Lluís Torrent, la nova psiquiatria

"L' únic estament que ens ignora és el sanitari"

21/ 10/ 1999


Ll. Torent va ser dilluns al Casal Pere Quart convidat per Salut Mental

«Porto 30 anys en la psiquiatria i, la veritat, ja estic una mica cansat d´aquest rotllo tan endogàmic dels metges».

Ho va dir dilluns al Casal Pere Quart el psiquiatra mallorquí convidat per Salut Mental Sabadell, Lluís Torrent Badia, 59, fundador del centre social d´Inca, «Es Garrover». Tot ho veu diferent de la medicina oficial: sanatoris, medicaments, evolució de la malaltia. Tot i que els resultats el recolzen, la medicina oficial només el respón amb la indiferència.


"La cronicitat és un mite: si a mi em tanquen també em tornaré boig per tota la vida"

 

-Com va nèixer Es Garrover?

-Fa uns anys, quan vam veure que el tractament convencional en els pacients psicòtics era insuficient vam començar a agrupar famílies i pacients. Ens trobàvem, parlàvem i vam anar fent.

-Què és un psicòtic?

-No són dèficients mentals, sino els que tenen transtorns delirants. El que en diem boig, gent que estava ingressada en psiquiàtrics.

-I vostè els ha convertit en actors de teatre. Dissabte els vam veure a l´Auditori de la Caixa.

-Sí, i el vostre regidor de sanitat, Pere Obiols, ha dit que semblava que no estiguessin bojos.

-Realment ha aconseguit insertar-los a la societat?

-Sí perque molts d´ells viuen en bones condicions amb la família. Abans la situació familiar era patògena, hermètica, d´odi mutu.

-La reinserció laboral encara és una assignatura pendent?

-Sí, perque la llei obliga a que el 2% dels treballadors de qualsevol empresa tinguin un certificat de minusvalia psíquica o física. Però ningú no ho cumpleix.

-I no protesteu?

-Bé. Nosaltres, a Es Garrover, a part del taller de teatre, tenim un taller de costura que ha cosit uns models que es venen als mercats d´Inca. Més endavant potser crearem una cooperativa.

-Rebutxeu tota medicació?

-Jo no els faig de psiquiatre, per tant no els en hi dono. Però quan vam anar a Fuente Vaqueros, a representar l´obra de teatre, cap d´ells duia ni una pastilla. Em vaig quedar parat.

-Els psiquiatres 'normals' l´odien?

-No. Més aviat m´ignoren. Es Garrover, en només dos anys, ha suscitat molta curiostat en la premsa, en els polítics... però hi ha un únic estament que ens ignora i, curiosament, és l´estament sanitari. És una cosa molt divertida, molt psicòtica...Tenir una realitat davant dels ulls i no veure-la, això sí que és estar 'loco'.

-Pot concretar?

-Mira, quan vam anar a representar l´obra de teatre al psiquiàtric de Palma, entre el públic no hi havia ni un sol psiquiatra de l´staff. Ni un. I quan hi vam tornar per projectar el «30 minuts» que ens va fer TV3, un altre cop cero psiquiatres.

-Com ho interpreta?

-Que tenen un mon tancat que ja els va bé i no volen ingerències. Prefereixen tapar-se els ulls.

-De fet, vostè els qüestiona de dalt a baix.

-Es la meva pràctica i resultats el que posa en dubte el seu enfoc biologista.

-No tem que el facin fora del Col.legi de Psiquiatria?

-En absolut.

-Doncs no fa res del que va aprendre a la universitat.

-Faig el que vaig aprendre i moltes més coses.

-A Sabadell estem bé?

-Només conec l´associació Salut Mental, i la recomanació que els faria és que s´ampliés als malalts, que hi diguin la seva i decideixin. Si els deixem fora nosaltres mateixos, poc els rehabilitarem.

-Però molts no reconeixen que són malalts.

-Sí que ho saben sí. Tots ho saben. El deliri i el post-deliri, la ocultació social i el rebutx els comporta un sofriment tan gran que en són perfectament conscients.

-Els podem reduir aquest sofriment?

-Per començar no els diem que la seva malaltia és crónica i menys progressiva.

-No ho és?

-Es clar que no, home. Fins i tot alguns llibres de psiquiatria ja comencen a reconeixer que un terç de les persones que han patit un brot psicòtic es recuperen íntegrament.

-La cronicitat dels bojos és un mite?

-És clar, si a mi em tanquen també em torno boig per tota la vida.

-Els manicomis no haurien d´existir?

-És clar que no. El manicomi és el lloc d´intercanvi cero, és a dir, el més proper que hi ha a la mort.