Ferran Casarramona, 30 anys de la Lluna

"La conquesta de la Lluna va accelerar 10 anys la tecnologia de la Terra"

20/ 7/ 1999

 
Ferran Casarramona encara no havia nascut quan l´home va arribar a la Lluna

Quan Neil Amstrong va trepitjar la Lluna dient allò del pas petit i el pas gran, ell encara no havia nascut.

Però avui, el dia en que es cumpleixen 30 anys, l'informàtic especialitzat en astronomia i vicepresident de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, Ferran Casarramona Flaquer, 29, ho sap tot d'aquella feta.


"Des del final de la guerra freda l'únic motor de la carrera espaial és l´econòmic"

 

--Va ser el 20 o el 21 de juliol?

--Hi ha confusió perque, segons horari de Washington, la nau va aterrar el dia 20 a la tarda, però Amstrong va posar el peu sis hores més tard quan ja era 21.

--S'ensenyarà a les escoles del 2.500 aquest 20 juliol de 1969 com a nosaltres ens van ensenyar el 12 d'octubre de 1492?

--Jo crec que sí. Conquerir la Lluna té importància, al menys des del punt de vista humà. Per primer cop s'ha vist real la possibilitat de colonitzar altres astres.

--Doncs deien que l'any 80 arribariem a Mart i

--...i ni tant sols existeix un projecte per portar l'home a Mart.

--Què ha passat?

--Que el món el mou l'economia i si l'espai dona diners s'inverteix i si no en dona no s'inverteix. Portar un home a Mart no donaria diners. Al menys a curt termini.

--La Lluna no va donar diners.

--Hi havia motius polítics. En plena guerra freda s'havia de guanyar els russos. Però un cop es va veure que els russos no podien seguir el ritme, ja no valia la pena tirar endavant. Des de llavors l'únic motor de la carrera espaial ha estat l'econòmic.

--O sia que la guerra freda va ser bona per la Humanitat.

--No, en absolut. La guerra freda va aportar aquest interès per l'espai, que és bó, però també va aportar moltes altres coses dolentes.

--Ara ens falta el rival contra el què competir?

--O no. Han canviat els criteris i no està clar que gastar-se 20.000 millions de dòlars a l'espai, havent tants problemes aqui, sigui molt correcte.

--Es va perdre interès per la Lluna perque no té interès militar?

--Ni militar ni polític ni econòmic. Tot plegat.

--Quina importància va tenir per vosaltres els astrònoms, l'alunatge?

--Relativa. Els pocs resultats obtinguts no justificaven la despesa econòmica invertida.

--Les roques lunars no han aportat res de nou?

--No. S'esperava que aportessin informació sobre el sistema solar, la formació de la Lluna, els seus cràters...però no.

--I la cara oculta de la Lluna?

--La cara oculta de la Lluna ja s'havia explorat i fotografiat amb sondes.

--Trobem-li alguna cosa positiva: els invents.

--Invents com l'ala delta, el velcro o les neveres de platja amb bateria venen efectivament de la enginyeria espaial. Només en l'operació Apolo hi van treballar 20.000 empreses i 300.000 persones. La conquesta de la Lluna va accelerar deu anys el desenvolupament tecnològic.

--Si no fos per la Lluna estariem deu anys enrera?

--Tecnològicament sí, sens dubte. La informàtrica també es va accelarar d'una manera brutal. Pensem que tot el programa Apolo es va fer en només onze mesos.

--La van encertar més els russos centrant la seva estratègia en les estacions orbitals?

--Sí perque surt molt més econòmics investigar a les estacions espaials que a la Lluna. Experimentar sobre la superfície lunar només tindrà raó de ser quan poguem explotar els seus recursos, com els minerals o l'aigua del seu pol sud.

--Quan anirem a la Lluna de turisme?

--Jo crec que falta molt de temps. Abans de vendre bitllets per anar a la Lluna hem de passar pel turisme orbital a la Terra.

--Abans podrem anar amb bermudes a la nova estació ruso-americana en construcció?

--Això sí. Jo crec que abans de 25 anys podrem fer turisme espaial.

--Vostè hi aniria?

--M'agradaria molt. Veure la terra des de fora ha de ser un espectacle. Ja hi firmaria.

--La Lluna ja no és romàntica des que la trepitgem?

--Per mi ara ho és més

--Li preocupa que un dia ens caigui un satèlit artificial al cap?

--Gens perque tots es desintegren a l'atmòsfera. Em preocupa molt més tenir un accident a la carretera.

--Números canten.


 

 

 

-