per Sabadell?

-Per què ho demana ara i no durant els 20 anys de farresisme?

-Perque he estat vivint fora de Sabadell. Però ara he tornat, he remogut tot el passsat de casa, he començat a fer memòria i em sap greu que s'escrigui la història de Sabadell sense el nom de meu avi.

-Aqui no hi ha mes història que la «biblia del políticament correcte sabadellenc»: el Castells.