Pasqual Maragall, candidat

"Farrés no va voler venir

a la meva llista electoral"

5/ 10/ 1999


  Pasqual Maragall va ser aclamat per les multituds al Passeig Manresa

Contra la voluntat del seu equip de guardaespatlles, caps de premsa, camarades, amics i fans en general, tant bon punt va baixar de l´escenari galàctic que el PSC va muntar al Passeig Manresa, el candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Pasqual Maragall, va accedir a parlar unsbreus minuts entre empentes de la multitud i gairebé a crits per culpa de la megafonia.


"Jo no he dit mai que la TV3 hagi de parlar en castellà. M´ho van manipular innoblement"

 

-Si em diu que limitarà el mandat de la presidencia de la Generalitat a dues legislatures el voto.

-Correcte.

-Vol dir que sí?

-Sí, totalment. Segur, rotundament. Ja hi pot comptar.

-Per què no va voler Antoni Farres a la seva llista electoral?

-Em consta que ell no volia. Farrés no va voler venir a la meva llista electoral

-El golf de Torrebonica enfronta dos alcaldes socialistes i vostè no s´acaba de posicionar. Si o no?

-No és cosa meva. S´han de posar d´acord ells dos. No pot ser una picabaralla.

-De veritat vol que la TV3 parli en castellà?

-Això de la TV3, amic meu, jo vaig dir que havia de ser en català. El que passa és que em van manipular innoblement la meva resposta.

-Vostè és de mar i Pujol de muntanya?

-Per què ho diu?

-Perque jo l´he vist sol, amb la seva tovallola, a la platja de Pals, mirant el mar durant una hora.

-(Riu) És veritat que sóc de mar. Però també vaig ser minyó de montanya, eh?

-I ser de mar suposa una mentaliat determinada, especialment en política?

-Sí, sóc de mar i ser de mar normalment s´associa amb la llibertat. Però també el risc. Ho assumeixo.

-Pujol i vostè han tingut vides paraleles. De veritat és una canvi?

-De vides paraleles res. Per començar ell no anava al meu cole com diuen els diaris. Ell anava al cole alemany i jho anava a les escoles Virtèlia.

-Lluita antifranquista compartida, vostè va al seu judici, ell s´abraça a vostè en enterraments familiars...

-Sí, sí. Però som molt diferents. Molt.

-Ens agradaria que us barallessiu més. (Un guardaespatlles m´agafa del braç per fer-me fora i ell li mana que em deixi)

-Això és veritat (somriu) últimament no ens barallem gaire. Potser ens ho haurem de mirar.

-Vostè és besnet de sabadellenca, tota una Gorina.

-Es cert i el meu avi té un carrer aqui.

-Què m´ha de dir. El Diari de Sabadell hi fa cantonada.

-Doncs jo hi anava aquella casa de petit. A la meva besàvia no la vaig conèixer, però per Sabadell havia vingut molt.

-Què te vostè de Gorina o de sabadellenc?

-Jo quan vinc per aquests carrers em sembla que els conec de tota la vida. M´hi trobo com a casa. De jove hi havia vingut mol. Però no em quedava al centre, anava a Torre Romeu, a Ca n´Oriac a can Puiggener

-I ara ve a fer-nos mitings sobre la regió metropolitana, com si Sabadell fos un trosset de Barcelona.

-També he parlat d´augmentar considerablement el poder dels municipis. Epecialment pel que fa a vivenda, escolaritat i sanitat. Si l´ajuntament de Terrassa hagués tingut aquestes compewtències no els hagués passat allò de can Anglada.

-Sí, sí, però a voste, des que va ser alcalde de Barcelona, li agraden molt les àrees metropolitanes.

-Però no es tracta pas d´ajuntar Sabadell a Barcelona en relació de sumisió.

-Doncs de què es tracta?

-Es tracta de crear junts una regió metropolitana de 3´2 mil.lions de persones que pot ser la cinquena d´Europa i que refermerà encara més la personaoitat identitat de Sabadell.

-I me´l prenen.