Santi Millán, el Paco del Buenafuente

"Potser a vegades sóc impertinent, però no ho faig amb mala fè"

3/ 7/ 1999

 
El Paco de "La cosa nostra" va ser ahir a l´Astronòmica

L'actor de La Cubana Santi Millan ha creat un personatge pel programa d'Andreu Buenafuente a TV3 «La cosa nostra». El famós Paco, simpàtic, impertinent i una mica hortera, està aguantant, diuen l'audiència d'aquest magazine en les seves últimes setmanes.

La matinada d'ahir es va desplaçar a l'observatori de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, per ensenyar galàxies, nebuloses i cràters lunars a tot Catalunya.

Malhauradament, en aquesta entrevista, només va voler contestar com a Paco.


""Passar de Bodas-Bautizos-Comuniones a ser el sex-símbol de Catalunya es dur"

 

--Què fa al fosc i solitari Parc Catalunya de Sabadell, un marxós com tu?

--Jo vaig on em diuen, tio. L'Andreu em diu et faria il.lusio veure estrelles i dic vale, puta mare.

--Interessant?

--Sí, hem vist la galàxia M-51, la nebulosa M-57 que la pobra s'està morint i ara hem vist el Mar de la Fecunditat de la lluna. Que no sé que deu fecundar perque, que jo sàpiga, a la Lluna només hi han anat astronautes homes.

--Hem de creure que ets un antic amic de mili d'Andreu Buenafuente?

--Que sí tio, a Sant Sebastià. Al ser catalans es va establir ràpidament com un vincle, no? El tio és catxondo i ens vam fer col.legues.

--Era dels que sempre li prenien la gorra o el que sempre la prenia als altres?

--Intentava passar desapercebut. Però bon rotllo, reiem molt.

--Què va passar després de la mili?

--Cadascú a casa seva. Jo em vaig dedicar a fer fotografies a Bodas-Bautizos-Comuniones i ell feia ràdio cutre a emissores que no sentia ni la seva família.

--Què va passar?

--De cop i volta el veig un dia a la tele i el truco: «eh tio, que cabron que ets, t'estàs fent millonari. A veure si m'enxufes a mi tio, enrolla't, no?»

--I et va enxufar.

--Sí tio, he-he. Un dia em truca i em diu «faig un programa nou, vens o què?». Dic vale, puta mare.

--Què va veure en tu?

--No sé, tu.

--Cara dura?

--Potser sí, no sé. Es que jo això no m'ho plantejo tio.

--Acceptes l'etiqueta de reporter impertinent?

--Potser una mica. Però com que no ho faig amb mala fè (somriu d'orella a orella).

--Entrar a un cine a mitja sessió i fer preguntes als espectadors és impertinència, no?

--Jo vaig on em diuen. Tampoc em plantejo més, saps?

--Ningú se t'ha enfadat mai?

--Treballant no. Per ara totes les bofetades han sigut off the record: xavaletes que se t'emprenyen (fa un somriure inteligent), coses de la vida, he-he.

--El teu crit de guerra «que maricon que ets» ja és una frase popular a tots els Països Catalans

--(Mou el cap amb legítim orgull).

--Va amb segones?

--No tio, és una expressió, com dir que cabron que ets o ei tio què passa.

--Una expressió carinyosa.

--Clar. Ho dius a la gent que tens confiança.

--La teva vida ha canviat?

--Una mica sí. Passar de Bodas-Bautizos-Comuniones a convertir-se en el sex-simbol de Catalunya és dur. Triomfant com l'Avecrem, tio.

--Amb tanga i tot.

--Al principi em va fer corte. Pero quan vaig veure que em quedava tant bé, osti tu, em va agradar i tot.

--A tu i als d'El terrat.

--Ui! A la tele no tenen vergonya tu. Allà tothom va amb tanga pels passadissos.

--Quin futur professional t'espera?

--No sé tio.

--Programa propi a TV3?

--No sé. Jo es que estic amb l'Andreu per amistat, per donar-li un cop de mà. Estudis cap, saps?

--De quina zona de Barcelona ets?

--Ara visc a un piset del Born amb un col.lega. Però fins ara vivia amb els meus pares a Nou Barris.

--D'on són ells?

--La meva mare de Puente Genil (Córdoba) i el meu pare de Porcuna (Jaén). A Puente Genil fan uns membrillos de puta mare i a Porcuna només oli, què vols que facin? Només hi ha olives! He-he.

--Baixa el teló.