Benet i Josep Puig, 20 anys de l´incendi a l´Hotel Corona de Aragón

"Ens conformem amb haver salvat la vida"

21/ 7/ 1999

 
Josep Puig (esquerra) i el seu germà Benet encara van cada any al Pilar

Des que van sortir vius de l'incendi de l'Hotel Corona de Aragón (79 morts), els germans sabadellencs Benet i Josep Puig , 72 i 63, tornen cada 12 de juliol a Saragossa per donar les gràcies a la Pilarica. Aquest any ha estat el vintè.


"Quan vaig arribar a l'hospital em van dir que el meu germà era mort i em van ensenyar el cadàver; era un altre senyor Puig"

 

--Com hi van anar a parar?

--Erem a Saragossa per obrir la delegació de la nostra empresa de vins i aquella nit només vam trobar habitació al Corona de Aragón.

--Com va començar l' incendi?

--Cap a les 7 del matí vam sentir una fortor de cremat, se'n va anar la llum i vam sortir al passadís, però ja era tot tant plé de fum i se sentien tans xiscles a totes les habitacions que vam tornar a entrar.

--I la finestra?

--Vam obrir la finestra de la terrassa. Però com que el foc venia de la cafeteria Piccadilly que teniem just a sota, ens va entrar una flamarada que va cremar les cortines i vam haver de tornar a tancar de seguida.

--Tancats per les dues bandes?

--Sí fum pel passadís i la cambra de bany i flames per la finestra. Ens vam tapar les cares per respirar amb un llençol i un mocador i vinga a cridar «Què fem!? Saltem o no saltem?!»

--I els bombers?

--N'hi havia dos allà baix que no savien ni muntar les mànegues. Ineptes totals. «Aquests d'aqui no ens treuen, eh?», deiem.

--Quin pis ereu?

--El segon. Hi havia uns set o vuit metres. De cop i volta esreventen els vidres de l'altra finestra i comença a entrar més fum. Jo (Benet) ja no aguanto més i dic «macagumdena! ja veuràs tu si salto». Agafo el matelàs el tiro per la finestra i m'hi vaig llençar.

--El va encertar?

--Si, però em vaig fotre una patecada...! Jo volia fer molla amb els genolls, però vaig caure de peus i em vaig trencar els els ossos dels talons. Des de llavors vaig coix i tinc els peus ben plans.

--Què va fer un cop a baix?

--Res. No em podia ni moure! Dos policies se'm van endur en un cotxe patrulla cap l'Hospital Policlínic.

--I vostè?

--Jo (Josep) vaig estar més de sort. Quan ja anava a saltar vaig veure passar just pel davant del balcó una escala de bombers. No venia a buscar-me a mi no, però quan la vaig veure tant a prop la vaig enganxar al vol i va bascular com una catapulta i vaig aterrar relativament sà.

--També se'l van endur?

--Sí a un ambulatori perque m'ofegava, però, tan bon punt van començar a arribar ferits més greus, em vaig rentar la cara, vaig veure que no tenia cremades i em vaig escapar sense dir res a ningú per trobar el meu germà.

--El va trobar?

--Em va costar perque quan vaig arribar al Policlínic em van dir que el senyor Puig era mort. Jo vaig dir que no m'ho creia, que l'havia vist marxar viu i tant vaig insistir que em van ensenyar un cadàver. Era un altre senyor Puig de Terrassa.

--On era vostè, Benet?

--Allà! Pels corredors de l'hospital! Convencent els metges que allò era molt greu i que arribarien molts morts. No em van creure. Però ja ho crec si van arribar. Els anaven posant la màscara d'oxígen i anaven dient «nada, éste ya está, otro».

--Per què no el creien?

--Potser no m'entenien perque jo estava tan nerviós que els deia tot en català. I els renyava: «Però cureu-me!, que no veieu que estic rajant sang per tots dos peus?». A la dona del Franco sí que la van atendre bé.

--La va veure?

--Sí, la van posar a l'habitació del costat. Però jo em vaig cansar d'estar allà veient morts i ferits i quan vaig trobar al meu germà vam avisar una ambulància i a les tres hores ja veniem cap a Barcelona.

--Saltar va ser el més inteligent?

--Sí, a molts els van trobar cremats a la barana per no saltar. Ara, un futbolista del Saragossa que també va saltar des del segon, va topar malament amb el cap i es va matar.

--Què va causar l'incendi?

--Deien que la cuina del Piccadilly. Però nosaltres creiem que va ser un atemptat terrorista peque allà, a més de la dona del Franco, era plé de cadets militars, generals, el marquès de Villaverde... anaven per ells.

--La ETA mai no ho ha reivindicat.

--No, però els morts els indemnitzaran com a víctimes del terrorisme.

--A vostès els han indemnitzat?

--No perque l'hotel i l'asseguradora es van declarar insolvents. Teniem que posar un plet i no vam voler. Ja ens conformem amb haver salvat la vida.

--Us han quedat seqüeles psíquiques?

--Al principi hi somniavem cada nit. Una nit jo (Benet) em vaig aixecar del llit corents amb les dues cames enguixades (riuen tots dos).

--I desde llavors cada 12 de juliol a veure la Mare de Déu del Pilar?

--Sí a donar-li les gràcies. Paguem una missa només per nosaltres dos i passem el dia a Saragossa. Però a l'Hotel Corona de Aragon no hi hem entrat mai més, eh? (tornen a riure).

--Benvinguts al món dels vius.

 

 

 

-