Manuel Vázquez Montalbán, "escriptor de progrès"

"Com a imaginari de ciutat, Sabadell té un bon resultat democràtic"

5/ 6/ 1999

 
Vàzquez Montalbán es va ofegar de calor al Casal Pere Quart

El van ben ensarronar. Per amistat amb Dolors Calvet va venir a Sabadell per defensar el continuisme de la part més polèmica dels 20 anys de farressisme: la cultura.

Però, bona persona com és, Manuel Vázquez Montalbán, 60, mai té un no pels seus amics i durant dues hores va patir la falta d'aire condicionat del Casal Pere Quart.


"Les forces polítiques només reprodueixen dirigents clònics que pateixen una greu alienació religiosa"

 

--A veure si ho endevino. Un dia sona el seu telèfon i li diuen Manolo necessitem un famós per la campanya de l'Entesa. Vostè en nom d'una amistat forjada a la clandestinitat es posa el 'trajo' de famós...

--...no, no. És molt més senzill.A mi em sembla molt bé que després de Farrès, la candidata sigui Calvet amb qui tinc una amistat de més de 25 anys. La trobo una persona molt sòlida. Però és l'únic acte de campanya que faig.

--El que pasa és que ha vingut a recolzar la continuitat de la part més discutida de Farrès: sis regidors de cultura han sortit per la porta falsa.

--Si fessim un balanç de les politiques culturals que s'han fet arreu totes són bastant nefastes. Hi ha hagut com una por de fer política cultural perque implicava entrar en el fons de la qüestiö: model de país, model de societat. Sempre s'ha preferit lluitar per les realitats més immediates i més rendables de cara a resultats electorals. No és un problema només de Sabadell.

--I a Sabadell vostè li perdona.

--Només dic que com imaginari de ciutat, Sabadell té un bon resultat democràtic.

--Veu a Farrés en la llista de Maragall?

--No ho sé, però té prou entitat com per ser-hi. A mi m'ha donat tantes proves que, per mi, té un crèdit immens i el que faci ho farà bé.

--Per què ha plegat?

--Està cansat del rol d'alcalde. Aixecar-te cada matí amb cara d'alcalde de Sabadell durant 20 anys ha de ser bastant fort. Ara, d'altres rols potser no està cansat.

--Que totes les candidatures tinguin cada cop més independents demostra una mala consciència dels partits?

--No. És una qüestió de desgast. En el terreny de la política només les primeres estrelles obtenen satisfacció. Els anònims que estan en segon terme, un cop se'ls ha passat la febre inicial, es cremen.

--Què aporten els independents?

--Les forces polítiques només reprodueixen dirigents clònics que pateixen una greu alienació religiosa. Els independents, en canvi, veuen més enllà del que es políticament necessari.

--La moda del terme de progrés evidència un complexe d'esquerres de l'esquerra?

--Això no és nou. Ja al principi de la transició, els socialistes tenien por de la paraula esquerra i van llençar el Pacte de Progrés, que ja era un eufemisme. Però per mi la paraula esquerra té un sentit important i és que empeny a la dreta a reconeixer-se com a tal dreta. Els que diuen allò d'«avui les esquerres i les dretes ja no tenen sentit» normalment són de dretes.

--Parlem de coses interessants?

--Endavant.

--Sense bigoti es viu millor?

--No te l'has de retallar que sempre és un avantatge. Però cadascú es responsable de la seva cara i després de 30 anys d'emmascarament tenia tot el dret de saber quina cara feia.

--El seu bigoti era un emmascarament?

--Sempre ho és.

--Stalin, Hitler, Franco, Saddam: els bigotis de la història del segle XX són dictatorials?

--No. Tot el progressisme filosòfic d'aquest segle també ha usat bigoti. Nietsche, per començar, portava uns bigotis impressionants. En el territori del pensament encara vivim de la gent que portava bigoti.

--Quin és el lloc més recòndit on s'ha llegit Carvalho?

-S'està traduïnt al coreà, però el que més m'ha sorprés és que el subcomandante Marcos, al mig de la selva Lacandona, em va dir que havia llegit Asesinato en el Comité Central.

--Roma o selva lacandona?

--Roma és una de les ciutats més interessants del món. Després de Barcelona a la que pertanyo zoològicament, és la meva alternativa.

--I la selva?

--També és molt interessant perque allà s'està produïnt un experiment que jo pensava impossible: el renaixement d'una esquerra altre cop inocent, com la històrica, a favor dels que ho han perdut absolutament tot: la conquesta, la colonitzaciò, la revolució mexicana i la modernitat

--Com va el cor?

--Ara bé. Em van posar tres by-pass i des de fa cinc anys estic molt bé.

--Això l'ha reconciliat amb la medicina?

--El problema no està tan en la medicina com en un mateix. T'adones que l'enemic no és a fora sino a dins. Però si no ets hipocondríac, i sortosament he pogut comprovar que no ho sóc, arribes a conviure amb aquest enemic interior.

--Tot cor.