Oriol Codina, Millor Cambrer de Sabadell

"No és millor cambrer qui més corre"

1/ 6/ 1999

 
Oriol Codina va ser el cambrer més ràpit en els últims 80 metres

Cambrer a Mirallac, Piú i la Bassa, i fill de l'empresari de tots tres establiments, Oriol Codina Roig, 21, va guanyar diumenge, al Passeig, davant una trentena de rivals, la Cursa de Cambrers que organitzava el Gremi d'Hoteleria.

Va ser el més ràpit en els últims 80 metres i es va guanyar una setmana a Mallorca.


"A mi m´han donat una propina de 5.000 pessetes... per error!"

-

--És millor cambrer el qui més corre?

--No. L'atenció compta més que la velocitat.

--Massa atenció té el risc de ser empalagós.

--Has de saber quan i quina brometa pots fer, si la pots fer o no i mai no allargar-la massa. Això s'aprén amb els anys.

--Però si tu en tens 21!

--Sóc cambrer des dels 14.

--Cridar un cambrer amb un xiulet, un pst! o una petada de dits, humilia?

--Sí, molesta. Sembla que cridis un gos.

--Doncs què hem de fer quan portem deu minuts esperant?

--Sempre queda millor un escolta o un perdona. Encara que sigui cridant.

--Hi ha qui sempre tracta al cambrer com un inferior?

--Ja ho crec. N'hi ha que pensen que un cambrer és l'última porqueria.

--T'hi has trobat?

--Sí. Alguna vegada haig de baixar a la cuina a cridar de ràbia.

--Quan?

--Un tio que em demanava el cafè ràpit, quan li porto vol que li posi un pam mes enllà, no parava d´exigir i tu vas aguantant. Jo no ho he fet mai, però hi ha cambrer que ha fet fora un client. Si és molt borde li dius miri, sap què, marxi si us plau.

--Tu què fas?

--A vegades si em demanen un cafè amb masses presses, els dic &laqno;escolta, que no ve en llauna, eh?». Però res més.

--Quí mereix una propina?

--No un bon cambrer, sino un bon servei i això inclou el cuiner, el cambrer i la senyora dels lavabos... tot l'equip.

--Una bona propina és...

--5.000 pessetes. A mi me l´han donat. Un guiri que encara no sabia com anava el canvi de moneda.

--O sia per error.

--Per error! (riu) exacte!

--Quina diferència hi ha amb els cambrers de la costa?

--Jo he estat a Menorca i els conec bé. No hi ha companyerisme, la relació és més salvatge. La gent només trevalla sis mesos i fa el que pot per guanyar el màxim. Ni els 'jefes' els importa mantenir el personal ni al personal mantenir la feina.

--Lliguen més?

--Sí. Estàs a un lloc on no et coneix ningú i vas més llençat. Sempre cau alguna cosa.

--Cal destapar l'ampolla davant del client?

--És millor, però no a la taula, que queda molt antiestètic, sino a la safata. I si no pots per presses o massa gent, no passa res. Les portes destapades i ja està.

--És incorrecte servir d'una ampolla a un vas amb la munyeca al revès, és a dir, amb el polze cap amunt.

--No necessàriament. El correcte és amb el polze avall i per l'esquerra. Però si hi ha tanta gent a taula no pots fer-ho.

--Coneixen els cambrers tots aquests detallss?

--No tots. Ser cambrer no és portar una beguda, sino netejar una daurada, netejar un llenguado emplatar una paella. Jo he estudiat un any d'hoteleria i tot això ho sé fer. Però em falta molt.

--El principal problema dels cambrers és el contracte escombraria?

--No.

--Ho dius perque ets el fill de l'amo?

--No m'agrada que m'ho diguin això. Jo també he treballat fora i hi he patit.

--I dels contractes què me'n dius?

--Jo mai no he tingut cap problema. Demano uns diners i sempre m'ho han pagat.

--Quants?

--A Barcelona pots demanar unes 150 per 10 hores al dia i sis dies a la setmana. A Sabadell 130 apurant molt. I a la costa el que vulguis o ja vas a comissió.

--Tot un conveni.