Montserrat Figaró, traductora de japonés

"M´atrau la diferència"

16/ 7/ 1999

 
Montserrat Figaró se´n torna demà tot un altre any al Japó

Montserrat Figaró Voltà, 22, se'n torna demà al Japó, on ja va viure un any, després de llicenciarse a la UAB com a traductora de japonés. Treballarà a l'ajuntament del petit poble d'Azuchi durant tot un altre any.

Com més coneix aquella cultura més li agrada, però que li parlin de toros i la facin ballar flamenco la treu de pollaguera.


"Si em fan ballar flamenco els diré que sóc catalana i els ballaré una sardana"

 

--Per què vas triar japonés?

--Volia un idioma exòtic i els caràcters de l'escriptura japonesa sempre m'havien agradat. Són com una obra d'art.

--També ho són els àrabs.

--L'àrab no el vaig triar perque, com a dona, és perillós anar al país.

--Això és un tòpic i a més fals.

--També havia pensat el xinès, però encara és més difícil i el país no em crida tant

--Què et crida del Japó?

--Com se n'han sabut sortir després de la Segona Guerra Mundial. I quan he anat allà només he trobat acolliment, obertura, amabilitat i sobre tot seguretat. No has de patir perque t'atraquin al metro ni a les 3 de la matinada. Són una societat molt pacífica. Poter, m'atrau la diferència.

--Has tingut mai la sensació de tractar amb extraterrestres?

--No. Dormen diferent, mengen diferent i ho fan tot diferent. Però adaptar-se al futón sobre tatami i al peix cru tampoc és tan difícil.

--Com va anar l'any a Kyoto?

--Vaig aprendre molt però encara no puc llegir el diari. Allà els nens no poden llegir diaris fins els 15 o 16 anys. Saber-se 2.000 caràcters i les diferents lectures de cada un és força difícil.

--Tornes per aconseguir-ho?

--Sí. A travès del Jet Program de l'ambaixada japonesa a Madrid m'han ofert treballar a l'Ajuntament d'Azuchi, un poblet de 12.000 habitants que fins i tot té una Plaça d'Espanya.

--Què hi faràs?

--Seré coordinadora de relacions internacionals, rebré estrangers, els hauré d'explicar coses d'Espanya, cursets de llengua i de cuina.

--I si et demanen un curset de flamenco?

--Segur que me'l demanen perque allà són superfanàtics. Però jo l'altre dia ja vaig advertir els de l'ambaixada japonesa de Madrid que si em demanen flamenco els diré que no en sé, que sóc catalana.

--Ho van entendre?

--Els japonesos de Madrid sí. Els d'allà ja veurem.

--Amb la paella te'n sortiràs millor?

--Ho intentaré però fer una paella amb l'arrós japonés no és fàcil. S'enganxa molt.

--Per què hi ha japonesos toreros, japonesos guitarristes i japoneses bailaores?

--Jo no ho entenc. I ho fan bé, eh? Però és que a mi el flamenco no m'ha interessat mai fins que vaig arribar allà. Em parlaven de toreros i ballarins que jo ni conec.

--Menys mal que els catalans tenim el Gaudí?

--Sí, menys mal perque si em fan ballar, jo els ballaré una sardana.

--Els apassiona tot l'estranger o només l'espanyol?

--Jo crec que tot l'estranger. I quan una cosa els agrada s'hi llencen de cap.

--Diuen que no els agrada que els estrangers parlin la seva llengua, que se senten espiats.

--Això sí que és un tòpic i també fals.

--Vale.

--Hi ha empleats de supermercat que per més que els parlis japonés ells et segueixen contestant en anglès. Però també trobes el que li dius només una paraula en japonés i ja es desfà en elogis. En general els agrada que parlis el seu idioma.

--Comptes amb guanyar-'te la vida?

--M'agradaria treballar en alguna empresa japonesa d'aqui. Ja veurem amb quin nivell torno l'any que vé.

--Sony, Sanyo, Suzuki, Toyota, Honda, els dibuixos animats, el manga... patim a Europa un impierialisme japonés?

--En tot cas és un imperialisme molt diferent de l'americà perque aqui la gent no sap res del Japó. De fet vivim d'esquena els uns dels altres.

--Què hem d'aprendre d'ells?

--Potser l'educació. Són tots educadíssims, amabilíssims.

--Darrera una reverència o un somriure no hi pot haver un pensament hipòcrita?

--Sí, pot ser-hi, però això no canvia res.

--Educació=hipocresia