Anita Miró, la iaia dels viatges

"Amb nosaltres es viatja millor que amb l´Inserso"

18/ 6/ 1999

 
Anita Miró ha complert 50 anys de viatges i 80 d´edat

Va fundar la primer agència de viatges de Sabadell ara fa 50 anys, l'actual Leyca de l'avinguda Barberà.

Tot i que encara treballa cada dia, organitza viatges i viatja ella mateixa, Anita Miró Reig acava de cumplir 80 anys, detall del que se n'ha assebentat tot el barri perque l'han felicitada amb grans cartells de la seva fotografia a tots els arbres i fanals. Un detall més de com l'estimen, per la seva alegria i bon caràcter, parents, col.laboradors i clients.


"Aquells capellans de Mallorca s´odiaven tant entre ells que mai més no he tingut cap simpatia per l´Esglèsia"

 

--On comença aquesta història?

--A Ràdio Sabadell. Jo era al Servei de Socorro i portavem penicilina als tuberculosos amb el Trullols, el Perelló i l'Odette Pinto.

--Què te a veure tot això amb una emissora de ràdio?

--Ui! Llavors a les ràdios es feia de tot.

--I amb els viatges?

--Bé, jo al matí treballava a les màquines de la filatura de Ca'l Rocamora, però a les tardes anava a la ràdio i també a una petita cabina que hi havia a l'antic Bar Comercial del carrer Alfons XIII. Es deia Organitzacions Montserrat i jo, des d'allà dins, venia bitllets per anar a la Passió i a Castelldefels.

--Grans viatges.

--Ja pot riure ja (riu ella), que no hi podia anar tothom qui volia a Castelldefels.

--Seguim.

--Després, la gent de fora em va començar a demanar autocars a Múrcia i al final el Molist de Barcelona em va posar una agència, la primera de Sabadell, a la plaça Sant Jaume, Viatges Mediterrani.

--I d'allà a Leyca. És cert que vol dir Levante y Catalunya?

--I tant! Jo llavors m'estava amb el Gòmez dels autocars, el Pere, que era de València, però jo sóc catalana. Quan erem al registre de Madrid per posar un nom encara ens discutiem, que si València, que si Catalunya Al final la noia del registre ens diu però si és molt fàcil: Leyca!

--Diuen que el seu primer viatge va ser "iniciàtic".

--Va ser per tot Espanya amb uns capellans mallorquins i les seves majordomes. Però haig de dir la veritat, van ser 28 dies horrorosos.

--Per què?

--Portavem un permís firmat pel Franco que ens deixaven entrar a tot arreu. Vam veure el Valle de los Caídos quan encara el construien els presos. Els tresors de Sevilla i Còrdova amb una riquesa impressionant. Amb aquell paper del Franco que no sé ni d'on va sortir, entravem a llocs que no he tornat a entrar mai més. Però jo em sentia molt trista.

--Per què?

--Doncs miri, perque aquells capellans es van estar barallant tota l'estona. S'odiaven tant que es deien fill de soltera l'un a l'altre i unes coses tan gruixudes que jo, que tenia tota la fè del món, mai més no els he tingut cap simpatia.

--Des de llavors fins ara no ha parat de treballar.

--Sí, hi vinc cada dia perque tinc un grup molt maco amb el que sempre anem a tot arreu. Ara estic preparant un viatge a Capri, que és un dels pocs llocs d'Europa que no hem estat mai.

--La gent confia en vostè.

--Perque els faig més barat que altres companyies, mai no els cobro les excursions facultatives i, si convé, em barallo amb qui sigui pels meus clients.

--Per exemple?

--Fa poc a Caen a un recepcionista d'hotel que em va voler cobrar dues anulacions li vaig dir molt bé, doncs si li pago doni'm les claus de l'habitació. I hi van dormir els xòfers. A Edimburg em vaig barallar amb un maître que ens volia posar a ple sol per dinar. A Salzburg li vaig cantar les quaranta a un cambrer que tenia mania als espanyols. I tot sense parlar idiomes, eh?

--Sempre amb gent gran?

--Quasi sempre.

--Per què els agrada tant viatjar?

--Perque ens anem del món i ens adonem que ho hem d'aprofitar (riu). Miri, demà passat ja me'ls porto a tots a fer la revetlla de Sant Joan a Alcañiz. Però hem estat a tot Europa, Praga, Berlín...

--Per què li diuen la iaia?

--Això és cosa dels conductors d'autocars. Ara fins i tot els cambrers de les àrees d'autopista em diuen la iaia. Tinc molts nets jo! (riu)

--Sempre aneu en autocar?

--Sempre! Jo sempre els dic, veieu tot això? Doncs volant no ho veuriem.

--Millor que l'Inserso?

--Sí. L'Inserso ens ha fet molt de mal, però viatjar amb nosaltres és molt més familiar, un altre ambient i amb hotels de tres estrelles mínim. Tinc clients que han provat l'Ínserso i no s'hi troben bé.

--80 anys i una marxa que no se l'acava!

--Això em dona vida, home. Ara, me'ls enduc a Galícia i Portugal, torno, estic un dia a Sabadell i cap a Itàlia. Però vol que li digui una cosa? Estic a punt de deixar-ho.

--No m'ho crec.

--Sí, sí. Aviat ho anunciaré. Si vol que li digui la veritat, començo a trobar-me una mica cansada.

--A que no.