Montse Adell, dos anys a Angola

"Si no tinguessin petroli ni diamants,

serien mes rics i viurien en pau"

8/ 10/ 1999


  Montse Adell, de Medicus Mundi, ha viscut dos anys a Angola

Després de treballar dos anys a Angola com a cooperant de Medicus Mundi, l´infermera de Barberà del Vallès, Montse Adell Nolla, 27, ha tornat a casa.


"Jo he vist com mataven un home davant de casa, però com que allà primer disparen i després pregunten, aquell ja no va tenir temps de contestar"

 

-Per què va triar Angola?

-Angola em va triar a mi.

-Era a la selva.

-A la selva urbana de Viana, prop de Luanda, la capital

-Què hi feia?

-Formava voluntaris de salut en cures preventives, com evitar diarrea i malària o potibilitzar l´aigua, per a que ells formin els seus veïns.

-Però Angola porta 30 anys en guerra civil.

-Sí i des de l´últim Nadal es viu una última revifalla molt crúa.

-Como vivia la guera?

-Durant els dos anys que he estat allà sempre he estat amb les maletes mig fetes a punt de marxar corrents. Molts companys d´àrees rurals van haver de marxar.

-En què es nota la guerra?

-La guerra es concentra a la selva, però a mi m´arribaven els efectes. La ciutat s´omple de gent, soldats per tot arreu, un ambient cada cop més crispat i agressiu, assalts a les carreteres

-Estava en perill?

-Home, jo he vist com la policia matava un home davant de casa. Potser un delinqüent. Però com que allà primer disparen i després pregunten, aquell ja no va tenir temps de contestar.

-Sembla dur.

-Angola és un país molt dur d´imatges. Quan hi ets només tens ganes de marxar. Jo, fins ara, els trets els sentia a les pel.lícules i allà els sentia cada nit. Hi ha molta por.

-Por de què?

-Els joves tenen moltíssima por de que els reclutin. Jo trevallava amb joves de 12 a 25 anys que eren els que em tenien informada.

-Però per què lluiten?

-Per interessos. És una guerra purament econòmica.

-UNITA no volia la independència d´un poder colonial?

-Això era abans. Tot va començar amb un guerra ideològica o anti-colonial. Però actualment tot és més senzill: diamants contra petroli.

-Dons sí que és senzill.

-És veritat. UNITA controla el territori dels diamants i vol el territori del petroli que el controla el govern.

-Quí recolza la guerilla?

-Se suposa que Sudàfrica i altres països europeus: són mercenaris del Congo. Però Estats Units, evidentment, està en el negoci del petroli, a l´altra banda, i recolza al govern. Diuen que UNITA domina tres quartes parts del territori.

-Què hi diu el poble?

-El poble ho té claríssim. Saben que el seu és un dels països més rics en recursos de tot l´hemisferi sud, però que viuen en la misèria per un conflicte d´interessos.

-Tan pobres són?

-Moltíssim. Aquest any Angola ha produït 700 milions de dòlars en diamants, però és el 15è país més pobre de la Terra.

-I els beneficis del petroli?

-Tot està en mans de la Elf i altres grans multinacionals. I el poc que recapta el govern ho inverteix en la guerra. Angola és un país venut.

-Quina és la situació social?

-Un treballador cobra 7.000 pessetes al mes i 5 kilos de patates ja li costen 1.000. Els barris no tenen clavegueres. Tot és un gran abocador.

-Estarien més tranquils sense tants recursos?

-Segur que sí. Si no tinguessin petroli ni diamants viurien en pau.

-I vostè alla al mig.

-I malgrat tot, contenta d´haver-hi estat. Encara que només hagi convençut una persona de la importància de bullir l´aigua, ja ha valgut la pena.

-Amb poca cosa es motiva.

-Sí, un cop allà, per sobreviure anímicament, has de rebaixar molt els teus objectius.

-Hi tornaria?

-No. El meu company i jo hem aprés molt, però també ens agradaria copsar una altre realitat sense guerra.

-O sia que ja ha demanat a Medicus Mundi un país més tranquilet.

-Sí, però el primer que ens han ofert ja ha sigut Timor (riu). Es veu que en tenir Angola al nostre currículum ja estem especialitzats en països difícils.

-Ha tornat diferent?

-Angola m´ha canviat sí i potser per malament. Quan veus que els voluntaris estrangers que hi ha per allà tots van a la seva, t´acaves convertint una mica individualista. Anava amb el lliri a la mà i no m´ha agradat descubrir-ho.

-Mai no és tard.