Joan Pallàs, col.leccionista de Verdaguer

"Ara estic segur que la meva col.lecció quedarà"

 

8/ 7/ 1999

 
Joan Pallàs ha donat 560 obres de Verdaguer a la Universitat de Vic

El barceloní resident a Sabadell des de fa 21 anys i apassionat del llibre vell català en general, Joan Pallàs i Aguilar, 81, acava de donar a la Universitat de Vic la seva col.lecció de llibres de Jacint Verdaguer, un total de 560, més un bon gruix d'articles de diari sobre el poeta.


"Sardà i Salvany va amargar la vida a Verdaguer en molts aspectes"

 

--Un verdaguerià com vostè i s'ha quedat sense cap llibre de Verdaguer.

--Després d'aquesta donació, he hagut de comparar-me les obres completes en una edició moderna.

--Vostè que tenia tantes primeres edicions.

--No em sap greu. Ara que és allà, estic segur que quedarà.

--S'ha passat tota la vida recullint material de mossén Cinto?

--Pràcticament perque el primer llibre me'l va fer comprar el 1933 el professor de literatura del seminari. Era una edició del «Pàtria» dels anys 20.

--Vostè estudiava per capellà?

--Aquesta era la intenció, perònomés vaig arribar a Papa (riu), al menys pare.

--I de gran va reemprendre el col.leccionisme verdaguerià.

--Sí, acavada la guerra vaig anar a treballar a la Paperera Espanyola i, com que les cases de llibres vells de Barcelona quedaven molt a prop, vaig començar a comprar mica en mica. Però no vaig fer el primer registre fins el 1944.

--Amb quin resultat?

--Em vaig adonar que, sense voler-ho, ja havia arreplegat més de cent llibres de Verdaguer. A partir d'aquest moment ja vaig començar a buscar-los expressament.

--Com es troben?

--A vegades d'autèntica casualitat. Miri, aqui a Sabadell mateix, vaig trobar un llibre de contes de Verdaguer i Ramon Llull a l'antiga imprenta Sellent del carrer Jovellanos. Tenia molt de valor perque era una edició especial.

--Més casualitats?

--Moltes. Hi ha una obra molt important del gran amic de Verdaguer, Jaume Collell, el seu «Carteig històric», que l'havia buscat per tot arreu i mai el trobava. Al final, ho vaig trobar a la llibreria Sala del carrer Gutés de Barcelona perque vaig entrar-hi just els dies que va morir l'amo.

--Alguna altra a Sabadell?

--A l'Artística de la plaça de la vaca cega, que al final a la pobra la van encegar totalment, vaig trobar una «Atlàntida» amb l' enquadernació primitiva, molt bonica. Ho vaig comprar immediatament.

--Hauria pogut vendre la col.lecció.

--Mai no se'm va passar pel cap.

--Però li ha costat molts diners.

--Sí, però tampoc tants com sembla. El que té valor és la col.lecció sencera junt amb els articles de premsa que parlen de Verdaguer, que he recullit en els ultims 50 anys i que rarament ningú no es dedica a aplegar. També tenia tots els goigs escrits per Verdaguer en diferents edicions, inclós un del 1879. És això el que té valor.

--Quina era la relació amb el sabadellenc Sardà i Salvany?

--Eren amics i quan Verdaguer venia a Sabadell, dormia a casa seva. Però Sardà i Salvany li va amargar la vida en molts aspectes. L'obligava a fer treballs d'encàrrec com recordatoris de comunió i altres obres de circunstàncies, que el distreien de la marevellosa poesia que ell duia dins.

--Què sent per Verdaguer?

--És interessant com a poeta, com a gran prosista, com a escriptor místic, com a prologuista. Però és que a més la seva vida personal és interessantíssima. Jo tinc totes les biografies d'ell des de 1911 i... el que va arribar a patir aquell home!

--Què li queda, a casa, sense Verdaguer?

--Ui! Vingui, vingui (em porta per les habitacions de casa seva, totes curulles de llibres) Veu? Tinc primeres edicions de Carner, de Maragall, de Guimerà. Veu aquesta col.lecció? Són els 364 fascicles de Lectura Popular en 21 volums. Doncs m'ha costat 20 anys completar-la!

--Algun llibre li ha tremolat a les mans d'emoció?

--No. A mi només se m'ha posat la pell de gallina de veritat sentint Wagner al Palau de la Música durant la guerra.

--Un altre patriotisme.