Àngels Acacio, viatge a l´integrisme iraní

"Iran no té color,

és un país trist en blanc i negre"

29/ 9/ 1999


Àngels Acacio viatja en solitari pel món des dels 18 anys

La professora de l´escola Santa Clara del Club Natació Sabadell, Àngels Acacio Gispert, 40, ha viatjat en solitari, durant 35 dies, per Iran.

Cada any, des dels 18, viatja sola per països menys desenvolupats. Aquest cop s´ha posat el xador al cap i l´abric fins els peus per viure l´integrisme xiita des de dins.


"Un iraní em va preguntar si és veritat que a Europa tots anem despullats pel carrer"

 

 

-No li feia por?

-Al revès. Jo de petita vaig tenir molt contacte amb els primers bahá'ís que van arribar a Catalunya i em parlaven tant de la seva Pèrsia que tenia el país idealitzat i tot.

-Ara als bahá'ís els persegueixen.

-Sí, n´acaven de condemnar a tres a deu anys de presó. Diuen que són uns renegats de l´islamisme i això no els hi toleren. Però ho diu fins i tot la gent del carrer. I és molt curiós perque totes les altres religions les respecten.

-També els jueus?

-Sí, hi ha comunitats jueves tolerades. Però també és veritat que, si en el teu passaport hi ha un segell d´Israel, no et fan el visat d´entrada a Iran. Així mateix.

-Ha dit que és un país segur per les dones.

-Sí. És el país ideal per la dona que vulgui començar a viatjar sola.La India, on he estat quatre vegades, és més dur. Pakistan és molt més dur. Jo a Pakistan m´he sentit ofesa. Però a Iran la gent et tracta maravellosament.

-Hi anava amb precaucioins?

-És clar. No em vaig treure el mocador ni l´abric en tot el viatge i em vaig posar un anell al dit per semblar casada. De fet no feia cap falta, però m´ho van aconsellar.

-Es va sentir acollida?

-Molt. Són hiperamables. Les cases estan obertes, és molt fàcil entrar-hi. Ara, no intentis aprofondir. Mai no ho aconseguiràs.

-Per exemple?

-Per exemple quan els deia que el meu company és musulmà, cosa que és certa tot i que és sunita i no xiita, això creava una tensió perque se suposa que cap musulmà deixa marxar a la seva dona sola.

-Com reaccionaven?

-Els homes se n'alegraven per mi, però elles no ho veien tant bé. A mi sempre m´han semblat més liberals els homes que les dones.

-Vol dir que les dones no són les víctimes, sinò les impulsores de l'integrisme?

-No puc dir tant. Hi ha moltes dones que estan lluitant contra això i que pateixen presó. Però també n´hi ha moltes que ho recolzen.

-Quin sentit té l´abric i el xador?

-Ells creuen que la dona és impura i, si no es tapa, desperta instints negatius en l´home. No ho diu cap versicle del Coran, però ells ho creuen.

-Estàn obsessionats pel sexe?

-Ells diuen que ho estem nosaltres. Tot un senyor empresari, ateu i molt liberal, em va dir «ja sabem que a Europa no tot és sexe». Vaig canviar de tema ràpidament. I un empleat de botiga em va preguntar si era veritat que a Europa tots anem despullats pel carrer. Ells es posen com exemple de seguretat per les dones.

-I és veritat?

-Sí. Jo he recorregut tot el país de dalt a baix i sempre m'he sentit absolutament segura.

-La seguretat de la por?

-Es clar, de la por al càstic. Allà tot és por. Pensa que si a casa teva poses música que no es religiosa, el teu veí et pot denunciar. Com et toqui un veí integrista et pot denunciar per qualsevol cosa i les penes són duríssimes.

-Hi ha clima de terror?

-Tothom té por de tothom. Per això mai no pots aprofundir. Fins i tot el president del país ha de rectificar declaracions quan l´obliga el líder espiritual, Jatami. És un país sense color, un país trist en blanc i negre.

-Per què trist?

-La seva vida és la feina, que està molt mal pagada, el cinema que és una sóla pel.lícula, «Dos mujeres» a tot el país, i fer un picnic al parc. Estan tan oprimits que necessiten una vàlvula d´escapament i es barallen. Acumulen tanta tensió que de seguida arriben a les mans. Jo he vist una baralla fins i tot dalt d´un avió, en ple vol.Veia una baralla diària.

-I la policia?

-Hi ha més por als guardians de la fé, aquests policies voluntaris que vesteixen de negre. Són fanàtics que aterroritzen qualsevol. I fins fa vuit mesos encara hi havia la policia de la moralitat que t´amenaçaa amb ametralladora si et sortia un mica de cabell per sota el mocador. Ara només et criden l´atenció. A mi me la van cridar cinc o sis vegades perque se´m veia el serrell. Molt amablement, tot s´ha de dir.

-Alà és gran.