Ramon Pujol, sabadellenc a Kosovo

"Tin gravada l´olor dels morts"

17/ 7/ 1999

 
Ramon Pujol va entrar a Kosovo el 13 de juny

El 13 de juny, només quatre dies després de signar la retirada de les tropes sèrbies, esdevenia el primer sabadellenc que entrava a Kosovo.

El Cap de Protocol i Relacions Internacionals de la Conselleria de Benestar Social, Ramon Pujol Núñez, 37, que va ser geganter de la Creu Alta i tenor a l'Opera de Sabadell, ha conegut una olor que mai no oblidarà, la de mort. Dilluns arribava a Barcelona en viatge llampec i avui torna cap els Balcans.


"Imagina´t arribar a Castellar del Vallès i trobar totes les cases cremades, les masies, els xalets, l´esglèsia enrunada i un silenci de mort"

 

--Catalunya ha complert?

--Totalment. Catalunya ha donat més de 3.000 tones d'ajuda. Més que cap altre país. I ho hem canalitzat i controlat tant que puc assegurar que ha arribat el 100% de l'ajuda.

--L'Alberg Catalonia de Tirana ja és en marxa?

--Sí, hem estat dos mesos per reconstruir l'antic Hotel Internacional de Tirana de 1920, tancat des de feia 15 anys, per encarbir-hi uns 400 refugiats.

--Quina utilitat té ara?

--Segueix acullint els refugiats que no poden tornar a Kosovo per malaltia, ferides de guerra o viudetat. I en el futur serà equipament social de l'Ajuntament de Tirana.

--Molts tornen d'Albània dient que és un país caòtic, malmés per les màfies i amb gent perillosa. Vostè no sembla pensar així.

--Pensa així qui viu a Albània quinze dies. Jo hi he estat quasi tres mesos, he aprés l'albanès i tinc una altra visió.

--És cert que als nens albanesos se'ls intimida dient &laqno;que vindran els catalans»

--Sí, és una dita antiga de l'època dels almogàvers que allà van fer estralls. Però ara els catalans ens hem fet conèixer per la generositat i seriositat. El president de la repúblca ens va atendre molt més temps que altres delegacions.

--És o no un país perillós?

--Sí. A Albània tothom va pel carrer amb un arma, hi ha màfies, a mi m'han seguit pels carrers. Però també té uns governants molt joves que volen fer renèixer una nova Albània. Hi ha esperança

--Mai no s'ha sentit frustrat o enganyat?

--Sí, és clar que sí. Per reconstruir l'Hotel Tirana vaig convocar un concurs d'obres per tres constructors. Doncs els que no van guanyar van irrompre un dia per la força al meu despatx i va ser difícil calmar-los.

--I va entrar a Kosovo.

--Sí perque els refugiats van voler entrar immediatament al seu país. Això volia dir que els nostres camions d'ajuda, que continuaven arribant, feien falta allà. Però alla no coneixem ningú i volia establir contactes de confiança.Vam recorre la frontera amb Montenegro que es on la diàspora va ser més forta.

--Una experiència personal important?

--Molt. Moltíssim. He viscut l'horror de la gent. L'olor dels morts la tinc gravada. Dos kilòmetres abans ja olores els cossos en descomposició. És una olor diferent a tot. Cada cop que t'entra per la finestra del cotxe és més colpidora. Quan entres a un edifici ja saps si hi trobarà un cadàver o no per la olor.

--Com ha estat el retorn dels refugiats?

--Alguns volien tornar als camps albanesos. Arribaven a casa seva, la trobaven tota cremada i ens demanaven que els tornessim a Albània. És clar, no tenien ni una teulada per dormir aquell vespre. No s'atrevien ni entrar a la casa d'un serbi perque potser estava minada.

--Com estaven els pobles?

--En un silenci esferidor. Un silenci de mort. Imagina't arribar a Castellar del Vallès i trobar-te totes les cases cremades, les masies, els xalets, l'esglèsia enrunada No sents ni gossos, ni ocells. Només tens la sensació que allà ha passat una cosa horrorosa. O arribar a un poble de nit i veure llum a les cases perque en el moment que els van matar tenien els llums encesos. Tot estava igual que quan els van atacar. Un ventilador engegat. Un cavall dins un supermercat. Sentir uns trets llunyans i veure un cotxe de serbis fugint a tota velocitat, tot tirotejat.

--Ha sabut no prendre partit?

--Sí. Ho he hagut de fer. Comences malfiant-te dels serbis, però quan vas a aquell monastir de monjos ortodoxes i veus mares amb nens serbis esporugits perque en qualsevol moment els poden assaltar les turbes kosovars, t'ho mires d'una altra manera.

--Quin ha estat el paper dels gitanos?

--Feien el segon saqueig. Els paramilitars serbis mataven la família i abans de cremar la casa s'enduien la tele, el video i les joies. Els gitanos passaven després i s'endueien la nevera i els mobles.

--Ha vist l'odi?

--Sí, és brutal, visceral, secular. He parlat amb mestresses de casa, que a Sabadell les trobaries comprant al mercat, que només volen matar la veïna amb el primer que tinguin a mà.

--Si l'odi és la clau de tot, quí fa què per exterminar-lo?

--Pimer el protectorat internacional ha d'estabilitzar la zona. I serà difícil perque hi haurà conats de violència constantment.

--Kosovo serà independent?

--Ells no volen altra cosa, del primer a l'últim.

--Si no respecten la minoria sèrbia ja hi tornarem a ser.