Maria de la Pau Janer, escriptora

"Sempre he pensat que les mentides ens feien creixer el nas"

 

28/ 5/ 1999

 
Maria de la Pau Janer va ser dimarts al Museu d´Art

Els llibreters de Sabadell i la Xarxa de Biblioteques van convidar dimarts al Museu d'Art a l'escriptora de moda, la mallorquina Maria de la Pau Janer Mulet, 33, qui va presentar la seva última novel.la &laqno;Lola» davant un auditori format per 33 dones i 9 homes.


"Estic a favor es contes tradicionals amb tota sa seva dosi de violència"

--

--No esperava que em regalés el seu somriure.

--Per què?

--Pensava que el reservava per la televisió. És l'expressió d'una felicitat constant?

--No. Es signe de que normalment me trob bé i quan me trob bé somric. Jo, com tothom, només tinc alguns moments de felicitat. Això sí, els aprofito tant com puc

--No ens podriem estalviar aquest molest &laqno;de la» i dir directament Maria Pau?

--No. Els meus amics em diuen Pau, però el nom és Maria de la Pau perque ve d'una capelleta romànica de Mallorca que és la Mare de Déu de la Pau.

--Què va suposar per a vostè aquell premi Sant Joan 1993 de la Caixa de Sabadell?

--Em va fer moltíssima il.lusió. Per a mi &laqno;Màrmara» encara continua essent un llibre molt especial.

--Al Ramon Llull s'hi ha presentat amb pseudònim. Per què?

--Pesentar-me amb el meu nom ja és un risc. Si perdo, tothom ho sabria perque el dia abans ja sortiria als diaris que jo mi present. Així, si no guanyes no tens cap problema.

--Per què amb un nom d'home: Martí Joan?

--Simplement per cercar una distància.

--Es va doctorar en filosofia catalana amb una tesi sobre contes i rondalles. Sap que Pinotxo tenia raó?

--Què vols dir?

--Que científics americans acaven de demostrar que, efectivament, quan mentim, es dilaten unes venes del nas que el fan crèixer.

--No m'extranya gens (riu), sempre ho he pensat. Conec molta gent mentidera i sé que es nas els va creixent.

--Au va!

--Sí, sí, quan una persona diu mentides se li transforma sa cara i es nas se li torna vermell. I tant!

--Què més ha aprés dels contes infantils?

--Moltes coses. Són tan antics que donen resposta a tot, al que ens ha preocupat sempre, sa mort, s'amor, es conflictes de ses relacions humanes.

--És partidària dels contes políticament correctes, aquells en que els caçadors no maten al llop sino que se l'enduen pres?

--No, per res. Jo estic a favor des contes tradicionals amb tota sa seva violència. L'àvia de la Caputxeta no es pot tancar en un armari. Se la de menjar es llop.

--Vostè és una experta en el Comte Arnau. És un Dràcula, cruel, violador i explotador o un gloriós mite de l'imaginari català?

--No és cap Dràcula. És s'heroi malvat des legendari català, l'aparegut condemnat a vagar eternament després de mort pels seu pecats en vida, l'antitesi de l'heroi bó, que és Jaume I. Tenim es dos models. Totes ses cultures tenen s'heroi bó i es dolent.

--A Mallorca també el teniu?

--Tenim es mateix Comte Arnau, però li diem Comte Mal.

--La crítica literària Natàlia Díez i Ruiz de los Paños ha dit del seu llibre &laqno;Els ulls d'ahir» que és &laqno;un llibre cursi i immadur que regalima mel per totes bandes»

--(Riu) El vaig escriure als 19 anys i no crec que ara em calgui defensar-lo. Evidentment ara no escric així, però tampoc el rescriuria. Correspón a una época, a un moment determinat, i n'estic contenta.

--Des que el Mallorca guanya, li agrada més el futbol?

--No. Mai m'ha agradat. A més jo sóc del Barça. M'agrada que guanyi el Mallorca i m'hauria agradat molt que guanyés la final de la Recopa. Però sa veritat és que mai he vist un partit sencer.

--Quin valor té que Miquel Àngel Nadal cridi &laqno;Visca Mallorca» des d'el balcó de la Generalitat?

--Per mi té molt de valor. Vol dir que Mallorca era present en aquell moment.

--Per no parlar de tennis.