Ramon Arús: l´escoltisme a Sabadell

"L´escoltisme era una formació humana extraordinària"

 

18/ 9/ 1999


Ramon Arús va reacticar l´escoltisme a Sabadell després de la guerra

Juntament amb Vicenç Mas, l´ex-industrial tèxtil, Ramon Arús i Molins, 80, «sabadellenc pels quatre cantons», reberà avui, a Sant Pere de Bertí, un homenatge per tota una vida dedicada a l´escoltisme.

Abans de la guerra, als 15 anys, ja eren minyons de muntanya i després van tornar a engegar l´Agrupament Sant Bernat de l´Acadèmia Catòlica fins que els grups d´esplai van arrasar amb tot.


""A Sabadell mai no ens vam barallar amb els falangistes, però a Barcelona i a Terrassa sí"

 

-Per què es deia Sant Bernat?

-Per Sant Bernat de Menthon, el dels gossos Sant Bernat de la Savoia. Feia poc que Pius XII,que també era muntanyenc, l´havia declarat patró dels excursionistes.

-La filosofia ja era ecològica?

-Portar als nanos a l´aire lliure llavors era una gran novetat. Un cop al bosc aprenien a dormir a terra, a fer-se el menjar, il.luminar-se a la nit. Espavilava molt als nois.

-Però a Catalunya ja hi havia una forta corrent excursionista.

-L´escoltisme és molt diferent. Per ser escolta has de passar proves d´habilitat manual, d´orientació... Jo conec les estrelles de llavors. Ara, ells ens deien ramat de bens.

-Uniforme, jerarquies, disciplina, desfilades. L´escoltisme es militarista?

-Només en les formes. El fundador Baden Powell era militar i ho va organitzar així, però el fons era d´una formació humana extraordinària: fer una bona obra cada dia, el cristianisme

-Però va venir la guerra.

-Sí, just quan ja ens començavem a organitzar de debó. Recordo que tornant d´un campament a Santa Perpètua, vam veure una manifestació de 60 individus, em sembla que del POUM, i al darrera la Guàrdia Civil amb metralletes. Vuit dies després, el 18 de juliol.

-I?

-I a partir d´aquell moment practicar l´escoltisme ja va ser impossible. Només els boys scouts van seguir una mica.

-No ereu vosaltres els boy scouts?

-No, els boy scouts eren més oficialistes, més d´esquerres. Tenien la protecció de L´Estat i del consulat d´Anglaterra.

-Vosaltres ereu marcadament catalanistes?

-Sí, és clar. Per això després de la guerra ens va ser tan difícil continuar. A Barcelona mossen Batlle ho va començar com a grups de catecisme.

-I a Sabadell?

-A Sabadell no es va tornar a engegar fins que en Mas i jo vam acavar aquella llarguíssima mili de set anys. Ens van desfer la joventut. Quan hi penses, tens tota la sensació que t´han robat la cartera.

-Però ho vau fer.

-Sí, ell i jo vam tornar a Sabadell el 1942 i ho vam intentar. Però ens van dir que haviem de parlar amb el Frente de Juventudes que eren uns brutos i no valia la pena d´arriscar-te perque et podien clavar una pallissa.

-Com ho vau aconseguir?

-Amb l´amistat. Tots els que haviem sigut minyons ens seguiem trobant, feiem excursions, anavem a esquiar, anavem a sopar, celebravem algun aniversari... i encara avui, que només en quedem deu, com a mínim, fem la castanyada a Can Agelaguet cada any.

-Quan us van donar permís.

-Al final, el 1949, l´alcalde Marcet ens va deixar crear la Secció Excursionista de l´Acadèmia Catòlica i vam reclutar una dotzena de nens dels Escolapis contra la voluntat dels pares per allò de dormir fora.

-El pecat sexual?

-No! Tot això ens importava tres pitos! Ni se´n parlava de tot això, home. Ni hi pensavem! La por era als perills del bosc, les bestioles. Una mare va dir «i si al meu fill li pica una aranya?» I el Dr. Carreras tot tranquil li diu «senyora, ens protegeix Sant Jordi el nostre patró, i vostè ja sap que Sant Jordi mata l´aranya» (riu). Però al final el nano no va ser ecolta.

-Es veritat que us barallaveu amb els falangistes?

-A Sabadell no, mai, perque el Marcet abans que falangista era sabadellenc. Així i tot al principi no sortiem amb uniforme. I en lloc de plantar tendes feiem baraques amb branques per a que no ens denunciessin. Erem semiclandestins. Però a Barcelona i Terrassa sí que es barallaven. Hi van haver detinguts i tot.

-Què va matar l´escoltisme?

-La política. A mitjans dels 70 hi va haver l´impacte del socialisme i del PSUC, es va qüestionar la missa i els que ho portavem no vam voler renunciar a la confessionalitat.

-Els grups d´esplai són un bon substitut?

-Potser estan més adaptat al dia d´avui, però, vaja, són un altre cosa.

-Feliç homenatge.