Vicenç Puig, voluntari a Albània

"Ara viatjo, condueixo i, a sobre, ajudo a la gent"

7/ 5/ 1999

 
R

L'empresari sabadellenc amb negocis a la construcció, l' alimentació i l'oci nocturn, Vicenç Puig Amat, 45, ja està fart de fer turisme pel món.

Des que col.labora amb l'ONG catalana, Metges Solidaris, viatjar té per ell més sentit que mai. Ja ha anat en dos combois humanitaris a Guinea-Bisseau com a conductor de camió. Aquesta matinada, també al volant d'un altre camió, ha salpat cap a Durres (Albània), on viurà tres setmanes transportant medicaments.


"-"

-

--Què passa demà (avui)?

--Que sis camions de Metges Solidaris embarquem a Barcelona carregats amb les 25 tones de medicaments que hem recullit aquests dies. Jo en condueixo un.

--Allà us espera algú?

--Sí, ja estem en contacte amb els militars espanyols i els responsables de l'ONU pels camps de refugiats.

--Segur que els fareu servei?

--Sí perque allà les carreteres estan tan malament que quan plou una mica ja no s'hi pot circular. El port és plé de material humanitari que no es pot transportar. Necessiten vehicles tot terreny com els nostres.

--Quan temps hi estareu?

--Tres mesos. Farem transport de medicaments. Jo només tres setmanes. Ens tornarem amb conductors de la Guàrdia Urbana de Barcelona que també són voluntaris.

--D'on heu tret 25 tones de medicaments?

--De tot arreu. Encara ens en sobren. Tots els laboratoris faramacèutics han col.laborat.

--Què hi fa un home de negocis com vostè conduïnt en una ONG?

--Jo de petit ja portava camions. Sempre m'ha agradat conduir per llocs difícils. Fins i tot vaig participar al Campionat de Catalunya de Rallies de 1976. Ara puc conduir, viatjar i, a sobre, ajudo a la gent.

--Això li dona satisfacció?

--Sí. Quan a Guinea-Bisseau vam recontruïr un hospital destruït per la guerra: vint dies dormint en una tenda.

--On dormireu a Albània?

--Jo a la meva tenda. La tenda i el sac ja formen part del meu equipatge (somriu obertament). Alla no es troben habitacions i si en trobes van a més de 15.000 pessetes.

--Per què l'atrau tant dormir en tenda?

--En el cas de Guinea disfrutava de la conducció i del desert que a mí m'agrada molt. Aquí a Albània... és tot plegat: l'aventura i reconstruir una cosa que està trencada.

--Vostè ja ha viatjat molt.

--Sí, però a mi una recepeció de cònsuls a Thailàndia vestit d'etiqueta, cosa que he fet, ja no m'atrau gens. Jo ara disfruto molt més en un foc de camp al mig del desert i amb les tendes al costat del camió.

--Els seus negocis poden estar tres setmanes sense vostè?

--Quin remei. Jo no puc triar les dades. A mi em necessiten quan hi ha una urgència humanitària i no puc dir que no. Aquesta tarda vaig a signar poders davant notari perque altres persones facin rutllar l'empresa.

--Com va entrar a Metges Solidaris?

--El vicepresident és un metge amic meu i necessitava un conductor sense por.

--Vostè no te por?

--No gens.

--L'artilleria sèrbia està disparant a Albània.

--No. Els militars espanyols ens diuen que tinguem més por dels bandolers albanesos que dels serbis. No ens deixen viatjar sols perque no ens atraquin.

--Al port de Durres, els camioners han de pagar extranyes taxes.

--Cap problema. Amb això ja ens hi hem trobat. A Marroc ja ens van tancar 24 hores a un parking de camions de Tetuán fins que no els vam pagar el suborn. I a Guinea haviem de pagar un suborn cada pocs kilòmetres.

--Què els donaveu?

--Botiquins d'aquests que regalen els laboratoris. De cop i volta et trobes el cap de la tribu de torn assegut a una taula al costat de la carretera i el camí tallat amb branques. Li dones la farmaciola, es queda content i et deixa passar.

--No s´hi pot fer res?

--Si et negues, et retenen 24 hores.

--Quina diferència hi ha entre Metges Solidaris i Medicus Mundi o Metges Sense Fronteres?

--Nosaltres som una ONG catalana petita i que no vol creixer gaire. Els altres són multinacionals.

--Molta sort.