Jordi Farrés, humanista

"No tenim res d'esotèrics

ni som gens raros"

13/ 10/ 1999


  Jordi Farrés va a les llistes del Partit Humanista per les autonòmiques

Apart del discurs, que és completament diferent (o potser no tant), només canvien dues coses, la lluentor de la seva mirada i un somriure constant, franc, generós, una alegria interna gairebé infantil. Tot el demés és idèntic al seu germà, l´anterior alcalde de Sabadell, Antoni Farrés: el gest, el tó, les faccions, fins i tot el rínxol del cabell al front. Parlar amb ell de prop és una experiència surrealista.

El disenyador gràfic i naturòpata sabadellenc que medita mitja hora cada matí, Jordi Farrés i Sabater, 46, ha estat la sorpresa d´aquestes eleccions. Es presenta com a candidat en un partit alternatiu i minoritari, el Partit Humanista. Divendres en va protagonitzar el seu primer miting.


"Jo no sóc un polític, el que m´interessa del Partit Humanista és, precisament, la seva vessant humana"

 

-Va militar en el PSUC de 1975 a 1980. Per què ho va deixar?

-Perque me´n vaig anar tres anys a Sevilla. Vaig militar en el PCE però al tornar a Catalunya ja hi havia el Tarradellas i ho vaig deixar core tot.

-Des de llavors no ha tocat la política ni de lluny?

-No. Em van atreure més els temes de creixement personal com el rebirthing, teràpia del que em vaig treure varis màsters. Entre Barcelona, Cardedeu i València he dirigit sessions individuals d´aquesta psicoteràpia de renaixement a desenes de persones.

-Tot sense deixar el disseny gràfic?

-Vaig arribar a tenir una empresa de 18 treballadors, però un bon dia vam començar a perdre clients importants i la vaig haver de plegar.

-I un altre bon dia coneix els humanistes.

-Per culpa teva! (riu). En les últimes municipals, vaig llegir al Diari de Sabadell un Cara a Cara a un membre del Partit Humanista. Vaig veure que les idees que jo porto al cap des de fa temps coincidien molt amb aquesta gent i vam entrar en contacte.

-I què ha passat?

-Ha estat un procés mot interessant. De cop i volta decubreixo una gent que pensa exactament el mateix que jo he pensat tota la vida. Una calca! I, és clar, et sorprens.

-I s´integra en el Partit Humanista.

-Mai no ho he arribat a decidir-ho. Però l´afinitat era tanta que mica en mica m´hi he anat trobant.

-No deia que no l´interessava la política?

-És que a mi, del PH, m´interessa molt més la vessant humana. Jo no sóc un polític. Ara mateix en la meva vida el més prioritari són els meus estudis de naturopatia i, algun dia m´agradaria exercir de terapeuta.

-Però va a les llistes del PH.

-Perque és un partit molt petit i, si falta gent, els dono el meu recolzament. De fet hi dedico moltes hores.

-Ser humanista li ha suposat canvis radicals en la seva vida?

-Em trobo més acompanyat. Abans em trobava molt sol en les meves idees.

-Tenen unes pràctiques, no?

-Sí, són unes pràctiques de treball personal creades pel fundador del moviment, l´argentí Silo, bàsicament de relaxació i visualització. Però això per mi no ha suposat cap canvi perque jo, ja fa anys que em llevo molt d´hora cada matí per fer mitja hora de meditació cada dia.

-Us acusen de secta per aquests pràctiques?

-Exacte. Una acusació falsa. La clàssica acusació del que es desconeix, però t´asseguro que no tenim res d´esotèrics ni som gents raros.

-En el miting del PH a Sabadell va proposar un exercici de positivització.

-Es tracta de donar-li a volta a tot el 'dolent'que et passa en un dia. Si a l´oficina, el cap et clava una bronca, en lloc d´enfadar-te pots pensar 'potser me la mereixia'. Tot menys criticar als demés.

-A vostè se´l veu força content. Ha aconseguit positivitzar la seva vida al cent per cent?

-No és fàcil, però és possible. Jo em sento viu i cada dia me´n vaig a dormir donant gràcies per les coses que m´han passat, bones i dolentes.

-Si s´arriba a presentar a les municipals s´hauria enfrontat al seu germà. Ha esperat que plegués?

-No. Que ell plegui i jo entri ha estat una coincidència.

-Què en diu ell?

-No en sé res. No ens hem vist.

-Parleu d´una banca sense ànim de lucre, contra les ETTs... Sou un partit d´esquerres?

-Nosaltres pensem que el canvi social comença per un mateix i, per tant, anem directament al ser humà. Anem més enllà de dretes i esquerres.

-Els hi feu el salt.