Anna M. Montserrat, mosquits mortals a Nova York

"Demà ens tornaran a fumigar

tot el barri de Queens"

9/ 9/ 1999


  Anna Maria Montserrat és professora d´espanyol a Nova York

La sabadellenca Anna Maria Montserrat Sobré, 36, que viu al barri novaiorquès de Queens amb el seu marit portorriqueny i dos fills des de 1988, pateix aquests dies una plaga de mosquits que maten.


"Com que els mosquits piquen el vespre, les autoritats ens diuen que, si sortim, que anem amb màniga llarga i pantalons llargs"

 

-Per aqui diuen que els moquits tenen amargats als veïns de Queens.

-Doncs sí, ja hi ha hagut tres morts. Normalment als joves o gent de mitja edat no els pasa res. Només maten a nens petits i gent gran.

-Doncs vostè té dos fills.

-Sí. La nena de 4 mesos i el nen de 5 anys i mig. Però fins ara els tres morts han estat gent gran.

-Quina mena de mosquit urbà pot arribar a matar una persona?

-És diu Saint Louis Encefalitis. El mosquit es diu així. I només és mortal si, abans de picar a la persona, ha picat a un tipus d´ocell determinat. És molt poc comú a Estats Units, però mira, ens ha tocat.

-Com afecta l´organisme humà?

-Ataca el sistema nerviós.

-No sembla preocupada.

-No perque sembla que les autoritats ho tenen bastant controlat.

-Com de controlat?

-Aquest cap de setmana van venir uns helicòpters i ens van fumigar tot el barri de 5 a 9 del vespre.

-Sense perill pels humans?

-Ens van donar moltes instruccions. Ningú podía sortir al carrer, haviem de tancar les finestres i, sobre tot, haviem de recullir les joguines dels nens dels jardins perque després no les llepessin els nens.

-Finestres tancades amb la calor que fa a N.Y.?

-Ja no en fa tanta. Hem passat un agost amb moltíssima calor, Morts i tot. Però ara ja refresca una mica.

-Què més us diuen les autoritats?

-Que no surtis de casa fins tres hores després de la fumigació i que no deixis aigua a l´exterior, ni a les piscines.

-Altres precaucions?

-Com que els mosquits piquen sobre tot al vespre, ens diuen molt que, si hem de sortir aquesta hora ens posem màniga llarga, pantalons llargs i mitjons.

-Ja ha passat doncs la alarma?

-No, ahir van fumigar la part sud del Bronx que toca a Queens i demà ens tornen a venir els helicòpters per fumigar-nos a nosaltres per segona vegada.

-Ha de ser espectacular.

-Sí que ho és perque els helicòpoters s´hi estan una bona estona a cada zona. No fan una passada i prou, no.

-O sia que no tot està tan controlat.

-Bé, potser no tant perque ara mateix llegia al New York Times... espera que el vaig a buscar (l´entrevista és per telèfon). Mira (llegeix) diu que el problema és que Nova York no té pressupost per aquestes actuacions. A Long Island, en canvi, tenen més diners per aquestes coses.

-I per un problema de diners deixaran morir més persones?

-Aqui diu que Nova York només té 120 mil dòlars l´any per controlar aquest tipus d´epidèmies i només dos empleats. En canvi Suffolk County, que està al costat de Queens, té tres empleats i dos milions de pressupost.

-Però amb un cas d´emergència ...

-Potser ampliaran el pressupost. Ja veurem.

-Com afecta això al campionat de tennis del Flushing Meadows?

-No ho sé, però estem a deu minuts de Flushing i el campionat no l´han suspés pas. De fet, és igual perque l´Arantxa i el Moya ja estan eliminats, no? (riu).

-Què diuen els veïns?

-No hi ha histèria, no. Lògicament, és el tema de conversa entre tots els veïns, però res més.

-Com afectarà la plaga de mosquits a la tornada al cole novaiorquesa?

-No ho sé. El nen comença demà però jo, que sóc professora d´espanyol a un institut, no començo fins el febrer.

-Per si les mosques.