Montse del Bas, els Emaús del Harlem negre de Nova York

"He viscut un mes a Harlem i no m´han atracat ni una vegada"

16/ 9/ 1999

 

Montse del Bas a la casa d´Emaús del Harlem de N.Y.

Montse del Bas Avellaneda, 25, ha conviscut un mes amb ex-drogaddictes de crack i alcohol a la casa que els Drapaires d'Emaús tenen al Harlem negre de Nova York. Finalitzada la carrera d'Educadora Social a la universitat Ramon Llull va triar aquest camp de vacances.

Acava de tornar carregada d'experiències, records, amistats i tòpics trencats.


"El racisme negre antiblancs ja està molt diluït, va a menys"

 

-Què és la comunitat Emaús de Harlem?

-Un antic hotel de cinc plantes al carrer 124 amb Lexington Av. Acull 60 'homeless', persones sense casa, la majoria ex-drogaddictes que, dirigits per un sacerdot, el Father David, fan la cuina, seguretat, manteniment, roba de segona mà.Com una gran familia.

-Fins quan s'hi queden?

-Fins que ells vulguin. Es de llarga durada. La majoria hi viuen fins que els ha pujat l'autosestima i tenen seguretat com per tornar al carrer. A vegades els serveis socials els aconsegueixen una feina.

-Quí paga?

-Donacions de particulars. De fet, l'edifici està fet pols.

-Molt religiós?

-Sí, cada matí feien una pregària i si no hi anaves et podien expulsar. Als voluntaris no ens pressionaven gens en aquest sentit, però, de fet, l'ambient religiós a Harlem és fortíssim.

-Com de fortíssim?

-Hi ha una esglèsia a cada cantonada, predicadors que es posen a cridar amb megàfon a mitja nit, gent que et dona prospectes pel carrer de Jesús viu o Déu viu a Harlem.

-No et va agradar, vaja.

-La part humana sí. Estimar als demés, no jutjar-los, tot això està molt bé. Però em van portar a una cerimònia massiva a un envelat amb un predicador blanc de Texas que... la veritat, era bastant fatxa. Fins i tot es ficava amb els gais i vam marxar a la meitat.

-Per què necessita voluntaris espanyols el país més ric del món?

-Erem una dotzena de voluntaris europeus i susposo que ens volien per allò de l'intercanvi cultural. Els agrada relacionar-se amb gent que vé d'una família estable i amb una vida estructurada.

-És o no és Harlem tan perillós com diuen?

-Tots els tòpics surten d'una realitat, però a mi, en un mes de viure-hi, ni m'han atracat mai ni m'ha passat res. Ni a Harlem ni al Bronx, que encara té més fama. La gent et saluda pel carrer i tothom és molt amable.

-Potser perque et coneixien?

-Em coneixien al súper i al bar de la cantonada, però Harlem és molt més gran i jo l'he caminat tot. A vegades et miren però és normal, ets la única blanca. He de dir, però, que de nit no aniria per Harlem, com tampoc aniria per la Mina.

-Tot gràcies a la repressió policial de l'alcalde Giuliani?

-La presència policial és impressionant. Jo cada dia veia detencions, emanillaments, persecucions. El grau de tolerància és cero i no te'n deixen passar ni una. A un noi de la casa el van jutjar només per anar en metro sense bitllet.

-Et sents en un estat policial?

-A mi em feia sentir malament tanta policia. Penses que, per la teva tranquilitat, has d'acceptar la repressió. I això et provoca problemes de consciència.

-Com és l'Spanish Harlem?

-Hi ha molta diferència. Pel meu físic em veien hispana i em parlaven directamente en castellà. Rètols en castellà, iaios jugant al dòmino, música de salsa i merengue. M'hi trobava com a casa.Però creues un carrer i ja tot és negre i només sona rap i hip-hop. Juntos, pero no revueltos, saps?

-Hi ha racisme negre anti-blancs?

-Sí, però molt diluït. Vaig veure una trobada del black power liderada per un tal Mohamed, però hi va anar molta menys gent que l'any passat.

-Has fet amics?

-Molts. Són superoberts, tenen aquesta humanitat dels barris pobres que no tenen res però t'ho donen tot. Torno amb moltes adreces perque hem xerrat molt. I a més m'agrada l'accent de Harlem. Una noia em va explicar la seva vida d´alcohol i delinqüència parlant a tota velocitat i és que... només li faltava la música perque allò fos un rap.

-T'ha servit laboralment?

-M'ha servit més personalment. Laboralment m'ha interessat veure com s'organitza una moguda així sense cap professional de l'educació social.

-Ara es tracta de trobar feina aqui?

-Sí. M'agradaria treballar en un centre de menors. Si a algú li interessa ja ho sap.

-Call now!